Propera actuació: Llampaies el 15 de novembre a les 19:00 (Casa de Cultura Saus, Camallera i Llampaies)
JOAN LOPEZ, PRESIDENT,
ENS EXPLICA COM HA COMENÇAT TOT
Com se't va acudir muntar un grup de teatre a Sant Miquel de Fluvià?
" Jo, feia molts anys que a Figueres, ciutat a on vaig néixer, formava part d'un grup de teatre. L'any 2007, vaig comentar a l'alcalde de Sant Miquel, Àngel Posas, que en aquest poble faltava un grup de teatre. Em va dir que em donava llibertat per formar-ne un.
Però deuria ser difícil... No hi havia tradició al poble, oi?
Bé, el primer que calia fer era convocar a la gent de Sant Miquel per formar aquest grup. Gràcies a la Gresca, associació (dedicada a l'organització de les festes del poble) que en aquells moments jo n'era component, així com als cartells que vaig repartir per tot el poble, la gent es va mobilitzar i el dia que havíem de trobar-nos per explicar el projecte va ser un èxit. Potser varen venir entre 40 i 50 persones, fins i tot mares amb els seus fills a la mà pensant que allò era un casting...
Bufa! Quanta gent!!! I com va anar?
Els hi vaig explicar el meu projecte per formar un grup i el que calia fer, ja que volia començar a fer una obra de teatre quan abans millor i, després d'explicar el projecte (això va ser al centre cívic), vaig convocar una altra reunió a la Sala de festes, dies després.
I què va passar? Van tornar a venir tots?
Molta gent es va desil·lusionar i, en aquesta segona reunió, només varen venir 15 persones. Vàrem fer una xerrada i vàrem quedar per fer una obra de teatre el més aviat possible.
Exactament, en quina data era?
Això va passar l'octubre del 2007 i, per mi, aquest mes és en el que neix el grup: octubre del 2007.
Així va començar el grup, ja veig... Quina va ser la primera actuació? Com va sortir?
Va ser un èxit, la Sala era plena de gom a gom. L'obra es deia "Gente bien", era molt seriosa, no hi havia escenes còmiques, però bé; va sortir molt bé.
Després d'aquesta primera obra, com vau continuar?
Degut a aquest èxit vàrem recaptar diners per poguer tenir projectes. En aquells moments, jo era director, tresorer, actor, etc. però encara que tingués tants càrrecs ho passava "de conya"; s'estava formant un grup de persones que estimaven el teatre.
Aviat vàrem poguer comprar les fustes per poguer folrar l'escenari i transformar-lo en un espai que semblés el menjador d'un habitatge. Anàvem comprant el que calia pel decorat o per la roba dels actors amb els diners que havíem tret de l'actuació anterior i així anàvem caminant."