La Cova de les Ferreries és un dels indrets més singulars del patrimoni de Borriol. Situada en la partida de les Mallaes, a la capçalera del barranc de Calderes, aquesta antiga cova-mina combina un extraordinari interès geològic, miner, històric i natural.
La cavitat és el resultat de la transformació d'una cova natural mitjançant l'extracció de mineral de ferro, una activitat que va deixar una profunda empremta en el paisatge i que encara hui és visible a través dels pous, galeries i restes d'edificacions mineres conservades als seus voltants.
Més enllà del seu passat miner, la Cova de les Ferreries també va servir de refugi durant la Guerra Civil i, actualment, constitueix un important refugi per a diverses espècies de fauna cavernícola, especialment ratpenats.
La seua riquesa patrimonial converteix aquest espai en un testimoni excepcional de la relació entre les persones i el medi natural al llarg del temps.
1. La Cova de les Ferreries
La Cova de les Ferreries es uno de los espacios patrimoniales más singulares del término municipal de Borriol. Situada en la partida de les Mallaes, en la cabecera del barranco de Calderes, esta antigua cueva-mina conserva las huellas de la actividad minera desarrollada a lo largo de su historia y constituye un valioso testimonio de la relación entre las personas y el territorio.
La cavidad tiene un origen natural, pero su morfología actual es el resultado de la extracción de mineral de hierro, que amplió considerablemente la cueva primitiva. Todavía hoy pueden observarse pozos, galerías, frentes de explotación y restos de construcciones relacionadas con esta actividad.
Además de su interés minero, la Cova de les Ferreries también forma parte de la memoria histórica de Borriol. Durante la Guerra Civil sirvió de refugio a varias familias del municipio y de las masías de los alrededores. En la actualidad es también un espacio de gran interés geológico y ecológico, que alberga diversas especies propias de los ambientes cavernícolas.
Descubrir la Cova de les Ferreries es adentrarse en un lugar donde la geología, la historia, la minería y la naturaleza se unen para explicar una parte del pasado de Borriol que todavía permanece entre sus paredes.
Topografía en planta de la cueva. Imagen: Espeleo Club Castelló
Fa milions d'anys, aquest indret estava cobert pel mar. Amb el pas del temps, els sediments marins es van transformar en les calcàries que avui formen les muntanyes de Borriol. Els moviments de l'escorça terrestre van fracturar aquestes roques i l'aigua, infiltrant-se per les esquerdes, va anar dissolent lentament la pedra calcària fins a crear una cavitat natural.
Molt més tard, la presència de minerals de ferro, com la limonita, l'hematites i la siderita, va despertar l'interès dels miners. Seguint les vetes del mineral, van ampliar la cavitat original, donant lloc a la gran boca i a les galeries que encara avui es poden observar.
La Cova de les Ferreries és, per tant, el resultat de la combinació de dos processos molt diferents: l'acció de la natura al llarg de milions d'anys i la intervenció humana, que va transformar la cavitat per aprofitar els seus recursos minerals.
Els tons rogencs, ocres i marronosos de moltes de les roques de la cova es deuen a la presència d'òxids de ferro, especialment limonita i hematites, els mateixos minerals que van motivar la seua explotació.
Hace millones de años, este lugar estaba cubierto por el mar. Con el paso del tiempo, los sedimentos marinos se transformaron en las calizas que hoy forman las montañas de Borriol. Los movimientos de la corteza terrestre fracturaron estas rocas y el agua, al filtrarse por las grietas, fue disolviendo lentamente la piedra caliza hasta crear una cavidad natural.
Mucho más tarde, la presencia de minerales de hierro, como la limonita, la hematites y la siderita, despertó el interés de los mineros. Siguiendo las vetas del mineral, ampliaron la cavidad original, dando lugar a la gran boca y a las galerías que todavía hoy pueden observarse.
