Al final no farem cap happening, però la informació potser serà útil per a un futur.
L'art d'acció o acció artística (performance és un anglicisme en anglès, també action art o life art) és, més que una representació, una vivència artística que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar-se algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Hi ha moltes maneres d’actuar i presentar-se, intervenen materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, públic, espai i temps, etc. Es tracta de descontextualitzar un fet.
A Catalunya connecta especialment amb el moviment conceptual, molt viu i actiu. Té el seu precedent en les avantguardes que van experimentar en aquest camp (sobretot relacionat amb política), i l'antecedent en els happenings que Allan Kaprow va realitzar el 1958 a la Reuben Gallery de Nova York. Als anys 60 i 70 del segle XX, les accions artístiques s'associaven als happenings.
És efímer. L’objectiu és la connexió directa amb el públic, buscant que reaccioni davant l'acció i si hi intervé s’anomena happening. En aquest sentit, sovint la "línia" invisible entre artista i públic s'esvaeix (com en el teatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció). No hi ha un guió predefinit a diferencia del teatre, a més de, basar-se en l'espai i temps però no necessàriament en els personatges i les relacions entre ells. L'acció pot estar relacionada amb el teatre de carrer, l'art conceptual, els moviments artístics Fluxus i Gutai o l'art corporal. L'acció pot ser popular.
ETIMOLOGIA
El terme en anglès va ser creat per Allan Kaprow, que va remarcar la interrelació entre l'artista i l'espectador en el moment de creació artística. Els termes acció artística/art d'acció s'han difós en les arts plàstiques com performance art, que significa "art en viu" o "art de l'actuació" o "art de l'acció".
CONTEXT
Va néixer en els anys 20 amb el dadaisme i el surrealisme, amb muntatges artístics com el collage i l'assemblatge; tanmateix, el moviment va assolir importància especialment des dels anys ‘50, amb grups com Fluxus i Gutai.
A partir dels ‘50 - 60, Europa occidental estava en una etapa de prosperitat econòmica, gràcies al seu desenvolupament industrial i tecnològic. Malgrat això, la societat occidental no va poder evitar el malestar generalitzat que emergia en forma de contestació juvenil. Es va produir una protesta contra les estructures autoritàries de la societat industrial (hippie, formes de contracultura nord-americana, els moviments estudiantils de la vella Europa, de forma especial el Maig francès de 1968, que va confluir amb les lluites sindicals de la classe obrera).
Així va sorgir el desig de fugir de la posició elitista (minoria selecta) de l'art i de l'artista. Conseqüentment, va començar a perdre's l'interès per les tradicionals connotacions d'estil, valor que acompanyaven l'objecte artístic. Al mateix temps, va sorgir la necessitat de ridiculitzar el sistema de mercat que els mateixos objectes artístics engendraven i on es movien.
HAPPENING I ART ACCIÓ
En el happening el públic participa. És una vivència més que una representació, només es donen una vegada i després desapareixen per sempre; són la més pura expressió de l'art efímer.
Tant art acció com happening (sorgit als ’50) cobreixen un gran espectre de pràctiques en diferents suports i llenguatges o combinacions d'ells, com ara l'acte pictòric, la instal·lació escultòrica, la dansa postmoderna i després la dansa contemporània, el treball corporal, el concert o el format videogràfic entre d'altres. Continua incorporant l'activisme (suport a minories, ecologisme), que en aquella època no era propi del teatre tradicional.
El procés és més important que el resultat. No hi ha començament, meitat ni final estructurats, és una forma oberta i fluida.
Es consideren gairebé sinònims.
Encara ara es fa art acció, no només és cosa dels anys 50 i avantguardisme, encara que han influït a les actuals.
En els happenings desenvolupats durant els anys 60 van existir tota una sèrie de fenòmens relatius a la sexualitat.
Els happenings europeus molts cops solen ser de temàtica ecologista.
ARTISTES RECONEGUTS
Allan Kaprow (1927-2006): va fer sorgir la paraula art acció.
Participants, Yard, 1967
John Cage i Merce Cunningham (’50): més tard considerats com autèntics happenings.
Espectacle de dansa de Cunningham
Jackson Pollock (1912-1956): art acció amb pintura. Considerat també un dels precedents dels happenings.
Movent-se amb el seu pot de pintura i pinzell esquitxant per tot arreu
Gutai: va ser un grup d'artistes japonesos que realitzaven art d'acció o happening. Va néixer el 1954 a l'entorn de la regió de Kansai (Kyoto, Ōsaka, Kobe). Els seus principals membres van ser Jiro Yoshiho, Sadamasa Motonaga, Shōzan Shimamoto, Saburo Murakami, Katsu Shiraga, Seichi Sato, Akira Ganayama i Atsuko Tanaka. Molt influenciats per les terribles experiències de Hiroshima i Nagasaki, amb actes molt violents.
Instal·lació a la Biennal de Venècia 2009
Fluxus: – en llatí fluere significa fluir – és una xarxa internacional d'artistes, compositors i dissenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques, com el videoart, la música, la literatura, la performance, l'arquitectura i el disseny, entre altres. Va tenir el seu moment més actiu entre la dècada dels seixanta i els setanta del segle XX. Les seves accions sí que tenien una estructura prèvia sòlida.
Yoko Ono: Al llit per la pau
Joseph Beuys: molt influenciat per l’accident de l’avió militar on es trobava durant la 2a Guerra Mundial, que va ser abatut i va caure a la neu, al despertar va veure que havia estat recollit per una tribu tàrtara, l’havien recobert el cos de greix animal i feltre. Aquests materials els va utilitzar molt en les seves accions, també la cera. També el mas d’aquest materials (greix i cera) de sòlid a líquid, amb un despreniment d’energia, van ser temàtiques molt importants en els seus arts acció. Molta importància també el tema ecològic.
Coyote, 1974
Alliberament de 1001 globus blaus, «escultura aerostàtica» d'Yves Klein (reconstrucció realitzada el 2007 a la plaça Georges-Pompidou de París, en celebració del cinquantenari de l'esdeveniment realitzat per Klein el 1957):
Ashes and Apples, 1972, CalArts:
Angie Hiesl:
2008
Carles Santos (1940): accions musicals.
Jordi Benito (1951 – 2008): conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d'una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80.
A la imatge, Jordi Benito. La desesperació del tocador de llaüt. Performance, Centre Georges Pompidou, París, 29 de setembre del 1978.