INTRODUCCIÓ

“El franquisme era un règim de pau.”

El president del Govern, Arias Navarro, va passar als EUA, per ordre de Franco, una proposta per envair Portugal l’any 1974 arran de la Revolució dels clavells que va fer fora el dictador Salazar. De fet, el mateix Franco, que havia segellat l’any 1942 el Pacto Ibérico amb Salazar, anys abans havia escrit una tesina militar que portava per títol: “Cómo invadir y conquistar Portugal en 72 horas”.

“Franco va exercir el poder de manera justa i sense violència.”

Fins a la seva mort, el dictador va exercir la violència repressiva contra aquelles persones que pensessin políticament diferent d'ell. Tant la Dirección General de Seguridad de Madrid a la Puerta del Sol, com la de la Via Laietana de Barcelona, es van convertir en autèntiques cases del terror on la dictadura reprimia amb mà dura qualsevol moviment sindical, polític o social que reclamés més drets i llibertats. La manera d’exterminar els contraris eren les brutals pallisses, les tortures i la pena de mort.

“Franco va crear els habitatges de protecció oficial.”

L’habitatge de protecció oficial s’institucionalitza per primera vegada a Espanya mitjançant l’anomenada Ley de Casas Baratas, promulgada el 13 de juny de 1913. A més, molts dels habitatges que van fer-se durant el franquisme van ser donats a persones properes al règim, vinculades a la Falange i al Sindicato Vertical.

“El règim de Franco es basava en la dignitat i la justícia.”

Centenars de milers de persones van morir com a resultat de la contesa. Encara continuen enterrades en fosses comunes i cunetes més de 100.000 persones, que van ser assassinades pels qui van aixecar-se contra l’ordre constitucional. La major part d’aquestes persones, que segueixen sense ser identificades, no havien participat dels combats al front. Espanya és un dels països del món amb més desapareguts. L’ONU ha exigit reiteradament als poders de l’Estat que protegeixin els drets dels familiars de les víctimes del franquisme.

“Amb Franco hi havia llibertat d’informació.”

El franquisme va imposar durant tota la seva existència el control sobre els mitjans de comunicació. La censura era l’obstacle insalvable al qual havia de sotmetre’s qualsevol text periodístic prèviament a la seva publicació.