A Espanya, els ciutadans no afronten ni sancionen prou el fenomen de la corrupció, com mostren els últims resultats electorals, en els quals els polítics imputats per casos de corrupció han eixit il·lesos i majoritàriament reelegits. Davant aqueixa laxitud social enfront de la corrupció, recordarem ací alguns dels seus molt negatius efectes econòmics.
Si tenim en compte la definició de corrupció com a "utilització d'un càrrec públic en benefici propi", hem de tindre present que els alts beneficis econòmics que obtenen els corruptes generen un sobrepreu en les obres o serveis públics, la qual cosa suposa un vertader impost implícit que paguen els ciutadans. En molts casos, a més, les decisions corruptes de concessió de tals obres o serveis van acompanyades d'una falta absoluta de control de la qualitat (en materials o especificacions tècniques, per exemple) o de la seguretat (física, sanitària, etcètera).
Augmentar la transparència és una assignatura pendent i un repte per al segle XXI
Quan un tema dona molt a parlar, llig tot el que calga dir.
SUBSCRIU-TE ACÍ
D'altra banda, a vegades es financen de manera injustificada megaprojectes enormement costosos per a l'erari públic que no tenen la mínima rendibilitat econòmica o social exigible. Les decisions corruptes també poden generar diversos riscos econòmics, entre altres: els immobles construïts indegudament (en zones protegides mediambientalment, o vulnerant normes sobre les costes, etcètera) poden generar riscos de demolició, per exemple, per als compradors.
La corrupció genera, d'altra banda, grans quantitats de diners opaques, que incrementen l'economia submergida, la qual cosa ve a reduir sensiblement els ingressos públics, originant així una major càrrega fiscal substitutòria per al conjunt dels contribuents. A més, tals quantitats es destinen molt sovint a nodrir els paradisos fiscals, vertadera vergonya internacional, molts dels quals pertanyen o estan sota la sobirania de països desenvolupats. Encara que en els índexs de corrupció que publiquem en Transparència Internacional es mostren els països més corruptes (normalment entre els més pobres), cal no oblidar que una gran part dels diners corruptes generats en aqueixos països és col·locat i rebut pels paradisos fiscals sota bandera dels països rics.
Un altre efecte pervers de la corrupció és que impedeix la lliure competència i les regles del joc democràtiques, generant importants ineficiències i costos econòmics, de confiança, etcètera, i redueix ostensiblement l'efectivitat i qualitat de les polítiques econòmiques.
De qualsevol forma, els costos més importants de la corrupció potser són justament els que no es veuen, els costos d'oportunitat, o en definitiva, la qual cosa es deixa de guanyar. Cada vegada més, la corrupció espanta als potencials inversors, en primer lloc, per raons ètiques, ja que hi ha un creixent nombre de fons d'inversió i empreses amb plantejaments o codis ètics, que eludeixen qualsevol vestigi o risc de corrupció; i també per raons pragmàtiques, ja que als països i entorns corruptes sempre existeix el risc de futurs problemes legals o judicials, o fins i tot polítics que poden perjudicar arbitràriament, limitar o fins i tot expropiar o fer perdre tals inversions (alguns estudis indiquen que als països corruptes hi ha una alta probabilitat de perdre la inversió en un termini de cinc anys).
A més dels perjudicis econòmics, i ja en clau política o social, l'existència de nombrosos indicis de corrupció en els càrrecs públics genera una àmplia desconfiança en la classe política i una sensació d'impunitat que fa que els ciutadans s'allunyen cada vegada més dels polítics, i el que és pitjor, tinguen una sensació de fatalisme i una certa creença que els polítics són tots iguals, la qual cosa evidentment no és cert, encara que costa convéncer-los en cas contrari.
En resum, els costos i efectes econòmics de la corrupció són massa importants perquè la comunitat internacional (països, organismes nacionals i internacionals, societat civil, etcètera) ens mantinguem de braços plegats davant aquesta xacra social, alarmant i massa consentida, que lamentablement impregna tantes institucions, empreses i col·lectius d'aquest llogaret global.
Encara que la solució d'aquest important problema resulta fart complicada, una manera d'atallar-lo almenys radica a impulsar fermament la transparència, la qual constitueix indubtablement el millor antídot contra la corrupció. Com més gran és la informació que es genera i es divulga per part de les institucions i càrrecs públics, menys marge hi ha per a la corrupció. En aquesta cultura de la transparència resulta fonamental l'educació dels ciutadans, perquè ja des de xiquets puguen aprendre a valorar adequadament la importància de la transparència social i el pervers o negatiu de la corrupció. En això tenim un important paper els ensenyants (en col·legis, instituts i universitats), així com les organitzacions d'una societat civil activa, participativa, i no conformista.
