Lectures

Fascinant posada en escena, en un estil purament gòtic. Contextualitzar-la és demolidor.

Entreteniment per reflexionar sobre la família , sobre el capitalisme galopant, sobre el sense-sentit de  les nostres petites aspiracions burgeses.

Em resulta tan inexcrutable com bell, estrany, rar i captivador. 

Un plantejament sobri i lúcid, d'una versemblança colpidora. Què en sabeu de  la massacre de manifestants al París  de 1961?

Fascinadora faula sobre la identitat, l'essència i l'oblit. Imatges que et queden a la retina per sempre més.

El tàndem format per l'Ariadna, investigadora privada,  i el Pau, expert informàtic, ens desvetllarà que la Costa Brava és molt més que un paisatge a defensar.

Colson Whitehead et colpeja la consciència amb la histporia de l'Elwood, un adolescent afroamericà que va a raure  a un reformatori per error. Imprescindible

Sempre m'han fascinat els textos d'Eva Baltasar. Però no en aquesta ocasió. Excessiu, inverosímil. Fins i tot desagradable.  

Una delícia acompanyar Junil i el seu seguici de rebels cercant el seu lloc al món, darrera de les passes d'Ovidi. El llenguatge, un personatge més.

Joies que et pots trobar amagades en un racó de la biblioteca. La bellesa de la senzillesa. L'adolescent que descobreix  que la seva identitat pervé de la història recent d'Europa. I una història d'amor com mai l'havia llegit abans.

¿Pot, una retorçada història de corrupció i asssassinat, ser al mateix temps, una declaració d'amor a l'Ebre i al seu Delta, al territori i al seva gent? Jaume Arasa posa les Terres de l'Ebre a l'epicèntre  de l'huracà.

Llegir Ignot ha estat un a aventura, un passatemps, un joc, una emoció. Tot un descobriment. Ara toca cercar els seus textos anteriors per sadollar-se del món extraordinari que Baixauli  està teixint.

Fan absoluta d'Eva Baltasar.

Cuba sempre fa mal, i Padura la transmet com ningú.

Cal aprofundir en allò que no comprenem. Mons propers que semblen d'altres galàxies.

Com viatjar a l'horror d'Europa amb una trama negríssima i colpidora

Un crit d'alerta en un món sense aigua. Una distopia per a reflexionar.

Definitivament, Trueba m'agrada més com a escriptor que com a cineasta.

Una excel·lent ambientació en una història que no pots deixar de llegir.

Un dels descobriments de l'any.  La poesia embolcallant el drama.

No puc deixar de recomanar-la. La narrativa, el plantejament, la sensibilitat de la història....

L'Anna Grimm no falla mai. Posant LLeida al mapa de la novel·lal negra catalana.

Realisme màgic a la vora del monestir de Santes Creus. I jo, enamorada del Kàputx.

Absolutament colpidor. Hi ha imatges que no se m'esborraran mai del cap.