Dones: invents, fites o descobriments
A continuació s'ha creat un llistat de dones i alguns dels seus invents o descobriments, així com algunes fites que han fet història i que cal conèixer i visibilitzar:
L’eixugaparabrises, per Mary Anderson
La idea se li va ocórrer mentre viatjava en tramvia per Nova York, a principis del segle XX, en veure que el conductor havia d’anar parant constantment per netejar el parabrisa a causa d’una tempesta de neu i això feia perdre temps a tots, al mateix conductor i als viatgers. El seu invent consistia en una palanca controlada per un braç mòbil equipat amb una escombreta de goma en contacte amb la finestra.
Amb la seva patent de 1903, l’invent d’Anderson va ser el primer dispositiu eficaç per netejar els parabrises.
La superfibra Kevlar, per Stephanie Kwolek
Els resultats de les investigacions d’aquesta química nord-americana van donar origen al poliparafenilè tereftalamida o Kevlar, una fibra de polímer cinc vegades més forta que l’acer que és un dels components imprescindibles de les armilles antibales. Des de la seva sortida al mercat, el 1965, ha estat un dels materials més consumits per l’exèrcit i cossos de seguretat per a la fabricació d’armilles antibales, cables de fibra òptica, parts d’avions, cascs… També s’aplica en funcions de seguretat com estructures de vehicles, equips de bombers, frens i pneumàtics en automoció, components per a avions, peces de protecció i defensa personal com la roba ignífuga, entre d’altres. És un material que ha salvat milions de vides a tot el món i una de les fibres més utilitzades en aplicacions tant diferents com l'aeroespacial o la construcció.
https://laclau.cat/article/invents-creats-per-dones/
https://mujeresconciencia.com/2017/03/07/stephanie-kwolek-la-quimica-ha-salvado-miles-vidas/
Les bengales de senyals marítims, per Martha Coston
Basant-se en uns esbossos que el seu marit va deixar abans de morir, Coston va desenvolupar un sistema de llampades pirotècniques perquè els vaixells poguessin comunicar-se entre si, amb el personal de terra en la foscor i quan els separaven grans distàncies. Va estar gairebé deu anys treballant per desenvolupar aquest sistema de senyalització de bengales basat en la feina més primerenca del seu marit. El 1859 el va patentar. Segons explica el Saló de la Fama dels Inventors d’Estats Units, «el sistema de comunicació nocturna li va donar a la Unió un avantatge decisiu en la Guerra Civil i la companyia Costo, fundada per produir les bengales, es va mantenir en el negoci fins al final del segle XX».
El periscopi, per Sarah Mather
Aquesta investigadora va estudiar els telescopis i altres instruments oculars que se servien de lents per crear el periscopi, que va patentar el 1845. El seu invent permetia inspeccionar les profunditats de l’oceà als vaixells de navegació marítima i, també, saber a quina distància i posició es trobaven els objectes restant ocult. El telescopi submarí era un dispositiu que consistia en un tub amb una làmpada en un extrem i una sèrie de prismes òptics o miralls units a l'altre extrem, per poder il·luminar diversos objectes en ser submergits. El 1864, la inventora afegiria una millora a la seva creació anterior per detectar vaixells de guerra.
El Wi-Fi o les comunicacions sense fil, per Hedy Lamarr
Poca gent coneix la faceta científica d’aquesta famosa actriu, però és gràcies a ella que es va descobrir la comunicació sense fils.
A finals dels anys 30, mentre pels matins es dedicava al rodatge, per la nit es tancava al seu despatx per elaborar un sistema sense fil de guia de míssils. Així, el 1941 va patentar, conjuntament amb el seu col·laborador George Antheril, una nova forma de comunicació secreta que canviava de forma dinàmica la freqüència d’emissió perquè l’interceptor no pogués desvetllar els missatges. Des de 1962 el sistema seria utilitzat per l’exèrcit dels Estats Units, arribant fins als nostres dies amb el que coneixem com a connexió Wi-Fi.
Lamarr també va ser la creadora d'un nou tipus de semàfor, una càpsula que podia fer aigua mineral i va ajudar en la construcció d'avionetes més eficients.
La bossa de paper, per Margaret Knight
Nascuda a Nova York, va treballar a Manchester sent una nena en una fàbrica tèxtil. Va ser allà on, amb només 12 anys, va idear el seu primer invent després de presenciar un greu accident laboral. Es tractava d'un mecanisme de seguretat que parava el telar quan algú quedaba atrapat.
A més a més, Knight va idear la forma de fer un fons pla perquè les bosses de paper fossin més útils i pràctiques. Abans de la invenció de la màquina per fer bosses de paper en mans de Knight, el 1868, aquestes eren similars als sobres. La seva màquina tallava de forma automàtica el paper, el doblegava i enganxava les parts assenyalades per crear la bossa. El seu invent va ser usat a tot el món i va permetre la producció massiva d’aquest tipus de bosses.
https://laclau.cat/article/invents-creats-per-dones/
https://imsanchis.com/margaret-knight-la-inventora-de-la-bolsa-de-papel/
Els bolquers d’un sol ús, per Marion Donovan
Arquitecta de la Universitat de Yale que va acabar amb els bolquers reutilitzables creant els d’un sol ús. Es va plantejar resoldre el problema que tenien les dones de rentar i escaldar els bolquers dels seus fills. En aquesta primera fase del seu invent va fabricar una coberta impermeable del bolquer, utilitzant la tela d'un paracaigudes; era un bolquer de tela de niló que no deixava passar l'orina a la roba. Va anomenar el seu invent Boater, però, en un primer moment, va rebre el rebuig dels fabricants. Finalment, un enginyer de l’empresa Procter & Gamble, va perfeccionar el seu invent i va liderar l’equip que va produir el primer bolquer d’un sol ús per al mercat tal com es coneix avui dia.
Els bolquers no van ser l'únic invent de Marion, sinó que va realitzar bastants més, dels quals 20 els va dur a terme entre 1949 i 1996 i són coneguts, com el fil dental o la sabonera que escorre el sabó, tots ells destinats a fer més còmoda i fàcil la vida de les dones i en concret la de les mestresses de casa.
La fotocopiadora, per Beulah Henry
Va néixer a Memphis, treballadora incansable va realitzar més de 110 invents i va obtenir 49 patents. Popularment se la coneixia com la Senyora Edison per ser tan prolífica inventora. Entre les seves patents més importants hi ha: el congelador de gelat al buit (1912), el primer paraigües amb diferents cobertes de colors (1924), la primera màquina de cosir sense bobina (1940), la protografia (1932, màquina d’escriure capaç de fer 4 còpies alhora del mateix document; precursora de la fotocopiadora), les esponges plenes de sabó per a nens (1929), l'obrellaunes (1956) o la nina “Miss Ilusió” que tenia un ulls que s’obrien i es tancaven, i a més podien canviar de color (1935).
http://donahaviadeser.blogspot.com/2013/11/invents-que-ens-han-canviat-la-vida.html
L’antibiòtic antifongs, per Rachel Fuller Brown i Elizabeth Lee Hazen
Rachel Fuller Brown llicenciada i doctora en química per la Universitat de Chicago. Elisabeth Lee Hazen va estudiar al Missisipi State College per a dones. Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com a tècnica de laboratori. Ambdues van combinar esforços per desenvolupar un fàrmac que eliminés diverses formes de fongs. Després de mesos d’investigació i d’intercanvi d’informació, van inventar la nistatina, de la qual van obtenir la patent el 25 de juny de 1957.
