La Xarranca, associació de creadors d'Andorra, fundada l'any 1992, Per Sergi Mas al cap davant d'un grup d'artistes inquiets. 

Ja fa una pila d’anys érem un grapat de persones que, al marge del nostre treball diari o professional, trèiem hores d’on podíem per fer un altre tipus d’activitat: la nostra creació artística. Cadascú duia a terme la seva segona professió gairebé en privat i intentava mostrar les seves obres en espais que de mica en mica s’anaven creant als centres culturals, bars i restaurants, mentre a poc a poc anava apareixent alguna galeria d’art. El coneixement que es tenia sobre els artistes d’Andorra era molt precari. Inclús es donava el cas que en alguns centres d’informació turística, en ser preguntats per quins artistes hi havia al país, contestaven que no n’hi havia. Va ser el Sergi Mas qui va veure la importància de crear una associació que aglutinés la gent que ens bellugàvem dins del món de l’art per fer-nos, d’alguna manera, visibles. A través del boca-orella vam anar contactant els uns amb els altres i, amb la figura del Sergi com a referent, va començar a caminar La Xarranca. El nom es va escollir fent al·lusió a aquest joc infantil tan versàtil que es pot practicar en qualsevol indret, mentre es disposi d’una pedra i d’una manera de representar-lo a terra. El Sergi va fer la imatge que vam utilitzar com a símbol de l’associació. Els inicis van ser força entusiastes, ens van permetre de conèixer-nos entre nosaltres i de començar una activitat intensa: Brossart, Portes obertes, exposicions diverses… i s’admetia qualsevol proposta interessant que posés la gent a treballar. Com en totes les coses, en la trajectòria de La Xarranca hi ha hagut moments d’eufòria i de desànim, fins i tot va estar a punt de morir. Va ser fa pocs anys que l’Helena Guàrdia i la Joana Baygual van parlar novament de la necessitat de reactivar una associació d’artistes, i en assabentar-se que La Xarranca encara existia, la van recuperar. Aquí va aparèixer la nova Xarranca, que, reprenent el fil dels orígens, ha arribat amb molta energia i amb una aposta pels nous corrents contemporanis. Hem d’agrair al Sergi la seva visió i implicació per haver encetat el que, al llarg del temps i en diferents etapes, ha sigut i és La Xarranca. 

Text: Gemma Piera