Ara que ja sabeu quins són els llocs més emblemàtics del poble, és molt probable que volgueu aprendre més sobre ells! Seguidament trobareu informació sobre cada un dels punts que formen aquesta primera ruta.
Amb 30.846 m², és l'extensió verda més gran dins del nucli urbà. Està situat davant del mar, i és una zona perquè els més petits es diverteixin jugant al parc o a la gespa mentre els adults passegen i es relaxen dins una zona de natura. Cinc segles enrere, el terreny formava part dels camps de conreu de la Masia de Can Villar de Grau (S.XV-XVII).
La Plaça de la Vila està situada just davant del mar. L'Ajuntament de Sant Pol va ser construït a finals del segle XIX i reformat el 1955. Abans que l'edifici de les Escoles Públiques s'inaugurés, els nens i nenes estudiaven a aquesta casa.
Aquesta edificació d’estil gòtic tardà de l’any 1590 va ser construïda sobre una petita capella preexistent i adossada a una torre de guaita del segle XVI que va passar a fer – i encara fa – la funció de campanar. El porxo que cobreix l’entrada és posterior a l’edificació, ja que va ser afegit als anys 50. A l’interior hi alberga uns custòdia d’argent, una talla de fusta de la Mare de Déu del Roser del segle XVII i el grup escultòric de La Pietat.
Construït entre els anys 1907-1910, l'edifici de les Antigues Escoles va ser un projecte de "l'americano" Ramon Planiol, que en va finançar la major part. Inaugurades el 1910, Ignasi Mas hi posa de relleu el seu domini dels elements modernistes.
Avui en dia la construcció apareix mutilada a causa de les destruccions produïdes durant la Guerra Civil, quan es van destruir les figures de la Verge i l’àngel, que decoraven la façana.
Va ser l’escola de Sant Pol des del 1910 fins el 1975.
La capella de Sant Pau conformava un dels elements de l’antic monestir de Sant Pol del Maresme, el qual va donar posteriorment origen i nom a la vila de Sant Pol de Mar.
Sembla ser que al S.X ja existia el monestir, del qual tan sols en conservem aquesta peculiar ermita, que va ser construïda al segle XI i és d'estil romàntic.
El conjunt presenta una superposició d’estils des del període visigòtic fins al segle XVIII. A l'interior de l'ermita alberga una imatge de l’apòstol Sant Pau.
Fins el 1880, des del túnel del tren fins al final de la punta tant sols hi havia unes poques cases, era un camí de sorra i pedra que resseguia la costa. A partir d’aleshores, Pau Simon, que havia comprat els terrenys de La Punta, va iniciar les obres del que seria l’actual Avinguda Dr. Furest o La Punta.