La nistatina és comercialitzada sota diversos noms i serveis per combatre infeccions de fongs a la pell i a l’aparell digestiu. També per combatre la malaltia del fong holandés en els arbres i restaurar obres d’art malmeses per l’aigua i el florit.
Tots els diners que Rachel i Elisabeth van guanyar amb la patent (aproximadament uns 13 milions de dòlars) els van invertir en una Corporació d’Investigació no lucrativa.
http://donahaviadeser.blogspot.com/2013/11/invents-que-ens-han-canviat-la-vida.html
El Tipp-Ex, per Bette Graham
Bette treballava com a secretària a Dallas mentre criava sola al seu fill. No tenia esperit d’inventora, només volia solucionar els problemes que tenia a la feina a causa de la seva poca experiència com a mecanògrafa i taquígrafa. Gràcies a la seva formació artística, estava acostumada a utilitzar pintures i fer barreges. Així doncs, un dia, després de diverses probes, va aconseguir crear una substància blanca que se secava ràpidament. La va posar en una ampolla i se la va emportar a la feina. Quan s’equivocava, estenia la substància amb un pinzell petit i després hi escrivia a sobre. El 1956 va convertir la seva cuina en un improvisat laboratori com a conseqüència de la demanda dels seus companys i amics d'aquesta substància.
El 1967 va crear la seva pròpia companyia Liquid Paper Corporation. El 1976 va vendre 25 milions d'ampolles de corrector. Amb els beneficis va crear dues fundacions per ajudar a les dones a trobar noves maneres de guanyar-se la vida. Bette va morir als 80 anys, 6 mesos després d’haver-se venut la companyia per un total de 47,5 milions de dolors.
http://donahaviadeser.blogspot.com/2013/11/invents-que-ens-han-canviat-la-vida.html
El rentavaixella, per Josephine Cochran
El 1886 Josephine va inventar un rentavaixella mecànic manual. Tot i que ella personalment no rentava plats perquè tenia criats, va inventar el rentaplats per respecte a una vaixella molt especial que tenia. El 1893 va presentar la seva màquina a la Fira Universal de Chicago, i tot que l’havia patentat com un invent per alliberar la dona de les tasques domestiques, només alguns restaurants i grans hotels la van acceptar.
Va crear una empresa per comencialitzar el seu invent. Mica a mica, es va anar fent un lloc en el mercat dels electrodomèstics. Però, no va ser fins als anys 40 que el seu invent va ser acceptat pel públic en general. Va ser comercialitzat per la Whirlpool Corporation.
http://donahaviadeser.blogspot.com/2013/11/invents-que-ens-han-canviat-la-vida.html
La primera programadora informàtica: Ada Lovelace
Augusta Ada Byron era filla del poeta Lord Byron i l’any 1843 va escriure el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina.
Més o menys a partir dels 11 anys les seves habilitats matemàtiques es van començar a manifestar molt notablement i, l’estima i interès per aquestes va dominar durant casi tota la seva vida. Però, tot i així, l’Ada sempre va sentir també una forta atracció per les lletres, la lectura i la poesia. Va heretar una mica el talent i l’amor per les lletres del seu pare.
Va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina. És per això que se la considera la primera programadora informàtica de la història. Però el seu nom no apareix als llibres. L’únic homenatge el va rebre el 1979 quan el departament de Defensa dels EUA va batejar amb el seu nom, ADA, un llenguatge de programació.
https://www.ara.cat/estils/dones-tambe-son-inventores_0_1975602464.html
El densímetre i l'aparell per obtenir aigua destil·lada, per Hipàtia d’Alexandria
Hipàtia tenia formació en matemàtiques i astronomia, va escriure sobre geometria i àlgebra i va inventar un aparell per obtenir aigua destil·lada, així com el densímetre. També va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un planisferi.
Alejandro Amenábar va donar fama i reconeixement a aquesta filòsofa i científica amb la seva pel·lícula Ágora.
Acusada de bruixeria i defensar idees perilloses, va ser assassinada.
La figura d'Hipàtia s'ha convertit en un veritable mite.
https://www.ara.cat/estils/dones-tambe-son-inventores_0_1975602464.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%A0tia
El mètode educatiu basat en l’aprenentatge a través del joc, per Maria Montessori
Maria Montessori va ser una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, coneguda arreu del món per haver creat el mètode educatiu que porta el seu nom: mètode Montessori. Aquest es basa en l’aprenentatge a través del joc, amb l’objectiu que els nens siguin autònoms i creatius.
https://www.ara.cat/estils/dones-tambe-son-inventores_0_1975602464.html
El sostenidor, per Mary Phelps Jacob
Mary Phelps Jacob, més coneguda com a Caresse Crosby, va ser publicista, activista per la pau i poeta. També fou la dissenyadora/inventora del sostenidor modern.
Un dia qualsevol del 1913 la jove Mary Phelps Jacob anava a una festa a Nova York i es va adonar que amb el vestit que portava, amb una cotilla feta de varetes metàl·liques, se li transparentaven els pits. Per solucionar-ho va cosir dos mocadors de seda creuats i lligats amb una cinta. Acabava d’inventar els primers sostenidors i amb aquest invent va alliberar les dones de les cotilles.
https://www.ara.cat/estils/dones-tambe-son-inventores_0_1975602464.html
“La mare d’internet”: Radia Perlman
L'anomenen “la mare d’internet” perquè és la creadora de software i enginyera de xarxes experta en seguretat. Va dissenyar el protocol Spanning Tree (STP) i té desenes de patents en el camp de l’enginyera informàtica.
Actualment treballa a Intel, Estats Units, empresa per la qual ha aconseguit més de 47 patents.
https://www.ara.cat/estils/dones-tambe-son-inventores_0_1975602464.html
La calefacció par a cotxes, per Margaret A. Wilcox
Va ser una de les poques dones enginyeres mecàniques de la seva època. Amb 34 anys, al 1893, va patentar el sistema de calefacció del cotxe al novembre de 1893 a través d'un mecanisme que redirigia l'aire sobrant dels motors cap a la zona del conductor, però al no poder controlar la temperatura de l'aire que sortia, aquest resultaba perillòs en assolir temperaturas massa altes. Aquest contratemps no va poder fer viable el sistema que va dissenyar, que malgrat això, va ser la base del calentador modern que integren els cotxes de l'actualitat.
