INSCRIPCIONS 2025 OBERTES!

Després de dos anys sense pluges i amb el país sota l’amenaça de la sequera i les restriccions d’aigua, el divendres 12 de maig, a una hora escassa per l’inici de la Caminada, una tempesta amb fortes pluges, llamps i trons queia sobre el barri de la Prosperitat posant en perill la celebració de la Caminada Valldaura Montserrat 2023.

Tot i que la cosa no pintava gaire bé i les condicions atmosfèriques no semblaven les més adients per iniciar una ruta de 54 quilòmetre fins a Montserrat, l’organització va decidir que tota la feina feta fins aquell dia no podia quedar en no res, així que després de consultar totes les previsions meteorològiques de les següents hores (només ens va faltar trucar en Tomàs Molina) es va decidir endarrerir la sortida trenta minuts per tal de deixar que la tempesta passés i la Caminada es pogués celebrar amb la major normalitat possible. Ara tan sols quedava mirar el cel, creuar els dits i caminar.

El mal temps no va impedir la sortida de la Caminada però sí que va fer que alguns participants decidissin quedar-se a casa i finalment vam ser 46 els valents i valentes (i un pèl inconscients, també cal dir-ho) els que ens vam posar en marxa després del tradicional “txupinazo” de sortida. El fet de ser un grup més reduït que altres anys va permetre que els reagrupaments no fossin tan necessaris ja que el grup va marxar molt unit tota l’estona, i això feia que la Caminada avancés més ràpida que altres anys.

De camí a Sant Cugat ens esperava un dels trams més tècnics de la Caminada, el corriol de baixada a l’Ermita de Sant Medir, ja de per si prou complicat però que encara ho era més aquest any degut a la pluja, com es va demostrar amb alguna que altra caiguda que va obligar a abandonar un dels participants. Superat l’escull d’aquest corriol, trobàvem camí planer fins a Sant Cugat amb un paisatge on la llum del sol ja gairebé havia desaparegut però que ens va regalar imatges que fins aquest any no havíem vist, com la de l’emblemàtic Pi d’en Xandri en la penombra.

I sí, en aquest tram vam poder comprovar que no estàvem sols en això de caminar a Montserrat ja que la nostra Caminada es va fusionar amb la dels companys de l’Escola Pia de Diputació amb els quals vam compartir una part del trajecte.

L’arribada a Sant Cugat és sinònim de trobar per primera vegada el nostre equip de voluntaris i també és el moment de fer una petita pausa per sopar, després de la qual enfilem camí cap a Les Fonts a través d’una pista molt caminable però que és un dels moments crítics de la Caminada ja que al 2017 un error de navegació ens va fer fer una petiiiita volta d’un parell de quilòmetres encara recordada pels més veterans de la Caminada. Enguany no va haver-hi problemes i poc després de la mitjanit ja érem a Les Fonts on ens esperava un nou avituallament i la vintena de participants que iniciaven aquí el seu recorregut de 30 quilòmetres.

A diferència d’altres anys vam travessar Terrassa sense incidències remarcables, més enllà de la presència d’un silenciós espontani que va decidir unir-se als participants acompanyant-los durant una estoneta en la que va demostrar que malgrat el seu estat d’etilisme, la seva condició física era més que correcta. De totes maneres, i per evitar possibles problemes al control antidopatge, se’l va convidar a fer mitja volta i buscar un lloc en el que poder desenvolupar millor els seus interessos, així que el nostre amic va fer mitja volta i va marxar…segurament a la recerca d’un bar.

Després de viure un moment de crisi amb el GPS en un altre dels moments crítics de cada any, arribava el moment d’enfilar el camí i la carretera que porten al capdamunt de la urbanització de Can Corbera on no hi ha absolutament res, però que gràcies als nostres voluntaris es transforma en una autèntica “rave” amb llum, música i, evidentment, menjar i beure (sense alcohol, és clar). És un dels moments més emblemàtics de la Caminada, especialment per aquells que no hi han participat abans i que no es creuen el que estan veient.

Abandonem la “rave” per continuar el nostre ascens fins el cim del Collcardús, l’última pujada important abans d’arribar a Monistrol, per tot seguit fer cap a Viladecavalls. En aquest tram de la Caminada ens sorprèn una espessíssima boira que ens impedeix veure més enllà d’un metre. Intentem fer un petit homenatge a Carles Porta posant llum a la foscor, però la barreja de la llum dels nostres frontals i la boira aconsegueix més aviat l’efecte contrari; afortunadament per nosaltres ens trobem per una zona de pista ampla i en cap moment la situació es torna perillosa.   

Abans de les sis del matí ja som a l’avituallament de Vacarisses on comprovem que, tot i haver sortit quaranta-cinc minuts més tard que els altres anys, hem anat força més ràpid (ens hem hagut d’aturar menys, més aviat) ja que encara no ha sortit el sol quan hi hem arribat, cosa que no ens havia passat mai. Així doncs, si  no passava res estrany, compliríem el nostre objectiu d’arribar a Monistrol poc després que ho fessin els participants que venien en autocar des de Barcelona.

I a les vuit del matí, amb una puntualitat pròpia de la xarxa ferroviària suïssa, la capçalera de la Caminada arribava a Monistrol de Montserrat on els esperava l’últim avituallament i, segurament el més important, un grapat de familiars disposats a acompanyar-nos en els darrers cinc quilòmetres, segurament els més durs de tot el trajecte.

Amb les bateries carregades gràcies al mític pa amb “nocilla” de tota la vida, era el moment d’enfilar l’últim tram i acabar la nostra aventura. Per si no havíem tingut prou èpica durant tot el camí, la pluja va tornar a fer acte de presència en aquest darrer tram per donar-nos la benvinguda a l’Abadia de Montserrat, que ens rebia amb unes condicions de fred i pluja que no tenien res a veure amb la calor dels altres anys.

Tan sols restava fer la tradicional ofrena a la placa en record a Maria Anna Mogas; posar una espelma per demanar per aquells que més estimem, comprar una coca o un mató i començar el camí de retorn a Barcelona, aquesta vegada còmodament asseguts a l’autocar de tornada.