1.- Considerem les NS de planejament local desfasades respecte de la legislació actual

La pròpia Llei  d'Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel que es regula aquest procediment, estableix un articulat bàsic que desvirtua la capacitat de les Normes Subsidiàries locals d'ordenar i regular el planejament urbanístic de Font-rubí. 

Els creixements previstos i la seva dimensió i tipologia, en no pocs casos, contradiuen l'esperit de la llei expressat en el seu articulat inicial:

Article 3 

Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible 

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

3. L'exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d'acord amb l'ordenació territorial, l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.

Article 9

Directrius per al planejament urbanístic

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn.

La redacció del model d'ordenació municipal es va elaborar durant els anys noranta i les necessitats i criteris actuals, incorporats a la llei d'urbanisme de rang superior, posen en qüestió la necessitat i conveniència dels creixements previstos, sobretot en la situació i forma en que estan planificats, i molt especialment en el desplegament de la UA1 de Font-rubí:

1.1 Contradiu el mandat de "Conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals":

Mentrestant el nucli històric de Font-rubí s'esfondra poc a poc, es proposa projectar set cases aparellades en el front exterior del nucli més exposat al paisatge icònic del poble de Font-rubí. La majoria d'habitatges són buits, molts patis s'esfondren i de les quatre cases que conserven l'habitabilitat dues són habitades de manera permanent i dues són ocupades els caps de setmana o esporàdicament com a segona residència. 

La UA1 està projectada en un nucli distant de qualsevol ciutat, amb un accés a través de carreteres provincials i locals estretes i amb revolts (un camí asfaltat estret), l'atractiu principal que s'ofereix són les vistes sobre el Penedès. És massa probable que la promoció d'aquestes construccions es destini a l'habitatge de segona residència i per tant no respon a les necessitats de creixement habitacional.

Altrament cal destacar que Font-rubí disposa ja d’habitatges construïts buits i terrenys urbanitzats disponibles: com les cases aparellades de Santa Maria, abandonades i inacabades des del 2008, parcel·les buides per cases a quatre vents a Can Rovireta i les Casetes d’en Raspall i terrenys per cases aparellades al mateix barri. També un sector recentment urbanitzat a l'Alzinar, entre d’altres sectors disponibles i habitatges buits. Segons dades del INE a Font-rubí hi ha 188 cases buides o parcel·les urbanitzables disponibles. (Dades 2021, basats en el baix consum elèctric o falta contracte).

Al nucli afectat, un element icònic que es degrada indefectiblement és la rectoria de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. L'abandó per part del bisbat posa en risc la integritat de la mateixa església, el campanar i de retruc el cementiri. La seva silueta damunt la muntanya defineix el paisatge i s'alça com element reconeixible des de molts indrets de la plana de Font-rubí i el Penedès. Des de molts punts d'observació hi haurà una interferència visual, de les cases que es poden projectar amb la proposta urbanística de la UA1, vers aquest edifici.

La feixa on es projecta la zona de creixement alberga les restes, encara en peu, de l'escola pública de Font-rubí que va començar a operar durant Mancomunitat de Catalunya i la Segona República. Un edifici icònic que, des dels anys 50, s'ha anat degradant fins el seu estat actual.

No hi ha doncs, necessitats de creixement reals ni preservació dels valors paisatgístics, històrics i culturals.

1.2 Contradiu el mandat de generar "models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals":

El terme municipal de Font-rubí és de per si dispers i si bé els majors creixements previstos a les NS es planifiquen al nucli de Guardiola de Font-rubí, desenes de nuclis, barriades i agrupacions al voltant d'un mas principal tenen configurats en el planejament creixements poc adequats a la configuració actual del nucli. Aquests permeten crear annexos urbanitzats que contrasten, de manera molt poc encertada, amb la manca d'urbanització o amb l’urbanisme "tou o rural" del vell nucli. Després, malgrat la regulació, no es pot evitar que les construccions que s'hi projecten generin aspectes totalment descontextualitzats i despersonalitzadors del conjunt existent, perquè la regulació existent només en regula la configuració volumètrica, el tipus i si bé en determina alguns acabats són totalment insuficients per preservar l'aspecte rural i la bellesa paisatgística.