El joc de taula "Monopoly", per Elizabeth Magie
Un dels més famosos jocs de taula de tots els temps, responsable d'interminables hores de saludable diversió en família i/o devastadores discusiones familiars, va ser inventat per Elizabeth Magie al 1904 sota el nom original de "Landlord's Game". El joc de Magie era una crítica a les injustícies del capitalisme sense control, cosa que va ser encara més irònica quan, 30 anys després, Charles Darrow li va robar el seu joc i el va vendre a Parker Brothers. La firma finalment va localitzar a Magie i li va pagar 500 dòlars per tots els problemes ocasionats. Actualment, se'l coneix amb el nom de "Monopoly".
L'escala d'incendis, per Anna Connelly
El 1860 la ciutat de Nova York va quedar atemorida per un gran incendi del qual no van poder escapar les famílies que estaven dins dels edificis afectats. Aquesta tragèdia va obligar al Govern a implementar una llei perquè els constructors d'edificis garantissin que la gent pogués sortir en cas d'emergència. Anna Connelly al 1887 va proposar una solució al problema: un dispositiu vital tant per la seguretat pública com pels hipsters urbans amb l'hàbit de fumar, l'escala d'incendis. El seu disseny es va incorporar en forma d'escales metàl·liques als edificis construïts durant les primeres dècades del segle XX als Estats Units. D'aquesta manera, segurament, Anna Connelly va salvar moltes vides.
La nevera elèctrica moderna, per Florence Parpart
Florence Parpart va tenir una vida discreta de mestressa de casa fins que el 1904, encara soltera, va obtenir la seva primera patent per una millora en una màquina d'escombrat industrial, que va vendre a diverses ciutats dels Estats Units.
Després de casar-se amb Hiram D. Layman, el 1914 va obtenir una patent d'una nevera elèctrica, millorant models anteriors i deixant, per fi obsoletes les caixes de gel que es feien servir fins llavors.
Amb l'experiència empresarial amb la seva anterior patent, el matrimoni va aconseguir comercialitzar les seves neveres amb força èxit per tot el país.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Florence_Parpart
La màquina per fer gelats, per Nancy Johnson
Nancy Johnson va inventar el congelador de gelats en 1843, patentant un disseny que encara s'utilitza a l'actualitat, fins i tot després de l'arribada de les màquines elèctriques geladores. Aquesta primera geladora, es basava en dues espàtules unides a un barril cilíndric de gel i sal. Aquestes espàtules amb forats estaven fixades a un eix que es podia girar amb una maneta, la qual cosa facilitava remoure la barreja i raspar els cristalls de gel que es generaven a la paret del cilindre. Aquesta invenció va simplificar notablement la producció d'aquest aliment i en va assegurar una textura molt més uniforme.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Geladora
La cervesa, per les antigues dones de Mesopotàmia
Jane Peyton, historiadora de la cervesa, afirma que las antigues dones de Mesopotàmia van ser les primeres en desenvolupar, vendre i fins i tot beure cervesa. Si bé pot ser difícil precisar amb exactitut qui, fa milers d'anys, "va inventar" la cervesa que coneixem i estimem avui en dia, és segur dir que les dones antigues de tot el món realment estaven fermentant alguna cosa.
El llibre electrònic, per Ángela Ruiz Robles
Donya Ángela va ser una mestra espanyola que va lliurar la seva vida a l’educació i a l’alfabetització d’Espanya. El 1949 va patentar el que seria l’antecessor dels llibres electrònics, una enciclopèdia mecànica destinada a facilitar l’aprenentatge amb un model més interactiu. Aquest artefacte s’obria la mateixa manera que un llibre i al seu interior es trobaven diferents rodets corresponents a les diferents matèries, a més de abecedaris mecànics de diversos idiomes amb els quals es podien formar escrits. Aquest llibre era capaç d’il·luminar, emetre sons i fer zoom sobre els texts.
https://enginyeriainformatica.cat/?p=20720
El rodets per escórrer la roba, per Ellen Eglin
En els anys 1800, Ellen Eglin va inventar un tipus especial de sacsejadors de roba que era una màquina que tenia dos rodets en un marc connectat a una maneta. La roba s’alimentaria entre els dos rodets i, a mesura que s'anés girant la maneta, la roba deixaria que l’aigua es retirés. Un escorredor de roba es feia a partir de dos agulles de fusta que es trobaven a la part superior de l’altre amb una maneta adjunta per permetre que les agulles rodessin. Aquesta invenció va arribar en un moment en què no hi havia moltes maneres de rentar la roba que no fos amb les mans. Per tant, es tractava d’un invent i concepte increïble. No obstant això, Eglin va decidir vendre la seva patent a una "persona blanca interessada en fabricar el producte" per $ 18. En el número d’abril de 1890 de Woman Inventor, Eglin citava: “Saps que sóc negra i ja se sabia que si una dona negra patentava la invenció, les senyores blanques no comprarien el tirador. Vaig tenir por de ser coneguda pel color que tenia per introduir-lo al mercat i això és l'únic motiu."
https://en.wikipedia.org/wiki/Ellen_Eglin
La xemeneia de locomotora, per Mary Walton
La intel·ligent i creativa Mary, estava preocupada pel fum emés per les fàbriques que havia sorgit com a conseqüència de la imparable industrializació, inquietut que la va impulsar a aconseguir el desenvolupament d'un sistema per reduir els riscs ambientals causats per l'emissió de fums, que fins aleshores es vertien sense control per tot el país.
El dispositiu impedia l'emissió directa al medi dels fums procedents de les xemeneies de les locomotores, de la indústria i dels edificis residencials desviant-los a tancs d'aigua, on els contaminants eren retinguts per ser expulsats posteriorment pel sistema de clavegueram de la ciutat.
El mètode Walton va ser patentat el 18 de novembre de 1879.
https://mujeresconciencia.com/2017/01/26/mary-walton-la-dama-del-silencio-la-sociedad-del-ruido/
Les vies de tren elevades, per Mary Elizabeth Walton
Durant la segona meitat del segle XIX, els trens elevats es van convertir en part del paissatge de grans ciutats com Londres (1867), Nova York (1868 i 1875), Berlín (1882), Chicago (1892) o Liverpool (1893). Al 1881, Walton va registrar la patente nº 237442 per un perfeccionament en la construcció de les estructures i dels ciments en las vías d'aquest tipus de ferrocarrils. El propòsit d'aquest invent era reduir les molèsties dels sorolls i les vibracions, conseqüències del pas dels convois que es desplaçaven sobre estructures en altura molt pròximes a les vivendes, fet que la pròpia Walton patia en el seu pis de Manhattan i que provocava nombrosos casos de neurosis, insomni i atacs de nervis entre la població, fent insoportable la vida cuotidiana a les grans àrees urbanes. Walton va experimentar al seu soterrani diversos medis per reduir la contaminació acústica, fins trobar un sistema que consistia a ancorar als carrils, les guardes longitudinals i els travessers en un terra format amb sorra, asfalt i cotó, cosa que va permetre absorvir les vibracions del sotrageig del tren i, per tant, disminuir l'emissión de sorolls. Walton va vendre el seu invent per 10000 dòlars als ferrocarrils metropolitans neoyorquins, on fou posat en pràctica amb gran acceptació per part dels maquinistes, passatjers i dels habitants.
