ART ACCIÓ

Al final no farem cap happening, però la informació potser serà útil per a un futur.

L'art d'acció o acció artística (performance és un anglicisme en anglès, també action art o life art) és, més que una representació, una vivència artística que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar-se algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Hi ha moltes maneres d’actuar i presentar-se, intervenen materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, públic, espai i temps, etc. Es tracta de descontextualitzar un fet.

A Catalunya connecta especialment amb el moviment conceptual, molt viu i actiu. Té el seu precedent en les avantguardes que van experimentar en aquest camp (sobretot relacionat amb política), i l'antecedent en els happenings que Allan Kaprow va realitzar el 1958 a la Reuben Gallery de Nova York. Als anys 60 i 70 del segle XX, les accions artístiques s'associaven als happenings.

És efímer. L’objectiu és la connexió directa amb el públic, buscant que reaccioni davant l'acció i si hi intervé s’anomena happening. En aquest sentit, sovint la "línia" invisible entre artista i públic s'esvaeix (com en el teatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció). No hi ha un guió predefinit a diferencia del teatre, a més de, basar-se en l'espai i temps però no necessàriament en els personatges i les relacions entre ells. L'acció pot estar relacionada amb el teatre de carrer, l'art conceptual, els moviments artístics Fluxus i Gutai o l'art corporal. L'acció pot ser popular.

CONTEXT

Va néixer en els anys 20 amb el dadaisme i el surrealisme, amb muntatges artístics com el collage i l'assemblatge; tanmateix, el moviment va assolir importància especialment des dels anys ‘50, amb grups com Fluxus i Gutai.

A partir dels ‘50 - 60, Europa occidental estava en una etapa de prosperitat econòmica, gràcies al seu desenvolupament industrial i tecnològic. Malgrat això, la societat occidental no va poder evitar el malestar generalitzat que emergia en forma de contestació juvenil. Es va produir una protesta contra les estructures autoritàries de la societat industrial (hippie, formes de contracultura nord-americana, els moviments estudiantils de la vella Europa, de forma especial el Maig francès de 1968, que va confluir amb les lluites sindicals de la classe obrera).

Així va sorgir el desig de fugir de la posició elitista (minoria selecta) de l'art i de l'artista. Conseqüentment, va començar a perdre's l'interès per les tradicionals connotacions d'estil, valor que acompanyaven l'objecte artístic. Al mateix temps, va sorgir la necessitat de ridiculitzar el sistema de mercat que els mateixos objectes artístics engendraven i on es movien.