Fotografia de Toni Coll
Palestina ens interpel·la. La solidaritat és una obligació.
Hi ha moments en què callar equival a ser còmplice.
El que està succeint a Palestina no és un conflicte més. No és una guerra entre iguals. No és un episodi llunyà que puguem observar amb indiferència.
És la destrucció sistemàtica d'un poble. És l'expulsió de la seva població de la seva terra. És la devastació deliberada d'hospitals, escoles, universitats, centres culturals, camps de refugiats i habitatges. És la utilització de la fam com a arma de guerra. És la negació del dret més elemental: el dret a viure.
Cada dia que passa augmenta el nombre de víctimes civils, de criatures mortes, de famílies esborrades del mapa i de ciutats convertides en runa. Davant d'aquesta realitat, nombrosos organismes de les Nacions Unides, experts independents, juristes internacionals i organitzacions de drets humans alerten que ens trobem davant d'un procés amb característiques genocides. Aquesta denúncia no és un eslògan. És una crida exigent i urgent a la responsabilitat internacional.
Però mentre el dret internacional és vulnerat davant dels ulls del món, massa governs i irresponsables organismes de governança internacional continuen responent amb declaracions diplomàtiques insuficients. La passivitat també té conseqüències. Cada dia de silenci és un dia més de destrucció.
Palestina no està sola.
Els barris de Sant Martí amb el poble palestí!