El bot salvavides modern, per Maria Beasley
Fins al 1880 els bots salvavides no eren més que taulons o les típiques basses de troncs lligats de les pel·lícules de nàufrags. Però tot això van canviar quan la nord-americana Maria E. Beasley va patentar el primer bot salvavides modern de la història.
Va basar el disseny en les premises d'aconseguir un bot a prova de foc, compacte, segur i fàcil de llençar. El bot de Beasley complia amb totes en estar fabricat amb una sèrie de flotadors metàl·lics de secció rectangular i comptar amb peces de seguretat, essent a més, fàcil de plegar. Després de la seva primera patent, Beasley va seguir millorant el disseny, presentant una nova patent al 1882.
https://vadebarcos.net/2018/04/24/maria-beasley-y-la-balsa-salvavidas-moderna/
La fusta de planxar, per Sarah Boone
Va ser la primera dona afroamericana en obtenir els drets de patent d'un invent, va ser al 1892.
Planxar les mànigues dels vestits era un veritable turment. El planxat es feia sobre superfícies grans i planes, generalment sobre una gran taula de fusta i amb unes pesades planxes de ferro posades a les brases, però quan s'allisava un costat, es rebregava l'altre.
El planxat trigava massa temps i Sarah Boone va començar a plantejar-se com fer-ho per anar més ràpid. Sarah sempre es qüestionava com fer les coses per poder-les millorar. El seu invent va ser modest, però molt valuós, ja que va canviar la vida de moltes planxadoras i mestresses de casa perfeccionant una simple fusta de planxar.
http://kaladen1.blogspot.com/2017/02/mujeres-sarah-boone.html
La xeringa que pot emprar-se amb una sola mà, per Letitia M. Geer
El seu invent és descrit com una “xeringa d'una mà”. Abans que se li ocorregués aquest nou dispositiu a la Letitia M. Geer, una persona havia d'emprar dues mans per a utilitzar una xeringa. L'objectiu de Geer era proveir una eina que permetés injectar el contingut sense l'ajut d'un assistent.
A la presentació de l'invent, va incloure diversos dibuixos juntament a la comanda de la patent, des d'un exemple de com manipular la xeringa fins a una descripció de l'objecte. També explicava com funcionava i què succeïa amb el líquid.
L'invent es va patentar el 1899.
https://economiafeminita.com/letitia-m-geer/
El vidre invisible, per Katharine Burr Blodget
Katharine Burr Blodgett va ser una investigadora i científica nord-americana i la primera dona en obtenir un doctorat en física per la Universitat de Cambridge, el 1926. Va treballar a General Electric (GE) on va inventar el vidre "invisible" de baixa-reflectància. Avui en dia, el vidre no reflectant, basat en els seus descobriments, s'utilitza en les pantalles d'ordinador, ulleres, parabrises, i gairebé en tots aquells instruments que requereixen una superfície perfectament transparent.
Blodgett va desenvolupar un senzill procediment per a calibrar l'espessor d'una capa de pel·lícula de manera extraordinàriament precisa, fins a una millonèssima de polzada, quan els millors instruments de l'època podien mesurar tan sols fins a una micra. Blodgett es va adonar que les capes d'àcid esteàric (una matèria grassa emprada en espelmes, sabons i cosmètics) tenien colors diferents, i cada color es corresponia amb un lloc concret i amb un gruix diferent, per la qual cosa va veure una correlació entre color i espessor. Així va poder afegir capes molt primes d'àcid esteàric sobre una planxa de vidre controlant els canvis de color. Utilitzant doncs, una pel·lícula d'estearat de Bari per cobrir vidre amb 44 capes monomoleculars, va fer que el vidre tingués un factor de transmissió per sobre del 99%, inventant el vidre "invisible". La llum visible reflectida en les diferents capes de pel·lícula cancel·lava les reflexions creades pel vidre. Ara a aquest tipus de recobriment nonreflectiu se l'anomena Pel·lícula de Langmuir-Blodgett i és àmpliament utilitzat.
Katharine Blodgett va ser titular a més de vuit patents als Estats Units durant la seva carrera.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Katharine_Burr_Blodgett
https://mujeresconciencia.com/2018/11/13/katharine-burr-blodgett-1898-1979/
La cirurgia LÀSER per a les cataractes, per Patricia Bath
Oftalmòloga, inventora i acadèmica, Paticia Bath va ser pionera en moltes àrees com a dona i també com a afroamericana. Va ser la primera dona afroamericana en obtenir una patent amb finalitats mèdiques. El seu Laserphaco Probe s'utilitza per al tractament de les cataractes.
Va ser propietària de quatre patents més i fundadora del American Institute for the Prevention of Blindness en Washington , D.C.
https://mujeresconciencia.com/2015/11/04/patricia-bath-medica-e-inventora/
Els interruptores de llum de paret i el cubell de les escombraries amb pedal, per Lillian Moller Gilbreth
Gilbreth va dedicar els seus esforços cap a projectes de recerca en l'àmbit de la gestió domèstica i de l'economia domèstica i favorable a les dones. Va aplicar els principis de la gestió científica a les tasques de la llar i va "intentar proporcionar a les dones maneres més curtes, senzilles i fàcils de fer les tasques domèstiques que els permetessin buscar feina remunerada fora de casa".
Gilbreth va ser fonamental en el desenvolupament de la cuina moderna, creant el "triangle de treball" i els dissenys de cuina lineal que s'utilitzen sovint. Se li acredita la invenció dels interruptors de llum de paret i de la paperera de pedals.
https://en.wikipedia.org/wiki/Lillian_Moller_Gilbreth#Awards_and_honors
La cafetera i els filtres de cafè, per Melitta Bentz
L'alemanya Melitta Bentz cansada del sistema tradicional de fer cafè col·locant els grans en un sac que s'introduïa en aigua bullint, va crear amb un nou mètode: col·locar un tros gruixut de paper absorbent en un recipient de llautó amb forats i fer passar el cafè a través d'aquest filtre doble. La cafetera i els filtres de cafè els va patentar al 1908 i va fundar una empresa que segueix funcionant avui en dia.
https://www.smythacademy.com/6638/las-inventoras-que-nos-facilitaron-la-vida/
La serra circular, per Tabitha Babbitt
Babbitt, es va adonar que una fulla rodona en una serra seria més eficient. Així, se li atribueix la invenció de la primera serra circular utilitzada en una serradora el 1813. La serra circular estava connectada a una màquina d'accionament hidràulic per reduir l'esforç a l'hora de tallar fusta. Babbitt va observar que els homes utilitzaven el xerrac de dues mans, de difícil maneig, i es va adonar que la meitat del seu moviment es malgastava. La primera serra circular que va fer està en Albany, Nova York. Ella no la va patentar perquè pogués ser utilitzada per altres persones, la serra circular la van patentar als Estats Units dos homes francesos tres anys més tard, quan es van assabentar de l'existència d'aquesta.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tabitha_Babbitt
La cuina econòmica, per Elizabeth Hawk
Al 1867 Hawk va presentar una cuina-estufa per a cuinar, també anomenada cuina econòmica, amb dos compartiments, un superior per al combustible (brasser) i un altre inferior on queien les cendres (cendrer).
https://igualdad.gijon.es/multimedia_objects/download?object_id=161581&object_type=document.
