Embedded Files
Una vida compromesa...
Una vida compromesa...
Infància i adolescència
Infància i adolescència
Vicent Ventura i Beltran, va nàixer a Castelló de la plana en 1924 i va morir a València el 25 de desembre de 1998. Era fill d'una modesta família. Vicent Ventura va deixar d'anar a escola als onze anys i va començar a treballar per a ajudar a la família. El seu primer treball va ser ajudar en la sastrería del seu pare. Com no li agradava l'ofici, ni treballar amb el seu pare perquè era molt sever, es va revelar i es va buscar treball fora de casa. Va treballar com a mosso d'una drogueria. En eixa època Vicent vivia a Castelló, zona republicana en l'època de la guerra civil i li van afiliar a l'U.G.T. amb tretze anys, sense cap convicció, en eixe moment per a treballar era obligatori tindre el carnet. També va treballar d'aprenent en una impremta, componia i descomponia caixes de lletres. Als 16 anys es va traslladar a València i va treballar d'obrer metal·lúrgic en la Unió Naval de Llevant.
A la seua casa sempre hi havia novel·les, còmics i periòdics, tot això li va portar a ser un gran aficionat de la lectura i l'escriptura, i li va facilitar molts les coses en els seus posteriors treballs.
De jove era creient, fins i tot va militar en Acció Catòlica. La lectura i la formació contínua li van portar a reflexionar sobre la religió. Finalment preferia anar de bars i tavernes. Va arribar a la conclusió que la religió és l'opi del poble.
Joventut
Vicent Ventura cap a 1948 va ingressar en el Front de Joventuts, l'organització juvenil del Moviment, allí va ser responsable de premsa i propaganda. Ací aprén tot el necessari per a formar-se en el seu futur treball. Finalment per les seues idees li van expulsar del Front de Joventuts i es va quedar sense treball, llavors va començar a escriure reportatges que li publicaven com a col·laborador en el diari matutí Llevant i també en el rotatiu de la vesprada.
Va anar canviant les seues idees sobre el "Moviment" i la seua participació en la "Falange", va ser recolzat per la dissidència i encoratjat per alguns joves valencianistes que coneixeria en la Llar Juvenil com Joan Fuster, Josep García Richart o Josep Iborra. Es va rebel·lar davant la doctrina oficial i per això va acabar expulsat de la Falange. No obstant això, va dirigir els tres primers números de la revista Claustre, del Sindicat Espanyol Universitari.
D'adult, un home de combat...
De manera més estable va començar a treballar com a redactor en Ràdio Nacional a l'any 1951, tot a força d'escriure dues, tres i a vegades quatre articles diaris. Va començar a aconseguir un cert prestigi i notorietat com a periodista.
A la fi dels anys cinquanta, va descobrint el problema nacional dels valencians, i organitza i funda grups polítics o de reflexió com a Acció Social Democràtica i contínua amb la seua carrera de periodista. Tant és així què, al 1956 participa en la fundació del Partit Socialista de Acció Democràtica.
Tot aquest equilibri es trenca en 1962 amb el "Contuberni de Munic". Què va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista "A dalt", amb el qual el règim franquista va donar a ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat en eixa ciutat alemanya entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues mineres a Astúries, i després d'un primer i fallit intent espanyol d'ingressar en la Comunitat Econòmica Europea, CEE. Van participar en ell 118 polítics espanyols de totes les tendències opositores al règim franquista, tant de l'interior com de l'exili: monàrquics liberals, republicans, democratacristians, socialistes, socialdemòcrates, nacionalistes bascos i catalans, reunits sota l'autoritat moral de Salvador de Madariaga que, en concloure la reunió, va afirmar: Hui ha acabat la Guerra Civil. I entre totes aquestes persones Vicent Ventura també va participar.
Degut a la seua participació va ser represariat i es va tindre que quedar en l'exili a París durant un any, després va poder tornar a Dénia, amb un exili interior, perqué continua perseguit pel règim i el veto de la premsa valenciana i la persecució política patida li va impedir treballar com a periodista.
Per a sobreviure, al 1964, va fundar l'agència de comunicació Publipress i escriu articles baix pseudònim. Afortunadament, i gràcies a la seua afilada ploma va col·laborar i escriure articles a la premsa valenciana, catalana i madrilenya a diaris com El Levante, La Vanguardia, Informaciones i també participà en revistes com València-fruits, Avui i Serra d'or.
La sua participació en la vida política i social es va incrementar i va ser promotor i fundador del sindicat CCOO al País Valencià al 1967, i uns anys més tard, al 1973, participa a la creació del Partit Socialista Valencià, però es va mostrar molt crític amb la incorporació al PSOE.
La seua necessitat de defensar els trects d'identitat valencians li va dur, al 1977, a publicar el llibre Política per a un país, on defensa la recuperació dels trets identitaris i l'autoestima valeciana en un marc de construcció europea.
Com que era un home d'acció va participar activament a la vida política del seu temps, i al 1987 participa a les eleccions al parlament europeu, com representat d'Unitat del Poble Valencià, dins de la llista l'Esquerra dels Pobles. Al 1991 es presenta a les Corts Valencianes, com independent, amb Unitat del Poble Valencià.
Als darrers any de vida va rebre el reconeixement de part de la cultura, la política i els movients socials, concretament; al 1994, dona nom al Centre de Formació de Persones Adultes fundat per CCOOPV, al 1995 rep la medalla de la Universitat de València, al 1997 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat Catalana per la seua defensa de la llengua i cultura al País Valencià.
Al desembre de 1998 mor a València i després de la seua mort comencen a concedir-se anualment els premis Vicent Ventura a persones o col·lectius distinguits per la seua trajectoria cívica, democràtica i amb compromís al País Valencià i la llengua valenciana.
Page updated
Google Sites
Report abuse