El cafè de la Granota
novembre 2025
novembre 2025
❗Aquest dijous arriba la proposta de Trocateatre per aquestes festes de Sant Martí. La reedició de la seva obra més representada per tot Catalunya, El cafè de la Granota🐸 , de Jesús Moncada.
👉Una proposta vella i nova a l'hora, amb nous actors, noves històries i la màgia de sempre.
📆Durant tota una setmana (si ens hem tornat bojos, 7 dies de funció) podeu venir a descobrir les històries que passen a la vila de Mequinensa, envoltats de l'ambient propi d'un cafè de poble.
🕰Un espectacle que dura una hora catalana, i que podreu veure els dies laborables a les 21:00, el dissabte a les 20:00 i el diumenge a les 18:00
🎭L'entrada és lliure i es pot accedir al recinte mitja hora abans de començar la funció. Farem servir la Taquilla Inversa, així que en acabar l'obra, podeu pagar el que us sembla que val l'espectacle que acabeu de veure.
🕰❗Això sí, si voleu venir, sigueu puntuals. Per la distribució de l'espai, no es pot accedir a la funció un cop començada.
Si voleu saber qui actua i quines històries s'expliquen cada dia, consulteu aquesta taula:
A l'Héctor, el que és de l'Héctor
Lola Pérez
Absoltes i Sepeli de Nicolau Vilaplana
Enric Tarragó
Assentament Comptable
Jessica Vigo
d' Embrions incerts a Calaveres atònites
Miquel Jiménez
Encara respira
Alba Danot
Informe provisional de la correguda d'Elies Santapau
Mari Fieira
L'estremidora confessió de Joe Galàxia
Maria Reixach
Miquel Peula
La Plaga de la Rivera
Pep Tarragó
Xavi Yerga
La Sirena del Baix Cinca
Cristina Fugarolas
Paraules des d'un oliver
Manu Fieira
Preludi de traspàs
Martina Tarragó
Senyora mort, carta de Miquel Garrigues
Joan Yerga
Striptis
Quim Martí
Pep Martí
Joan Prat
Josep Nicolau
Col·laboracions
LLuïsa Reixac
Pepita Caballé
Santi Fradera
Aurora
Carme Fernández
Músics
Miquel Àngel Pérez
Raül Martínez
Musica
LLuís Yera
El Cafè de la Granota
Jesús Moncada
Abans de tot, benvinguts al cafè de la Granota. Bé, avui, aquí se'n diu cafè de la Granota, però potser el vostre era el cafè de l'Ateneu, el bar del Racó, la fonda Montseny o el local de la Ramona. Tan se val, perquè a tots els pobles n'hi ha un de Cafè de la Granota, i avui us volem convidar a tornar-hi a entrar. Però, quan diem a tornar-hi, volem dir al cafè original. Al cafè sense normalització lingüística, al cafè políticament incorrecte, al cafè on es va a fumar i a ser fumat, a beure i a ser begut. Al cafè al voltant del qual girava la vida del poble, i on calia que anessis tant a buscar informació, com a deixar-te embriagar per la vida social del poble.
Volem tornar uns quants anys enrere, no massa, no us penseu, el temps just perquè les parets del cafè prenguin el color sèpia, perquè la olor de l'ambient sigui un aiguabarreig de fum i ranci de l'època, que la banda sonora tingui regust de sofregit i que els gustos siguin de cafè fort i de licor que rasca.
I volem descobrir tot d'anècdotes, que, com correspon, tenen tant de veritat com de mentida, i gràcies a la veu popular un no pot acabar de saber d'on han sortit, si són valides, o qui les ha contat.
Situeu-vos a Mequinensa, cap als anys 60 a 70. Un poble situat a la juntura de dos rius, l'Ebre i el Segre, que marquen l'eix de gir de tota la vida social de l'època. Un riu navegable, que s'emprava com a mitjà de transport del carbó que s'extreia de les nombroses mines de la zona. Un poble, doncs, de minaires, de capitans de llaüt, de barbers i de pagesos, de lladregots sense massa enginy i de velletes que van a missa de sis. Un marc incomparable que ens serveix de partida perquè fruïu de les històries més inversemblants que poden esdevenir-se mentre preneu, tranquil·lament, un cafè.
El cafè de la Granota és una composició de diferents fragments literaris escrits per Jesús Moncada i recollits al llibre amb el mateix títol. El text, que originalment no està previst com una obra teatral, està escrit en primera persona i té una capacitat descriptiva tal que et transporta automàticament a les taules de l'atrotinat cafè. Així, doncs, no és un llibre adaptat, sinó una lectura directa d'aquest, amb algun retoc, ben pocs, i amb algun afegit, si s'hi escau. Cada fragment és narrat per un o dos actors que reciten la història, a voltes com si contessin una anècdota, a voltes com si escrivissin una carta, o bé com si els estigues passant al mateix moment.
Només un consell, obriu la ment, deixeu fluir les paraules, no us entossudiu a voler copsar tot el que el Cafè de la Granota ens vol oferir, senzillament gaudiu d'una vetllada
Estrena oficial, de l'1 al 7 de març del 2000 al Celler de Sant Celoni. Ja vam fer servir el mateix format amb que us el presentem. Diverses històries passejant per entre les taules del mític establiment del carrer major 105
Local de Cultura Montseny 10/2000
El Celler(Estrena) Sant Celoni 11/2000
Escola Adults Sta. Maria de Palautordera 4/2001
Institut Baix Montseny Sant Celoni 4/2001
Sala Petita Ateneu Sant Celoni 7/2007
Mostra de Teatre Pineda 4/2008
Plaça de la vila L'Albí 8/2008
Ateneu, Dia de la Dona Sant Celoni 11/2008
Envelat La Batllòria 12/2008
Teatre del centre Sta. Perpètua de Mogoda 3/2009
Plaça Mora d'Ebre 6/2009
El Celler Sant Celoni 11/2012
Pla del Castell Tona 7/2015
I'm Sorry Loli Sant Celoni 12/2015
Tarambana Cardedeu 12/2015
Can Balmes 7/2017
Sant Pere Pescador 7/2019
Terrassa, el Coro Vell 2/2023
Montserrat 11/25
Martinades Sant Celoni 11/2025
A l'Esplai de Sant Celoni 11/2025
La primera vegada que vaig tenir el llibre a les mans, va ser per casualitat.
Quan vaig començar a llegir-lo no vaig entendre res. Em va costar entrar dins la narrativa de Moncada. Però quan vaig decidir capbussar-m’hi vaig viure una de les experiències més meravelloses que recordo. En acabar només tenia clara una cosa. Volia viure l’experiència d’entrar al cafè de la granota i sentir de nou les històries de primera mà. Volia viure l’experiència i endur-me’n la gent de nou al cafè irreverent, divertit i eclèctic que m’havia robat el cor.
I la millor forma de fer-ho era mitjançant el teatre.
Adaptar el text de Moncada al teatre era extremadament difícil o extremadament fàcil. Vaig optar per la segona opció, fer el recitat dels contes de Moncada com si es tractessin de monòlegs.
Es tractava d’una proposta arriscada, que en ser exposada als components del grup, va produir, bàsicament, que se’m tractés de boig. Com quasi sempre. Que si no ens podríem aprendre el text, que si seria massa pesat, que si la gent no ho entendria, que era massa arriscat fins que al final vaig dir prou, vaig donar un cop de puny sobre la taula i vaig dir: “demà mateix planto la figuera”