L'antecessor de la rentadora, per Elia Garci-Catalá
Al 1890, la valenciana Elia Garci-Català va registrar la seva patent de “rentadora mecànica per a roba d'ús”, un sistema integral de rentat que seria un antecessor de la rentadora. Es tractava d'un sistema de rentat mecànic que primer classificava la roba segons diversos criteris (client, categoria, gènere, grau de brutícia...) per, a continuació, començar un procés de rentat preparatori, després ensabonat i lleixiu, esbandit, escorregut a través d'un hidro-extractor centrífug, assecat a l'aire lliure o bé amb la calor d'una estufa i finalment planxat, plegat i premsat de la roba neta.
https://www.iglobax.es/mujeres-inventoras-y-patentes-que-han-hecho-historia/
La màquina neteja carrers, per Florence Parpart
Al 1900 Florence Parpart, inventora estatunidenca, va obtenir la seva primera patent per a una millora en una màquina d'escombrat industrial, que va vendre a diverses ciutats dels Estats Units. Parpart va passar la major part de la seva vida a New York City i a Philadelphia, i ambdues ciutats necessitaven màquines escombradores per mantenir netes les àrees residencials i comercials. Posteriorment, va obtenir una patent d'una nevera elèctrica, millorant models anteriors i deixant les caixes de gel que es feien servir fins llavors.
Parpant va ser una veritable emprerssària i inventora de gran talent.
La primera casa amb calefacció solar, per la doctora Maria Telkes
La doctora Maria Telkes, húngaresa-estadounidenca, va inventar la primera casa amb calefacció solar el 1940, quan treballava al MIT en el projecte de recerca d’energia solar de la universitat. Va desenvolupar aquesta casa amb calefacció solar amb l'ajuda de la seva col·lega i arquitecta Eleanor Raymond.
Aquesta casa es va escalfar al 100% amb energia solar, començant el que va ser un llarg viatge cap a les profunditats de la termoelectricitat. La casa es va anomenar Dover House a Massachusetts i va aconseguir sobreviure a gairebé tres hiverns abans del fracàs del sistema.
Va ser una prolífica inventora de dispositius termoelèctrics, com ara una unitat portàtil de dessalinització per a ús en bots salvavides, que utilitzant energia solar i condensació obtenia aigua potable per destil·lació solar.
La copa menstrual, per Leona W. Chalmers
Malgrat que l'ús de la copa menstrual s'hagi estès en els últims anys, la seva invenció va tenir lloc als anys 30 del segle passat. Leona W. Chalmers va inventar un recipient fabricat amb cautxú vulcanitzat que no va tenir gaire èxit al seu moment. La societat excesivament puritana de l'època no va veure amb bons ulls que per col·locar la copa calgués tocar els genitals. Va ser a partir dels anys 2000, quan es va començar a fabricar la copa de silicona, i llavors poder parlar d'invent d'èxit.
https://www.buzzfeed.com/beatrizserranomolina/32-inventos-de-mujeres
La forquilla, per Teodora, filla de l'emperador de Bizanci Constantí X Ducas
Malgrat tenir constància d'estris semblats a l'Antiga Grècia, la forquilla tal i com la coneixem avui dia, va aparèixer sobre 1077. Va arribar a Europa des de Constantinopla gràcies a Teodora, filla de l'emperador de Bizanci Constantí X Ducas, qui se'l va portar a Venècia al contreure matrimoni amb un duc venecià. Teodora va ser incompresa per aquesta i altres "excentricitats" i va ser titllada d'escandalosa i reprobable. Sant Pere Damià va arribar a anomenar la forquilla com a instrumentum diaboli.
https://www.buzzfeed.com/beatrizserranomolina/32-inventos-de-mujeres
Els intermitents i la senyalització de fre, per Florence Lawrence
A més d'actriu i model, Florence Lawrence va ser una gran innovadora. La seva passió pels cotxes, dels que era col·leccionista, la va portar a inventar grands millores com ara els llums intermitents i la senyalització de fre. Concretament l'invent dels interminents, es tractava d'un dispositiu connectat al parafangs de darrere del cotxe que quan el conductor premia un botó, un braç pujava o baixava un senyal indicant la direcció de gir del cotxe. Quant a l'invent de la senyalització de fre, consistia en què un braç amb un senyal en el que posava STOP es desplegava quan el conductor trepitjava el pedal del fre. Malauradament, aquests invents no van ser patentats i van ser desenvolupats per les empreses de l'automòbil d'aquella època.
https://www.buzzfeed.com/beatrizserranomolina/32-inventos-de-mujeres
https://es.wikipedia.org/wiki/Florence_Lawrence
Les càmares de seguretat, per Marie Van Brittan Brown
Marie Van Brittan Brown va inventar un sistema de vigilància domèstic que incloia un circuit tancat de televisió, patentat al 1966. Aquest sistema tenia un conjunt d'objetius i les càmares tenien moviment per pujar i baixar. A més, va afegir un control remot perquè les persones que empressin el sistema poguessin obrir la porta principal.
https://www.buzzfeed.com/beatrizserranomolina/32-inventos-de-mujeres
L'assecador de permanent, per Marjorie Joyner
Marjorie Joyner era una esteticista, empresària, activista i filàntropa estadounidenca. Al 1916, es va convertir en la primera persona de color que es graduava en la prestigiosa acadèmia de bellesa i cosmètica del barber Arthur Bass Moler. Joyner va ser també la inventora el 1926 d'un assecador de permanent que permetia allisar o ondular el cabell sense necessitat del laboriós treball manual que durava hores. El cabell rinxolat de les afroamericanes era molt difícil de allisar. Passava el mateix quan algú volia ondular-se el cabell de manera permanent (empraven unes tenalles calentes). Joyner va trobar la solució mentre preparava un rostit de carn en el que havia introduït unes agulles per accelerar el temps de cocció i mantenir la carn lligada. Llavors va inventar un dispositiu on vàries varetes funcionaven de manera simultània: setze varetes de canya estaven enganxades mitjançant cables a una campana assecadora connectada a l'electricitat i penjaven agafades de diferents àrees del cabell. L'efecte d'aquest procediment durava diverses setmanes i el va perfeccionar amb un protector per al cap. El seu invent va ser un èxit que a dia d'avui encara s'usa en molts salons de bellesa.