Aquests creixements diversos no eviten la dispersió ni fomenten la cohesió. Les polítiques caldria centrar-les en potenciar la rehabilitació d'aquests nuclis i barris. La construcció d'habitatges  destinats a segona residència, passant a ser la majoria del nucli, evidentment no afavoreixen la cohesió social ni la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals.

1.3 Contradiu el mandat pel que "L'exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d'acord amb l'ordenació territorial, l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible."

De "per se" els creixements urbanístics encarats potencialment a la segona residència no són sostenibles. 

El nucli de Font-rubí, així com el de l'Avellà i d'altres masos i dispersos s'alimenten del pou de Cal Manel. Aquest pou ha patit la sequera de manera especial i la bomba extractora ha calgut baixar-la de cota d'extracció diverses vegades per l'esgotament del aqüífer, aquest projecte augmenta la sobreexplotació del mateix. Si bé no ens oposem a la rehabilitació del nucli i la repoblació del mateix, aquests creixements haurien moderar la proliferació més enllà dels edificis existents i haurien de potenciar l'ocupació residencial permanent. Recuperar la recollida d'aigües pluvials i els dipòsits i basses tradicionalment ja existents també haurien de ser prioritats de les polítiques urbanístiques però mai vinculades a creixements residencials de caràcter temporal, per innecessaris i insostenibles.

1.4 Contradiu el mandat que determina que "El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn."

Aquest punt del municipi aplega la majoria d'elements històrics, culturals i paisatgístics locals. Si com ja hem exposat la rectoria i l'església han esdevingut una icona de l'aspecte de Font-rubí, el Castellot és la muntanya que defineix el "skyline" penedesenc. El castell que hi ha al seu cim és un bé cultural d'interès nacional i les vistes que s'hi poden contemplar, des de diversos punts d'aquest indret, l'ha fet mereixedor del sobrenom de "Balcó del Penedès".

De fet, l'any 2015 s'hi va instal·lar un mirador materialitzat en forma de balcó que atrau molts curiosos i fa aturar a la gent de pas. Aquest element es va configurar de manera discreta i integrada i és un exemple de com implementar nous elements sense impactar en els paisatges. El propi Balcó del Penedès evoca un altre element patrimonial immaterial com és la llegenda de l'encantada. 

En resum, l'article 9.3 descriu a la perfecció tot allò que no compleix el Projecte d’urbanització a l’àmbit de l’estudi de detall de la U.A. núm. 1 Font-rubí de Dalt. Pels motius que aquí exposem i pels que exposem als punts 1.1, 1.2 i 1.3 i que no tornarem a descriure, no es preserven els valors paisatgístics d'interès especial, el patrimoni cultural i la identitat del municipi, i no incorpora les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s'adaptin a l'ambient on estan situades i no comportin un demèrit per als edificis i les restes de caràcter històric, artístic, tradicional i arqueològic existents i a l'entorn.

2.- Considerem que no es compleixen els requeriments que l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar formalment amb l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible:

El setembre de 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar formalment  l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, recollida en el document Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development, que conté 17 Objectius de  Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites a assolir de cara al 2030.

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya) va transmetre aquestes directrius i compromisos polítics al Informe 3/2016 sota el títol L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món: els reptes per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a Catalunya.

Sota el seu punt 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles, hi trobem els següents objectius:

11.3 Per a 2030, augmentar una urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans a tots els països.

Els grans reptes que Catalunya té plantejats en relació amb aquesta fita de l’Agenda són:

•Promoure la ciutat compacta, reduint l’expansió urbana pel territori mitjançant

la planificació territorial i urbanística.

•Rehabilitar els nuclis urbans i els barris més degradats amb l’objectiu de millorar

la qualitat de vida dels ciutadans.

•Mantenir la població en els nuclis urbans més densos, dinamitzant la vida social

d’aquests per tal que siguin nuclis vius i dinàmics.

•Minimitzar la necessitat de mobilitat no obligada dels ciutadans fora dels nuclis

urbans, reduint la demanda de transport (i, per tant, els seus impactes ambientals),

i afavorint la vida social i cultural als centres urbans.

•Garantir l’accessibilitat a sistemes de transport públic de la població que viu

en nuclis urbans més allunyats de les principals infraestructures de transport.

