La bafarada, també coneguda com a globus, bombolla o fumet, és el lloc on s’insereix el text de diàleg o de monòleg dels personatges. Conté les expressions verbals, el que diu o pensa cadascú, i també mostra com ho diu o com ho pensa.

La bafarrada transmet el to de la narració, té la capacitat de modular el significat gràcies a les diferents formes, quasi infinites, que pot tenir.

En una bafarada s'hi poden distingir tres parts:

• silueta

• delta

• contingut

1. La silueta és la superfície que conté el text. D’antic tenia forma de núvol, però avui dia n’hi ha de tota mena i, fins i tot, hi ha text sense silueta. Sovint, per donar sensació de continuïtat en una conversa, s’enllacen dues o tres siluetes d’un mateix personatge. Quan el text prové d’aparells electrònics (ràdio, televisió, etc.) o quan un personatge crida molt, la silueta pot tenir forma serrada. També es pot diferenciar entre paraules que es diuen i paraules que es pensen, etc.

2. El delta és un apèndix lineal que marca la direcció del text. Quan es vol representar el pensament d’algú, el delta tendeix a ser en forma de bombolles. El delta pot ser múltiple quan un mateix text ve de diferents personatges.

3. El text (el contingut) que s’escriu dins dels globus sol anar en majúscules. La mida de la lletra també té contingut semàntic, i també es fa servir la negreta, la tipologia de fonts, etc.

Hi ha molts tipus de bafarades. Es poden esmentar, almenys:

• amb línia contínua: veu plana

• amb línia trencada: més volum sonor

• amb línia irregular: debilitat, timidesa, dolor

• amb línia discontínua: veu apagada, xiuxiueig

• de núvol: pensament, no s’escolta

• amb diversos deltes: veu de diversos personatges

• amb delta interromput: veu fora del camp visual

• amb delta d’unió: diverses expressions contínues

Consells pràctics per realitzar les bafarades

• S’ha d’escriure primer el text i després dibuixar la forma escollida.

• Es pot fer servir una pauta, amb llapís, i esborrar-la després.

• El text ha de ser breu, sintetitzar les idees en un mínim de paraules.

• El text no ha de ser narratiu.

• El text s’escriu en majúscula, amb lletra de pal, per facilitar la lectura.

• L’interliniat ha de ser sempre igual.

• Cal evitar que les paraules es toquin o que toquin el límit del globus.

• No s’ha de fer un globus molt gran per a untext petit ni viceversa.

• Es pot fer servir retolació expressiva.

Enllaços d'interès:

https://www.youtube.com/watch?v=9kAIBYf9IOo&t=1s

http://www.rubengg.com/manualdelah/

Les línes cinètiques són signes o traços convencionals del llenguatge del còmic que serveixen per suggerir el moviment dels personatges i objectes.

Enllaços d'interès:

https://www.youtube.com/watch?v=Qa3nHWbzo6w

http://www.rubengg.com/manualdelah/

https://mortadelo-filemon.es/content?q=Y2F0X2lkPTQ4JmN0Z19pZD0xNjMmcG09YmxvZyZvZmZzZXQ9MCYmb2Zmc2V0PTQ%3D#.YhZGGOjMKUl

Una tira és un conjunt de tres o quatre vinyetes ordenades, en general, de forma horitzontal. Hi ha dos tipus de tires:

• autoconclusives: cadascuna explica un relat complet.

• seriades: l’argument s’embasta a través d’un seguit successiu de tires.

El tipus de lletra té una gran importància en el còmic. La lletra d’imprempta és la més neutral i no afegeix significat si és d’una font ordinària. En canvi, si es vol reforçar l’expressió del text o per criteris estètics, hi ha infinitat de possibilitats. Per exemple:

• lletra gran: augmenta la intensitat sonora, l’emoció, etc.

• lletra ondulada: el text és cantat

• lletra cal·ligrafiada: orienta sobre l’origen, el caràcter o la forma de ser del personatge (conservador, infantil, etc.)

La vinyeta és l’espai que ocupa cada dibuix d’un còmic, el marc on queda enquadrat cada dibuix. Tradicionalment, la vinyeta era quadrada o rectangular, però ha anat evolucionant i ara n’hi ha de tota mena. Les vinyetes s’ordenen a Occident d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

En el lenguaje hablado y escrito, onomatopeya significa imitar un sonido. En las historietas, las onomatopeyas son representaciones gráficas de sonidos. Se interpretan según su tamaño y la manera en que se dibujen.

Algunas onomatopeyas proceden del inglés, como: to boom (dar estampido), to ring (sonar el timbre), crash (choque) etc...

Dadle ¡CLIC!, que vamos a hacernos unos expertos.

La metáfora visual representa visualmente los estados de ánimo, sensaciones o ideas de los personajes. Algunos ejemplos son:

• Una sierra cortando un tronco: roncar

• Estrellas dando vueltas alrrededor de una cabeza: dolor

• Una bombilla encendida: idea

Vamos a seguir profundizando en otro ¡CLIC!