https://www.buzzfeed.com/beatrizserranomolina/32-inventos-de-mujeres
https://mujeresconciencia.com/2018/02/02/marjorie-stewart-joyner-1896-1994/
Mètode de buit per a l'envasat alimentari, per Amanda Jones
Va ser una poetessa estatunidenca, professora, activista pels drets de les dones i inventora. Concretament se la coneix per la invenció d'un mètode de buit per a l'envasat alimentari, anomenat procés de Jones que va desenvolupar al 1872 juntament amb el professor Leroy C. Coolley de Albany, cunyat de la seva germana. A l'any següent, va obtenir cinc patents més relacionades amb aquest procés. Posteriorment, al 1880, va desenvolupar un cremador d'oli. Malgrat tot, els seus intents d'establir negocis basats en els seus invents, no van tenir èxit i va haver de tornar a escriure.
https://en.wikipedia.org/wiki/Amanda_Jones_(inventor)
Les tiras reactives d'orina, per Helen Murray Free
La química Helen Murray Free va ser la inventora de les tires reactives d'orina i va revolucionar el camp de l'anàlisi d'orina i molts sistemes d'autocomprovació en personas amb diabetes. Juntament amb el seu marit, Alfred Free, va desenvolupar les primeres tires reactives colorimètriques d'immersió i lectura, que es van comercialitzar per primera vegada als anys 50 del segle passat. Al 1975, Free ja comtava amb set patents.
L'American Chemical Society va crear un premi de divulgació en el seu honor: Helen M. Free Award in Public Outreach. També va ser elegida presidenta d'aquesta societat al 1993 i va dirigir l'Associació Americana de Química Clínica al 1990.
El medicament contra la leucèmia, per Gertrude B. Elion
Bioquímica i farmacòloga estadounidenca, que va rebre al 1988 el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina pels seus descobriments dels principis clau sobre el desenvolupament i el tractament de medicaments. Va descobrir el tractament per combatre la leucèmia, la malària i les infeccions urinàries.
Els càlculs matemàtics de la NASA que van permetre l'arribada de l'home a la lluna, per Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson
L'èxit del primer estadounidenc que va orbitar la Terra, i de l'arribada de Neil Armstrong i els seus companys a la Lluna, va ser possible gràcies als càlculs de Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson com a matemàtiques a la NASA.
A l'inici de la carrera espacial no existien ordinadors capaços de fer les operacions necessàries per traçar les trajectòries que havien de seguir les naus per orbitar la Terra, aterrar a la Lluna o regressar a la Terra. Fins que van començar a usar-se les grans computadores, aquests càlculs complexos necessitaven d'enginyers per programar els llançaments i es realitzaven manualment, sobretot, per dones que van ser contractades a partir del 1935. Però aquestes no van tenir el mateix reconeixement que el dels homes que també formaven part de l'equip estatunidenc.
Concretament Katherine Johnson va ser la primera dona afroamericana enginyera de la NASA.
https://www.elmundo.es/ciencia/2017/01/21/5880b860e5fdea8a688b45fb.html
El descobriment de l'estructura de l'ADN, per Rosalind Franklin
Rosalind Elsie Franklin va ser una química i cristalògrafa anglesa, responsable d'importants contribucions per a la comprensió de l'estructura de l'ADN, de l'ARN, dels virus, del carbó i del grafit. Tenia 30 anys quan Franklin va generar una fotografia, coneguda com a "Foto 51", que va ser clau per a demostrar per primera vegada com debia ser l'estructura del ADN, que fins llavors era un misteri. El científic Maurice Wilkins, va compartir amb l'investigador Watson d'amagat els resultats de la investigació de Franklin, i aquests van ser la clau per formular la seva hipòtesi sobre com debia ser l'estructura de l'ADN.
Malgrat doncs, jugar un paper fonamental en un dels descobriments més importants per a la medicina moderna, Franklin mai va obtenir el reconeixement que mereixia. En canvi els seus coetanis Crick, Wilkins i Watson sí que van rebre el Premi Nobel per aquest descobriment, just després de la mort de càncer de Rosalind Franklin, als 37 anys.
La confirmació de l'estructura de la penicil·lina, per Dorothy Crowfoot Hodgkin
Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin va ser una química britànica que va desenvolupar la cristal·lografia de proteïnes i va obtenir el Premi Nobel de Química el 1964 pel seu estudi de les moléculas de penicilina, insulina i vitamina B12 a través de la cristalografia.
El 1969, després de 35 anys de treball, Hodgkin va ser capaç de desxifrar l'estructura de la insulina. La cristal·lografia de raigs X va esdevenir una eina àmpliament utilitzada i va ser fonamental per a més tard determinar les estructures de moltes molècules biològiques, essent l'estudi de les seves estructures necessari per a la comprensió de les seves funcions. Hodgkin és considerada com una pionera en el camp d'estudis de biomolècules mitjançant tècniques de cristal·lografia de raigs X
Va ser la tercera dona a guanyar el Premi Nobel de Química.
L'estudi dels ximpanzés, per Jane Goodall
Dame Valerie Jane Goodall és una primatòloga, etòloga, antropòloga, activista mediambiental i missatgera de la pau de l'ONU anglesa. Està considerada com la major experta en ximpanzés, pels seu estudis durant 55 anys sobre les interaccions socials i familiars dels ximpanzés salvatges al Parc Nacional de Gombe Stream a Tanzània. Gràcies a la seva tenacitat aconseguí que el govern de Tanzània modifiqués l'estatus de la Reserva de Caça de Gombe Stream i el convertís en un Parc Nacional, És també la fundadora de l'Institut Jane Goodall i del programa Roots & Shoots, i pertany al comitè del Projecte dels Drets No Humans des de la seva fundació el 1996.
Els seus estudis sobre aquests primats de caràcter científic, tenen una clara intenció educativa centrada en la conservació i protecció de la vida salvatge així com a mostrar les arrels del comportament i la cultura humana a un ampli públic.
El pont penjant de Clifton a Bristol i altres invents, per Sarah Guppy
Sarah Guppy va ser una inventora britànica que va contribuir al disseny de les infraestructures de la Gran Bretanya, incloent el pont penjant de Clifton a Bristol, i desenvolupant diversos productes d'ús domèstic com un llit amb equip d'exercicis incorporat, un dispositiu per al te que també cuinava ous al vapor, un plat per mantenir el pa torrat o també un dispositiu per millores en el calafat dels vaixells; tot això, abans de 1852.
La primera dona en anar a l'espai: Anna Fisher
Anna Fisher una química, mèdica d'urgències i astronauta estadounidenca de la NASA va ser la primera dona que va anar a l'espai. Ella va ser una de les 6 dones que la NASA va seleccionar al 1978. Va participar en tres programes principals: el transbordador espacial, l'estació espacial internacional i el projecte Orión. Fisher va registrar un total de 192 hores a l'espai i va marcar la fita de ser la primera dona i mare en volar a l'espai.
