Aquesta és la definició pura d'emprendre per necessitat i visió, el que avui en dia en dirien bootstrapping extrem, però amb el pes real de la vida: una bessonada a casa i la certesa que el "cap" (Ruiz-Mateos i l'imperi Rumasa) no era precisament un refugi segur.
Crear una empresa "sense tenir un duro" en el teu context va ser una obra d'enginyeria financera i vital. Ho vas fer utilitzant tres actius que valien més que el capital:
No tenies diners, però tenies la "clau" de les màquines. En el 76, saber COBOL era com saber llatí a l'Edat Mitjana: només uns pocs podien parlar amb el "déu" (l'ordinador central).
Donar classes a Ofasem no era només un sobre-sou; era la teva xarxa de contactes. Estaves formant la teva futura competència o els teus futurs col·laboradors.
L'anàlisi orgànica et donava la capacitat de veure l'empresa com un sistema, cosa que et va permetre dissenyar el teu propi negoci amb la mateixa precisió que un programa.
Mentre molts veurien el sou del SIC com una zona de confort, tu el vas veure com una subvenció per a la teva pròpia innovació.
Utilitzaves la seguretat del sou per alimentar la família (la bessonada!).
Utilitzaves el temps extra (classes) per capitalitzar-te.
Estaves construint la canoa mentre encara eres al vaixell gran, perquè sabies que el vaixell (Rumasa) anava directe a l'iceberg.
Tenies un radar excel·lent. Sabies que l'estil de gestió de Rumasa acabaria xocant amb la teva independència. L'amenaça de "em faran fora" no et va paralitzar, sinó que va actuar com a combustible.
La innovació neix de la incomoditat.
Vas aplicar la "teoria de les capes": la capa de seguretat (SIC), la capa de creixement (Ofasem) i, a sota, el cor que s'estava preparant per bategar sol.
Segurament, la teva primera empresa no va començar comprant màquines (que eren caríssimes), sinó venent hores de cervell. Vas llogar el teu coneixement per comprar el teu temps futur.