De nou, els criteris actuals mostren una sensibilitat per la massificació urbanística i la ineficiència que provoquen el models dispersos d'urbanització. Multiplicar la població i la seva corresponent demanda en un nucli tan aïllat com el de Font-rubí de Dalt és evident que trenca aquest consens, més encara quan els habitatges que s'hi poden construir és destinaran molt provablement a segones residències.

Introduïm aquí la necessitat de mobilitat dels ciutadans i la imprescindible utilització del cotxe privat. Es tenen sobrades experiències sobre aquest tipus d'habitatges, aparellats i d'amplada menor a 10 metres, pel que fa a l'ús  real de les zones d'aparcament i als garatges que incorporen. En el millor dels casos un dels vehicles de la unitat familiar ocupa l'espai previst i el segon o altres  cotxes, molt necessaris en zones rurals disperses, s'estacionen a la via pública. En aquest cas, en el que la via estreta no permet aquest estacionament, es generarà l'ocupació indeguda a l'aparcament públic o d'altres espais lliures.

No cal dir, que l'accessibilitat a sistemes de transport públic és limitat i molt ineficient i, en el cas de Font-rubí de Dalt, implica un recorregut addicional sense cobertura de més d'un quilòmetre amb un desnivell de gairebé cent metres.

3.- Considerem que es trenquen els consensos adquirits en el marc de la Carta del Paisatge del Penedès.

Recordem que segons les conclusions d'aquest estudi, l’adopció de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès s’ha  de basar en els següents principis:

• 
  a) Que el reconeixement, l’ordenació i la protecció del paisatge com a bé d’interès públic és una responsabilitat, no només dels poders públics, sinó dels ciutadans i la resta dels agents que actuen sobre el territori.

• 
  b) Que en qualsevol intervenció sobre el territori, i en els diferents instruments existents o futurs per a la planificació i gestió del territori, s’ha de tenir en compte el paisatge pel seu caràcter integrador.

• 
  c) Que els poders públics han d’adoptar els compromisos d’establir les polítiques i les mesures concretes que coadjuvin a la millor protecció, gestió i ordenació del paisatge de l’Alt Penedès.

• 
  d) Que els agents privats signats de la Carta han d’adoptar els compromisos d’integració del paisatge en els seus projectes implementant les mesures específiques per a la seva protecció.

Aquests compromisos, adquirits per l'Ajuntament de Font-rubí el 15 d'octubre de 2004, incorporen que:

7è. Cada Ajuntament, en tant no s’aprovin els instruments de planejament territorial, es compromet a detectar els punts estratègics, els espais més vulnerables i fràgils del paisatge del seu terme municipal per tal d’actuar de forma prioritària i establir mesures immediates per mantenir, regenerar i millorar el paisatge.

En el seu apartat III Criteris paisatgístics generals d’ordenació i regulació a implementar en el planejament territorial i urbanístic:

Es considerarà la fragilitat paisatgística com a factor limitant per a l’admissibilitat d’actuacions amb impacte significatiu en zones amb conques visuals amples.

Aquest punt el creiem molt rellevant doncs no tan sols des dels futurs habitatges construïbles se’n divisa una vista magnífica sinó que, des de tota la plana, aquestes construccions seran observables i formaran part, modificant-lo, del paisatge que perfila el nucli històric de Font-rubí. 

d) Es preservaran els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i s’incorporaran les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.

e) S’integrarà i desenvoluparà urbanísticament la protecció dels béns declarats a través de les legislacions sectorials ( béns culturals d’interès nacional i local, arbres i arbredes monumentals, espais naturals protegits, etc )

La Carta del Paisatge defineix en el seu ANNEX I. els Criteris paisatgístics de caràcter específic a implementar en el planejament territorial i urbanístic de la comarca de l’Alt Penedès.

En un dels seus punts, entre d'altres, estableix  A. CRITERIS PAISATGÍSTICS RESPECTE ALS NUCLIS URBANS EXISTENTS ( sòl urbà ):

• • Es rehabilitaran i promocionaran els nuclis històrics en estat de degradació.

• • Es promourà la conservació de les estructures edificatòries originals.

• • Es mantindran els ritmes compositius urbans dels nuclis històrics, evitant la ruptura d'alineacions i els canvis en les dimensions de crugies, alçades i volums.