La pionera en la medició de la rotació de les estrelles dins d'una galàxia: Vera Cooper Rubin
Vera Rubin va ser una astrònoma estatunidenca nascuda el 1928. La seva tesi cercava respondre a si les galàxies es distribuïen de forma uniforme a l'Univers. Les seves observacions i estudis van contribuir a desenvolupar l'Astronomia moderna sobretot gràcies al seu descobriment de les denominades «corbes planes de rotació» que és la prova més directa i robusta de l'existència de la matèria fosca.
El descobriment dels elements que composen les estrelles, per Cecilia Payne
Cecilia Payne va aconseguir per primera vegada per a una dona un títol de doctorat com a astrònoma en el Radcliffe College, que actualment és part de Harvard. La seva contribució més gran a la ciència va ser el descobriment dels elements que composen les estrelles. No obstant, un col·lega la va convèncer de no publicar-la i ho va fer ell després. La seva tesi va establir que l'hidrogen era el component principal de les estrelles. Va ser també la primera dona en tenir un lloc de professora associada i ser cap d'un departament a Harvard.
http://nosoyasistenta.com/los-grandes-inventos-por-mujeres-que-son-desconocidas/
El model de capes nuclear, per Maria Goeppert-Mayer
Maria Goeppert-Mayer va ser una física teòrica americana d'origen alemany. La seva contribució més famosa a la física moderna va ser el descobriment de l'estructura nuclear del nucli atòmic (model de capes nuclear), per la qual va guanyar el premi Nobel el 1963. Va ser la segona dona guardonada amb el Premi Nobel de Física després de Marie Curie.
L'estudi de les radiacions, l'aïllament del radi pur i el descobriment del poloni, per Marie Skłodowska Curie
Marie Skłodowska Curie va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. El 1898, va descobrir un element químic que anomenà poloni com a homenatge al seu país d'origen. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur. Va ser la primera a emprar el terme radioactivitat.
Fins a l'actualitat, és l'única dona en aconseguir dos premis Nobel (un premi Nobel en química per descobriments sobre el Poloni i el Radi i un altre pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat). És l'única guardona dins dues àrees científiques diferents.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Marie_Curie
El nucli intern de la terra, per Inge Lehmann
Inge Lehmann va ser una sismòloga danesa, coneguda per realitzar les primeres proves de magnituds de sismes i les seves conseqüències. Va ser la primera persona a postular que el nucli intern de la Terra està dividit en dues parts: una esfera interna sòlida i una capa de consistència líquida que envolta a l'anterior. Al 1936, va descobrir la discontinuïtat que separa el nucli extern del nucli intern, i que porta el seu nom en el seu honor (discontinuïtat de Lehmann).
https://es.wikipedia.org/wiki/Inge_Lehmann
Rotimatic automàtic, per Pranoti Nagarkar
El Rotimatic és un robot de cuina, un electrodomèstic que va ser inventat per la parella d'origen indi Pranoti Nagarkar i Rishi Israni el 2008. El Rotimatic utilitza l'aprenentatge d'altres màquines i la intel·ligència artificial per elaborar pa i triga un minut en fer un roti. Es va enviar per primera vegada el 2016 i actualment està disponible en set mercats. A l'octubre de 2018, va generar uns ingressos de 40 milions de dòlars americans. Pranoti Nagarkar és la fundadora, co-directora, i dissenyadora principal del Rotimatic.
https://en.wikipedia.org/wiki/Rotimatic
https://kr-asia.com/zimplistics-pranoti-nagarkar-on-de-stressing-as-an-entrepreneur-women-in-tech
La teoria dels anells i altres teories i teoremes, per A.Emmy Noether
A. Emmy Noether va ser una matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria de invariants i coneguda per les seves contribucions de fonamental importància en els camps de la física teòrica i l'àlgebra abstracta. Considerada per David Hilbert, Albert Einstein i altres personatges com la dona més important en la història de la matemàtica, va revolucionar la teoria dels anells, la teoria de cossos i la de K-àlgebres. També va destacar a física, amb el teorema de Noether que explica la connexió fonamental entre la simetria en física i les lleis de conservació. Tot i això, se li va negar la possibilitat d'un lloc digne a la universitat pel fet de ser dona.
El llenguatge Cobol de programació, per Grace Murray Hopper
Grace Murray Hopper va ser una científica de la computació i una militar nord-americana amb grau de contraalmirall. Va ser pionera en el món de les ciències de la computació i la primera programadora que va utilitzar el Mark I. Entre les dècades dels 50 i 60 va desenvolupar el primer compilador per a un llenguatge de programació així com també va propiciar mètodes de validació.
Va popularitzar la idea d'una màquina independent dels llenguatges de programació, el que va derivar al desenvolupament de COBOL, un llenguatge d'alt nivell de programació que encara s'utilitza.
És de les poques inventores que van canviar la història a qui des de sempre la seva aportació li ha estat reconeguda.
L'escalfador elèctric d'aigua, per Ida Forbes
Ida Forbes va desenvolupar i va obtenir la patent d'un escalfador d'aigua elèctric al 1917. Va ser pensat per escalfar l'aigua a una temperatura específica, determinada per l'usuari. L'aigua escalfada a continuació, podria ser utilitzat per prendre dutxes i altres finalitas.
http:/https://www.redbubble.com/es/people/mmitochondria/works/25047102-ida-forbes-calentador-de-agua-el-ctrico?p=poster
Els Weego i Snugli (portadors de nens), per Ann Moore
Ann Moore, infermera nord-americana, està acreditada com la inventora dels Weego i Snugli (portadors de nens). Moore va servir al Togo durant els anys seixanta i després del seu retorn als Estats Units, va intentar portar el seu fill a l'estil utilitzat a l'Àfrica occidental mitjançant un xal llarg com a faldilla per cintar el nadó a l'esquena. En trobar aquest mètode poc eficaç, ja que el nen cauria, Moore i la seva mare, Agnes Lucille van desenvolupar un arnes per a motxilles que es convertiria en el precursor de la Snugli. La Snugli va ser patentada el 1969. Les modificacions de Moore al portador infantil van donar lloc a patents addicionals. Els Moore van crear una empresa per comercialitzar la invenció.
La màquina de fer abraçades i la ramaderia humanitzada, per Temple Grandin
Mary Temple Grandin és una zoòloga, etòloga, dissenyadora d'escorxadors i professora de la Universitat Estatal de Colorado, doctorada en Ciència Animal i professora de comportament animal a la Universitat de Colorado. A més, és autora de llibres com Thinking in Pictures i interpretar als animals.