La Cova de les Ferreries es, por tanto, el resultado de la combinación de dos procesos muy diferentes: la acción de la naturaleza a lo largo de millones de años y la intervención humana, que transformó la cavidad para aprovechar sus recursos minerales.
Los tonos rojizos, ocres y pardos de muchas de las rocas de la cueva se deben a la presencia de óxidos de hierro, especialmente limonita y hematites, los mismos minerales que motivaron su explotación.
Topografía del alzado de la cueva. Imagen: Espeleo Club Castelló
La presència de minerals de ferro va convertir aquest indret en un important punt d'extracció minera. Encara que no es coneix amb exactitud quan van començar els primers treballs, hi ha indicis que el mineral ja podia aprofitar-se en època medieval. En les proximitats s'han localitzat jaciments on han aparegut fragments de mineral i escòries de fosa que apunten a una activitat metal·lúrgica anterior a l'explotació contemporània.
La documentació conservada als arxius del Ministeri d'Indústria permet reconstruir part de la història minera de la zona. Les concessions La Ferruginosa (1876) i La Valenciana (1901) es localitzaven a la partida de Monegros, al nord-est de la Cova de les Ferreries. En canvi, les concessions Sant Cleofàs de Vera (1910) i Don Ramón (1959) corresponen directament a l'explotació d'aquesta cova-mina.
L'extracció seguia les vetes de limonita i altres minerals de ferro, ampliant progressivament la cavitat natural. Als voltants de la mina encara es poden observar pous, galeries, sondatges i restes d'edificacions relacionades amb l'activitat minera, testimonis d'un treball dur que durant dècades va formar part del paisatge i de l'economia local.
A l'entorn de la Cova de les Ferreries s'han documentat nou pous, galeries i sondatges miners, a més de les restes d'antigues construccions vinculades a l'explotació del ferro.
3. La mina de las Ferreries
La presencia de minerales de hierro convirtió este lugar en un importante punto de extracción minera. Aunque no se conoce con exactitud cuándo comenzaron los primeros trabajos, existen indicios de que el mineral pudo aprovecharse ya en época medieval. En las proximidades se han localizado yacimientos donde han aparecido fragmentos de mineral y escorias de fundición que apuntan a una actividad metalúrgica anterior a la explotación contemporánea.
La documentación conservada en los archivos del Ministerio de Industria permite reconstruir parte de la historia minera de la zona. Las concesiones La Ferruginosa (1876) y La Valenciana (1901) se localizaban en la partida de Monegros, al noreste de la Cova de les Ferreries. En cambio, las concesiones San Cleofás de Vera (1910) y Don Ramón (1959) corresponden directamente a la explotación de esta cueva-mina.
La extracción seguía las vetas de limonita y otros minerales de hierro, ampliando progresivamente la cavidad natural. En los alrededores de la mina todavía pueden observarse pozos, galerías, sondeos y restos de edificaciones relacionadas con la actividad minera, testigos de un trabajo duro que durante décadas formó parte del paisaje y de la economía local.
💡 ¿Sabías que...?
En el entorno de la Cova de les Ferreries se han documentado nueve pozos, galerías y sondeos mineros, además de los restos de antiguas construcciones vinculadas a la explotación del hierro.
Restos de muros de piedra seca. Imagen: Espeleo Club Castelló
Galería interior. Imagen: Juan Pérez Marqueño
Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Cova de les Ferreries va esdevenir un refugi per a diverses famílies de Borriol i de les masies dels voltants. La seua situació, allunyada del nucli urbà i envoltada de muntanyes, oferia un lloc relativament segur davant la incertesa del conflicte.
Encara hui es poden observar a l'entrada de la cavitat els abancalaments construïts en aquella època. Aquestes modificacions permetien adequar l'espai perquè les persones que s'hi refugiaven pogueren passar-hi llargues estones amb unes condicions mínimes.
Més enllà del seu passat miner, la cova conserva també aquesta petjada humana, convertint-se en un espai de memòria que ens recorda com el patrimoni natural ha servit, en diferents moments de la història, per protegir i donar refugi a les persones.
