Al text, el Token de Teques funciona en tres nivells alhora:
La bosseta d’herbes:
No té valor econòmic
No circula com a intercanvi
No “s’esgota”
La seva funció és ritual: marca un acte (la reclamació, la denúncia, la memòria) i el segella simbòlicament.
És similar a:
Un exvot
Un talismà
Una relíquia domèstica
No “resol” el conflicte, però reconstrueix que existeix.
En moltes cultures, un token serveix per dir:
“He estat vist”
Aquí:
La persona que reclama no rep diners ni compensació immediata
Rep una senyal tangible d’escolta i legitimitat
Això s’assembla a:
Fitxes d’accés
Segells
Credencials simbòliques
El valor no està en l’objecte, sinó en allò que autoritza moralment.
El text vincula el token a:
Un llinatge
Un avantpassat
Una història no resolta
Les herbes (arrels, aromes, territori) converteixen la memòria en quelcom sensorial:
Es toca
Es fa olor
Es conserva
Això és molt potent: la memòria deixa de ser abstracta i passa al cos.
Tot i que el text insisteix que no és un token digital, el paral·lel és deliberat:
Token digital
Token de Teques
Certifica alguna cosa
Certifica alguna cosa
No és el valor en si
No és la justícia en si
Representa un dret
Representa una reclamació
Depèn d’una xarxa
Depèn d’una comunitat
És gairebé una crítica al llenguatge tecnològic actual:
“Si tot avui es tokenitza, també podem tokenitzar la memòria, però sense deshumanitzar-la”.
El Token de Teques proposa una idea clara:
Abans de la reparació, cal reconeixement.
Abans del dret, cal memòria.
No promet solució.
No promet justícia immediata.
Promet no oblidar.