Grandin és una de les primeres persones amb espectre autista a compartir públicament punts de vista de la seva experiència personal d'autisme. A més és la inventora de la "caixa abraçada", un dispositiu per calmar aquells amb espectre autista que redueix l'ansietat i millora l'atenció dels malalts, molt usada en clíniques d'arreu del món. És una gran defensora del benestar dels animals, sobretot dels animals explotats per la indústria ramadera. Ha reformat escorxadors i ranxos a l'ample i llarg dels Estats Units en defensa d'una vida i una mort significativament menys dolorosa. Considera que les mesures benestants contribueixen al fet que la indústria de l'explotació animal funcioni d'una manera "segura, eficient i rendible".
https://es.wikipedia.org/wiki/Temple_Grandin
La Barbie, per Ruth Handler
Ruth Handler nascuda al 1916 va ser presidenta de l'empresa de joguines Mattel, Inc., i és recordada, principalment, pel seu paper en el màrqueting de la nina Barbie.
Ruth Handler havia notat que la seva filla Barbara preferia jugar amb nines de paper que se semblessin a adultes. Quan va ser a Europa, va saber d'una nina alemanya denominada Lilli (que més aviat es tractava d'un obsequi de broma per a homes) i la va comprar per a la seva filla. Quan va tornar a casa va refer el disseny de la nina i la va anomenar Barbie. La nina Barbie va debutar en la fira de la joguina de Nova York el 9 de març de 1959. Barbie ha estat considerada des de fa anys com la nina més famosa del mercat.
La biotecnologia, per Hayat Sindi
Hayat Sindi va néixer a Makkah, Aràbia Saudita i és una de les biotecnòlogues més importants del món. És fundadora i presidenta de l’i2 Institute i cofundadora de Diagnostics For All. Va ser classificada per la revista Business Arabian com la 19a àrab més influent del món i la novena dona àrab més influent. Sindi té un doctorat. en biotecnologia del Newnham College, Cambridge, que va obtenir el 2001; Va ser la primera dona saudita que va ser acceptada a la Universitat de Cambridge a estudiar el camp de la biotecnologia i la primera dona de qualsevol dels Estats àrabs del Golf Pèrsic a completar un títol de doctorat en el camp.
Projecte STEM Role Models Posters:
https://medium.com/nevertheless-podcast/stem-role-models-posters-2404424b37dd
Artista: Lidia Tomashevskaya una il·lustradora de Tel Aviv, Israel.
La comunicació en entorns de baixa infraestructura mitjançant el desenvolupament de tecnologies innovadores, per Juliana Rotich
Juliana Rotich és tecnòloga, assessora estratègica, emprenedora i oradora. És cofundadora de BRCK Inc, una empresa de tecnologia de maquinari i serveis amb seu a Kenya. BRCK neix per realitzar una visió que permet la comunicació en entorns de baixa infraestructura mitjançant el desenvolupament de tecnologies innovadores i útils. Juliana també va cofundar Ushahidi Inc., una empresa de tecnologia sense ànim de lucre, especialitzada en desenvolupar programari gratuït i de codi obert per canviar com flueix la informació al món.
Projecte STEM Role Models Posters:
https://medium.com/nevertheless-podcast/stem-role-models-posters-2404424b37dd
Artista: Thandiwe Tshabalala és una artista gràfica amb seu a Ciutat del Cap. La seva obra és atrevida, acolorida i conceptual. El seu lema com a creativa és: "Comunicar no decorar". El 2015 va ser guardonada amb el prestigiós premi Mbokodo per a dones sud-africanes a les arts, en la categoria de Disseny Creatiu.
Els fàrmacs per tractar la malària, per Tu Youyou
Tu Youyou és una química i farmacèutica xinesa. Va descobrir l'artemisinina (també coneguda com qinghaosu) i dihidroartemisinina, fàrmacs utilitzats per tractar la malària. El seu descobriment va suposar un gran avenç en la medicina tropical del segle XX, salvant milions de vides arreu del món.
Per la seva tasca, Tu va rebre el premi Lasker 2011 en medicina clínica i el Premi Nobel de fisiologia o medicina del 2015, conjuntament amb William C. Campbell i Satoshi Ōmura. És la primera premiada Nobel xinesa en fisiologia o medicina i la primera dona ciutadana de la República Popular Xina a rebre un premi Nobel de qualsevol categoria. També és la primera persona xinesa a rebre el premi Lasker. Tu Youyou va dur a terme la seva recerca exclusivament a la Xina.
Projecte STEM Role Models Posters:
https://medium.com/nevertheless-podcast/stem-role-models-posters-2404424b37dd
La primera dona afroamericana en viatjar a l'espai, Mae C. Jemison
Mae C. Jemison és una enginyera, metge i astronauta de la NASA. Es va convertir en la primera dona afroamericana que va viatjar a l'espai quan va entrar en òrbita a bord del Space Shuttle Endeavour el 12 de setembre de 1992. Va renunciar a la NASA el 1993 per fundar una empresa que investiga l'aplicació de la tecnologia a la vida diària. Ha aparegut a la televisió diverses vegades, incloent-hi com a actriu en un episodi de Star Trek: The Next Generation. També és ballarina i té nou doctorats honoris causa en ciències, enginyeria, lletres i humanitats. És la directora actual de l’organització de la nau naval de 100 anys.
Projecte STEM Role Models Posters:
https://medium.com/nevertheless-podcast/stem-role-models-posters-2404424b37dd
Artista: Karina Perez és una il·lustradora i dissenyadora mexicana nord-americana interessada en explorar històries a través del disseny i el color per comunicar visualment l’amor i l’acceptació.
Els robots autònoms, per Cynthia Breazeal
La doctora Cynthia Breazeal és professora associada d'Arts i Ciències de la Media a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on va fundar i dirigeix el Grup de Robots Personals al Media Lab. També és fundadora i científica en cap de Jibo, Inc. És pionera de la robòtica social i de la interacció amb el robot humà. És autora del llibre Designing Sociable Robots, i ha publicat més de 100 articles revisats per experts en revistes i conferències sobre temes de la robòtica autònoma, la intel·ligència artificial, la interacció amb el robot i l’aprenentatge del robot.
Projecte STEM Role Models Posters:
https://medium.com/nevertheless-podcast/stem-role-models-posters-2404424b37dd
Artista: Joana Neves és una artista digital de Portugal que va començar a pintar digitalment el 2014. El seu interès per la moda, els contes populars, el burlesc i l'animació es manté des de fa temps.
El GPS, per Gladys West
Gladys West és una matemàtica nord-americana coneguda per les seves contribucions a les matemàtiques basades en el GPS. Les seves contribucions a GPS només es van descobrir quan un membre de la seva sororitat, Alpha Kappa Alpha, va llegir una breu biografia que West havia presentat per a una funció d'alumne.
Projecte STEM Role Models Posters:
https://medium.com/nevertheless-podcast/stem-role-models-posters-2404424b37dd
Artista: Geneva B és una il·lustradora autodidacta de Carolina del Nord. Li agrada treballar amb colors, dibuixar els cabells grossos i afegir capritxos amb un toc de realisme i felicitat.