Els dies 7, 8 i 9 de juliol he tingut l'oportunitat, de la qual n'estic profundament agraït, d'assistir al C²EM, el Congrés Català d'Educació Matemàtica, celebrat quadriennalment, en aquesta ocasió a la ciutat de Lleida. Era el primer congrés que assistia i, honestament, totes les expectatives han estat més que superades. En tots els sentits.
Ha sigut una trobada entre generacions, mirades diverses i perfils molt diferents que busquem un objectiu comú: millorar l'ensenyament i l'aprenentatge de les matemàtiques. Mestres d'infantil, mestres de primària, professors de secundària, investigadors en didàctica, investigadors en matemàtiques, professor d'universitat, membres d'associacions i entitats del sector... tots junts aportant i intercanviant idees i experiències per tal d'enriquir-nos professional i personalment al voltant d'allò que alguns tenim la sort d'estimar: les matemàtiques. És francament admirable veure com una colla de més de 400 persones que podrien estar de vacances, decideixen reunir-se durant tres dies perquè creuen fortament en la importància de fer xarxa, compartir i formar-se.
M'he retrobat amb el meu professor de matemàtiques de 2n d'ESO, excompanys de la carrera i excompanys i exprofessors del màster de professorat, he desvirtualitzat a persones que només coneixia virtualment i també he conegut a noves persones engrescades amb les matemàtiques i la didàctica amb les que espero retrobar-m'hi properament, ja que hi tinc molt per aprendre'n.
Ara que han passat uns dies i ha passat la ressaca emocional, m’adono que el C²EM no ha estat només un punt d’arribada. Ha estat, sobretot, un punt de partida. Torno amb ganes de llegir, d’experimentar, de provar coses noves i incorporar-les en el meu fer al servei educatiu al qual formo part. Torno també amb la voluntat d’obrir més la meva pràctica, de compartir-la, de posar-la en diàleg amb altres veus. I amb el convenciment profund que la inclusió no és una etiqueta ni una secció dins de l’educació, sinó una manera d’entendre el món. I això també inclou les matemàtiques. El C²EM m’ha recordat per què faig aquesta feina. I m’ha recordat, sobretot, que no estic sol. Que hi ha molta gent remant en la mateixa direcció, des de molts llocs diferents. I que, quan ens trobem i compartim, passen coses grans.
Una de les decisions que he pres ha sigut fer-me soci d'ABEAM, no podia esperar uns altres 4 anys! No vull limitar-me a ser espectador: vull formar part activa d’aquest moviment que entén les matemàtiques com una eina de canvi i transformadora, com una manera de llegir el món i també per reescriure’l. Ens veiem, amb moltes ganes, al C²EM 2029 a Girona!
16 de juliol de 2025
https://c2em.feemcat.org/