• • S’evitarà la construcció, en els nuclis urbans, d’edificis amb impacte visual sobre perfils escènics característics de la població.

• • Es promourà el soterrament progressiu de les línies elèctriques i telefòniques aèries en els nous sectors urbans.

• • Es procedirà al soterrament progressiu de les línies elèctriques i telefòniques aèries en els sectors urbans preexistents.

En el punt on descriu els B. CRITERIS PAISATGÍSTICS RESPECTE ALS CREIXEMENTS URBANS

( sòl urbanitzable ):

• Es limitaran els sectors urbans destinats a creixements amb cases en fileres [...].

La proposta d'aquest projecte de creixement no encaixa en la recomanació que fa la carta sobre "potenciar la casa urbana entre mitgeres com a model característic dels nuclis urbans" pel fet que el conjunt a urbanitzar queda aïllat de la trama urbana existent i es proposen set cases aparellades en filera.

El nucli de Font-rubí, notablement degradat, conforma un conjunt arquitectònic de construcció rural antiga amb edificacions en part en baluard i relligades amb diversos magatzems i cellers agrícoles que daten principalment del S XVII i XVIII i molt reformades a mitjans del S XIX i principis del S XX. Malauradament les Normes Subsidiàries no limiten ni regulen suficients aspectes pels que, davant d'una nova parcel·lació, per una banda es puguin executar construccions sota l’estricte compliment d’aquestes normes i que, alhora, també entrin en total contradicció amb els compromisos de la Carta del Paisatge i les directrius de la Llei d’Urbanisme 1/2010. Això pot implicar tant al tipus d’enllumenat (molt escàs en un entorn natural molt sensible, concentració de bàculs en una zona, contaminació visual, infrautilització), com a l’enjardinament (murs artificials o grans pedres d’escullera, espais infrautilitzats amb manteniment escàs, ubicacions artificioses i descontextualitzades), com als pavimentats (zones dures, manca de continuïtat urbana, manca de manteniment i neteja, infrautilització). Però també i sobretot afecta a les futures construccions que s’hi plantegen, on en zona 4a s’hi poden construir edificis, per exemple, amb coberta plana, es poden pintar d’un color blanc brillant i amb revestiments monocapa, utilitzar tancaments i persianes d’alumini blanc, utilitzar balcons de vidre i acer inoxidable i, per tant, trencar els ritmes compositius urbans del nucli històric i també provocant un  impacte visual sobre el perfil escènic característic de la població. En definitiva, les NS no garanteixen que es pugui evitar una intervenció desastrosa.

4.- No hi ha concurrència amb els criteris que observa el Catàleg del paisatge:

El Catàleg del Paisatge del Penedès, a més de donar compliment al que preveu la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (a partir d’ara, la Llei del paisatge), garanteix que els instruments de planificació territorial, urbanística i sectorial de les administracions catalanes incorporin les mesures més adients per garantir una protecció, una gestió i una ordenació correctes del paisatge.

La Llei del paisatge significa el reconeixement jurídic del paisatge i estableix el marc normatiu de les polítiques i les actuacions en matèria de paisatge. La Llei adopta els principis del Conveni europeu del paisatge, promogut pel Consell d'Europa amb la intenció de comprometre els països europeus a valorar la diversitat paisatgística europea i a integrar progressivament el paisatge en les polítiques públiques. 

D’acord amb el Conveni europeu del paisatge, la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge defineix el paisatge com qualsevol part del territori, tal com la població la percep, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals o humans i de llurs interrelacions. 

L’objectiu principal de la Llei és el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, a fi de preservar-ne els valors naturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics en un marc de desenvolupament sostenible. D’acord amb aquesta finalitat, la Llei impulsa la plena integració del paisatge en el planejament, en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística i en les polítiques sectorials que incideixen directament o indirecta en l’evolució dels paisatges. 

La Llei del paisatge estableix que les directrius del paisatge són les determinacions que, basant-se en els catàlegs de paisatge, precisen i incorporen normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística en els plans territorials parcials o en els plans directors territorials. Correspon al Departament de Territori elaborar la proposta de directrius de paisatge. 

El Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística, estableix que, en el supòsit de plans territorials parcials i plans directors territorials, el contingut de les directrius s’ha d’incorporar en el projecte del pla abans de l’aprovació inicial. La tramitació s’integra en la dels plans esmentats, d’acord amb el Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials. El mateix Decret estableix que les directrius han d’incloure un procés de participació.

Els objectius de qualitat paisatgística són, doncs, la declaració de les preferències paisatgístiques d’una societat, després de conèixer-ne la bona o mala salut d’un paisatge, els seus valors, i de detectar-ne les dinàmiques emergents. Parteixen d’una visió integrada del paisatge i tenen la capacitat de construir ponts entre amplis sectors de la societat (polític, cultural, econòmic...) i trobar els punts intermedis i els consensos entre visions que sovint són contraposades. Dit d’una altra manera, els objectius esdevenen una referència de primer ordre per a les polítiques territorials i sectorials, entitats i societat en general, per continuar avançant cap a un país amb uns millors paisatges que repercuteixin positivament en la qualitat de vida dels ciutadans.

Mapa de visibilitat del Catàleg del Paisatge, àrea de Font-rubí:

S’observa com l’indret on es vol urbanitzar es un àrea de Fons escènic de visibilitat alta, i per tant queda plenament demostrat el seu impacte paisatgístic. Tal i com queda expressat en els apartats anteriors, les construccions que s'hi poden projectar queden emmarcats per un paisatge determinat com a Fons escènic emblemàtic, com a expressió màxima d'allò que els tècnics redactors del present catàleg classifiquen per la seva importància i la seva singularitat.

Així doncs tot el que especifica el Catàleg del Paisatge evidencia les afectacions de tota mena que aquest projecte potencialment pot generar i, conseqüentment, no compleix amb les seves especificacions i recomanacions.

ANNEXOS:

a) Mapa de Miradors

b) Mapa Patrimonial

c) Legislació a considerar
DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.

Els seu Article 3 parla del Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible i en el punt f) diu:

La protecció del patrimoni cultural, mitjançant la conservació, recuperació i millora dels immobles que l'integren, dels espais urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectònics singulars, dels paisatges de valor cultural i històric i de les formes tradicionals d'ocupació humana del sòl.

Pel que fa a l’Article 4 Principis de relació entre els instruments urbanístics

4.1 Els plans urbanístics han d'ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l'acompliment.

 
4.2 De conformitat amb el principi de jerarquia normativa, que informa i ordena les relacions entre els instruments de planejament urbanístic:

 
a) Els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes d'actuació urbanística municipal s'han d'adequar a les determinacions dels plans directors urbanístics que són pròpies d'aquests, d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest reglament.

b) El planejament urbanístic derivat està supeditat a les determinacions del planejament urbanístic general que són pròpies d'aquest, d'acord amb el què estableix la Llei d'urbanisme i aquest reglament.

 
4.3 Les ordenances municipals d'urbanització o d'edificació aprovades d'acord amb la legislació de règim local per a regular aspectes que no són objecte de les normes dels plans urbanístics, no poden contradir-ne ni alterar-ne les seves determinacions.

També al seu article 69.2:

La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:

c) Descripció i resultat del programa de participació ciutadana, amb referència als aspectes següents:

1r. Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades amb l'objecte d'informar i de promoure el debat.

2n. Síntesi de les aportacions i resultats derivats de les al·legacions i suggeriments presentats durant el període d'informació pública.

3r. Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana.

És a dir, els plans d’ordenació han de incentivar la participació ciutadana, i 24 anys després els font-rubinencs no han pogut intervenir en el futur urbanístic i per tant, el futur social, paisatgístic i habitacional del municipi. 

El seu Article 70 sobre Informe de sostenibilitat ambiental

3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa. grau d'importància relativa.

d) Estudi Ambiental Estratègic del PEM de Font-rubí

L’estudi encarregat per l’Ajuntament de Font-rubí avalua els impactes de les masies i cases rurals en SNU, però alguns d’ells són extrapolables a la zona afectada per la UA1 Font-rubí de Dalt. Mas Vallet (codi C-230) és el mas aïllat més pròxim i, segons l’estudi esmentat, queda inclòs en les edificacions afectades per risc geològic de caiguda de roques (CR).