Ocells associat a un gran nombre de mites associats al seu estrident cant i a l’hàbit de viure en campanars, cementiris, pallers... Malauradament les seves poblacions semblen en regressió sent víctimes de les atropellaments i enverinaments. La seva combinació de colors ajuda a que sigui menys detectables quan descansen en les golfes de cases de camp. En els mesos hivernals, ens arriben òlibes de centre Europa.

La darrera espècie descoberta a Catalunya, exclusiva dels boscos en alçada del Pirineu i Prepirineu català. Ocupa caixes niu específiques i forats, sobretot de picot negre, per niar. Les dificultats per treballar en els mesos hivernals als llocs on viu fa que encara hi hagi força aspectes de la seva biologia a casa nostra siguin poc coneguts.

Associat des de l’antiguitat a la saviesa. Petit mussol, típic d’ambients rurals i agraris, el qual està en clara regressió, afectat entre altres factors, pels canvis en el usos dels camps de conreu. Dieta variada, des de petits ocells, a rosegadors, passant per un bon nombre d’invertebrats.

En els mesos hivernals fa dormidors comunitaris que poden arribar a aglutinar un gran nombre d’individus, sovint associats amb mussols emigrants. Encara presenta poblacions destacables especialment a la Plana de Lleida amb nuclis en augment com al Delta de l’Ebre. En els mesos hivernals poden arribar individus provinents de les poblacions del centre d’Europa.

Un dels pocs “mussols” clarament migrador, amb arribada a partir del mes de setembre de mussols emigrants provinents del centre i nord d’Europa. És força oportunista, donant-se casos de nidificació en els anys d’abundància de preses, especialment a la plana de Lleida.