💡 Sabies que...?
Els refugis naturals, com coves i balmes, van ser utilitzats durant la Guerra Civil per moltes poblacions de l'interior de la Comunitat Valenciana, especialment quan no existien refugis antiaeris construïts.
Durante la Guerra Civil española (1936-1939), la Cova de les Ferreries se convirtió en refugio para varias familias de Borriol y de las masías de los alrededores. Su ubicación, alejada del núcleo urbano y rodeada de montañas, ofrecía un lugar relativamente seguro ante la incertidumbre del conflicto.
Todavía hoy pueden observarse en la entrada de la cavidad los abancalamientos construidos en aquella época. Estas modificaciones permitían acondicionar el espacio para que las personas que se refugiaban en él pudieran permanecer durante largos periodos con unas condiciones mínimas.
Más allá de su pasado minero, la cueva conserva también esta huella humana, convirtiéndose en un espacio de memoria que nos recuerda cómo el patrimonio natural ha servido, en distintos momentos de la historia, para proteger y dar refugio a las personas.
💡 ¿Sabías que...?
Los refugios naturales, como cuevas y abrigos rocosos, fueron utilizados durante la Guerra Civil por muchas poblaciones del interior de la Comunidad Valenciana, especialmente en aquellos lugares donde no existían refugios antiaéreos construidos.
La Cova de les Ferreries és molt més que una antiga explotació minera. El seu valor geològic, històric, miner i natural la converteix en un espai únic dins del patrimoni de Borriol. Cada galeria, cada veta de mineral i cada resta de l'activitat minera ens parlen de la relació entre les persones i aquest paisatge al llarg del temps.
Al mateix temps, la cova constitueix un refugi per a diverses espècies animals, especialment ratpenats, molt sensibles a la presència humana. Per això és important respectar aquest entorn i evitar qualsevol acció que puga alterar-ne l'equilibri o provocar el deteriorament de les seues formacions i dels vestigis històrics que conserva.
Conservar la Cova de les Ferreries és preservar un llegat compartit. La seua protecció depén del compromís de totes les persones que la visiten, perquè les generacions futures també puguen descobrir aquest indret excepcional.
Respecta la cavitat i les restes mineres.
No deixes residus ni alteres l'entorn.
Evita molestar la fauna, especialment els ratpenats.
No encengues foc ni faces inscripcions sobre la roca.
Gaudeix de l'espai amb responsabilitat.
El patrimoni només es conserva si es coneix, es valora i es respecta.
La Cova de les Ferreries es mucho más que una antigua explotación minera. Su valor geológico, histórico, minero y natural la convierte en un espacio único dentro del patrimonio de Borriol. Cada galería, cada veta de mineral y cada vestigio de la actividad minera nos hablan de la relación entre las personas y este paisaje a lo largo del tiempo.
Al mismo tiempo, la cueva constituye un refugio para diversas especies animales, especialmente murciélagos, muy sensibles a la presencia humana. Por ello, es importante respetar este entorno y evitar cualquier acción que pueda alterar su equilibrio o provocar el deterioro de sus formaciones y de los vestigios históricos que conserva.
Conservar la Cova de les Ferreries es preservar un legado compartido. Su protección depende del compromiso de todas las personas que la visitan, para que las generaciones futuras también puedan descubrir este lugar excepcional.
Respeta la cavidad y los restos mineros.
No dejes residuos ni alteres el entorno.
Evita molestar a la fauna, especialmente a los murciélagos.
No enciendas fuego ni realices inscripciones sobre la roca.
Disfruta de este espacio con responsabilidad.
El patrimonio solo se conserva si se conoce, se valora y se respeta.
ENTORN NATURAL ENTORNO NATURAL
Informació sobre les coves de la provincia de Castelló: www.cuevascastellon.uji.es
Información sobre las cuevas de la província de Castellón: www.cuevascastellon.uji.es