Cada veu és un univers i aquesta diferència és una riquesa. La tímbrica es multiplica. Volem juntes. Em fascina la unió del gest i el so. La conducció i la direcció fan de pont entre les veus i el cant lliure, s’esdevé. És la matèria del grup. T’apodera l’ARA.
En la improvisació, cercant nous sons, textures, registres, melodies i harmonies estic present, Cada improvisació és una aventura, no saps on et portarà. És una recerca amb la veu que no s'acaba, els límits els poses tu, el moment, l'espai, les persones que comparteixes la creació, la música. L'escolta i la decisió son imprescindibles.
La improvisació, per a mi, és un atreviment a viure la incertesa com una oportunitat per a crear, per a trencar motlles predeterminats, per assaborir textures de tots colors i sabors, és una explosió de l’ànima que em transporta, sense saber cap a on vaig.
Me encanta poder juntar nuestras voces y experiencias tan variadas, explorar la voz en todos sus colores y texturas y crear maravillas desde la improvisación.
És llibertat i connexió. És la possibilitat d’arribar a l’essència a través del joc. És obrir tot un món de possibilitats i de descoberta. És experimentació i puresa.
Respirant rodona
Vessant per les vores
Dona i s’endinsa
Dona és plural
Ressona llibertat.
Sent el present, la presència, l’escolta. La simbiosi, formar part del miceli i confondre els límits per habitar un ara profund i que d’alguna manera és també etern.
Improvisar amb Veus Lliures per a mi significa compartir alguna cosa molt íntima que d’entrada ni tan sols conec; la descobreixo admirada en cada nou univers sonor que creem juntes.
La improvisació per a mi és un ofici on el joc i la experimentació intuïtiva unida a l’entrenament de la ment i de l’oïda en l’estructura, el concepte, un llenguatge sonor meticulós i l’estètica obren les portes a un univers infinit de possibilitats i si estic atenta, escoltant i deixant-me ser instrument, acabo sorprenent-me del que s’ha creat amb el meu cos i amb els dels altres presents en aquell espai. M’encanta la naturalesa efímera i real de les creacions d’aquestes veus lliures.
Conectarse y abandonarse.
Silencio y sonido conforman el nuevo espacio.
Cantar i improvisar amb la veu és de les experiències que més m’emocionen. L’experimentació, la recerca dels sons, els jocs vocals compartits amb altres persones em resulta del tot enriquidor. Tinc la sort que ara, VEUS LLIURES, m’ofereix tot aquests plaers, camins sonors i corals amb cantants fantàstiques disposades a viure aquesta aventura.
El canto libre para mí significa juego, expresión y definitivamente, libertad. Compartir nuestras voces, experimentar y explorar el sonido...
Me llena.
Qualsevol improvisació és present, perquè la presa de decisions és instantània i el resultat és intrínsecament irrepetible. Però durant una composició instantània, la conducció també té en compte el ritme i el tempo que fa que la improvisació viva també sigui passat i futur.
"Veus Lliures" és com un present, passat i futur compartit, la naturalesa de la seva existència és col·lectiva. Em recorda a la idea de rusc o eixam, d'un cervell col·lectiu i líquid format per totes les veus, que permet i alhora exigeix que les decisions siguin conjuntes. Cada veu, però, té la responsabilitat individual de la seva execució i interpretació.
És un joc del llenguatge vocal i un diàleg amb l'abstracció del so, com si es destil·lessin totes les possibilitats que té la veu i cada una d'aquestes possibilitats fos una peça que es pot ajuntar amb altres per formar el que vindria a ser un collage auditiu i sonor.
La improvisación -para mí- es la expresión desnuda de nuestra animalidad, entendida como nuestro ser más genuino. Más inocente.Es conectar con la esencia del sonido primigenio, antes de la construcción racional del lenguaje verbal y musical.
Es una inmersión en la naturaleza pura del sonido, donde no existe la premeditación ni la anticipación de la razón.
La improvisación es intuición.
La improvisación es la necesidad de expresar nuestra locura más placentera, consciente y libre a la vez.
La improvisación es la "razón" poética de la vida.
Además, la voz humana existe para decir, expresar y cantar la vida.
Desaprendiendo lo aprendido... Exteriorizando otros espacios que ya existen en nuestro interior.b
Cantar con "Veus Lliures" supone formar parte de una curiosidad común y cómplice. Supone una exploración -en grupo- desde la necesidad de la expresión sonora vocal. Cantar con "Veus Lliures" es la aventura de compartir un proceso de creación flexible e inmediata, donde una dirección es crucial para moldear y dar forma a esos contenidos.
Somos lobas. El aullido revela a las demás lobas mi persona, mi estado emocional, mi deseo, mi cansancio, mi miedo, igual que la voz de un amigo por teléfono, tras años de silencio, lo trae a la habitación, en su totalidad, con su forma inimitable de estar vivo.
El placer de oírse y reunirse en este paisaje nocturno, desierto y solitario.
Em sento , et sento . M’escolto , t’escolto . Em parlo i et parlo. Visc en mi, com un raig de llum que creua l’horitzó.
I em faig present.