En definitiva, augmentar el nivell de transparència social i combatre decididament la corrupció és una important assignatura pendent i sens dubte un dels més importants desafiaments per a aquesta societat del segle XXI.
a ciutadania i la societat demanden cada vegada una major informació sobre les diferents actuacions que es realitzen des dels poders públics; aspiren al lliure ús de la informació pública d'una forma fàcil i accessible; i pretenen conéixer què, els qui, com, quan i quant gasten els responsables en les diverses polítiques que desenvolupen.
La transparència és un indicador fonamental de la qualitat dels governs democràtics
La transparència s'ha convertit, hui dia, en un indicador fonamental de la qualitat dels governs que aspiren a considerar-se democràtics i en pressupost necessari perquè els ciutadans puguen exercir adequadament la seua valoració i una vertadera intervenció participativa.
Quan augmenta la informació de la societat en generalitzar l'accés a la mateixa en poder del sector públic es propicia, en conseqüència, un millor coneixement de les oportunitats, circumstàncies i procediments que existeixen i s'obrin noves perspectives per a la presa de decisions.
En la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, en els seus articles 41 i 42, es reconeix el dret dels ciutadans europeus a una bona administració i a accedir lliurement als documents continguts en les institucions europees.
Així mateix, el Conveni 205 del Consell d'Europa sobre l'Accés als Documents Públics, de 18 de juny de 2009, reconeix la importància de la transparència d'autoritats públiques en una societat democràtica i pluralista; considera que l'exercici del dret d'accés als documents públics proporciona una font d'informació per al públic, ajuda al públic a formar-se una opinió sobre l'estat de la societat i sobre les autoritats públiques, fomenta la integritat, l'eficàcia, l'eficiència i la responsabilitat d'autoritats públiques, ajudant així al fet que s'afirme la seua legitimitat; considera, per tant, que tots els documents públics són en principi públics i solament poden ser retinguts per a protegir altres drets i interessos legítims.
En l'àmbit estatal i amb caràcter bàsic, es va aprovar la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La seua aplicació i contingut es vertebra en tres vessants: la transparència en l'activitat pública a través de la publicitat activa, el reconeixement i la garantia del dret d'accés a la informació pública i el bon govern, que es concreta en obligacions que vinculen als responsables públics i en les conseqüències que deriven de la seua vulneració.
En el cas de Castella-la Manxa, l'article 4. Dos del seu Estatut d'Autonomia, aprovat per la Llei orgànica 9/1982, de 10 d'agost, imposa als poders públics regionals, com a correlat de l'article 9.2 de la Constitució, el deure de promoure les condicions per a l'efectiva llibertat i igualtat dels individus i dels grups en què aquests s'integren, així com facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social de la Regió.
Llei 4/2016, de 15 de desembre, de transparència i bon govern de Castella-la Manxa
Com a manifestació inequívoca del compromís de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa respecte de la transparència i amb l'objectiu d'acostar l'Administració regional al ciutadà, fomentar la transparència en la seua actuació i garantir l'accés a la informació pública, va aprovar la Llei 4/2016, de 15 de desembre, de transparència i bon govern de Castella-la Manxa que ha de servir per a completar amb mesures més ambicioses i exigents el marc normatiu imposat per la legislació bàsica estatal, no sols pel que fa a la transparència, sinó també quant a l'àmbit del bon govern, la bona administració i el govern obert.
L'èxit de les polítiques de transparència depén del fet que la informació siga accessible i disponible per a tots els usuaris. Una política pública és transparent si és comprensible, si la informació està disponible, si es garanteix el dret d'accés a la informació pública i se salvaguarda la protecció de dades personals de sol·licitants, si la rendició de comptes és clara i si els ciutadans saben quin paper exerceixen en aquesta política.
En el futur, persones, organitzacions i autoritats acabaran en la llista negra de donacions que tenen com a objectiu soscavar la democràcia.
No totes les donacions tenen bones intencions (foto: Pixabay)
10 de març de 2021 13.20| per Christian W.Facebookgorjeointeréscorreo
Una àmplia majoria del Parlament ha votat a favor de prohibir les donacions que busquen soscavar la democràcia a Dinamarca.
La mesura té com a objectiu evitar que forces potencialment extremistes utilitzen les donacions per a soscavar les llibertats bàsiques i els drets humans.
“Existeixen forces extremistes a l'estranger que intenten posar als nostres ciutadans musulmans en contra de Dinamarca i obrir una bretxa en la nostra societat”, va dir el ministre d'Immigració, Mattias Tesfaye.
“Nombroses vegades en els últims anys, els mitjans han escrit sobre mesquites daneses que reben milions de, per exemple, Mitjà Orient. Això ho contrarestarà el govern”.
LLIJA TAMBÉ: No més diners estrangers per a mesquites a Dinamarca
Un pas en la direcció correcta Com a part de la mesura, s'establirà una llista negra per a criminalitzar la recepció de grans quantitats de diners d'almenys 10.000 corones.
El Ministeri d'Immigració decidirà quines persones, organitzacions o autoritats acaben en la llista prohibida.
El govern es va associar amb Venstre, Dansk Folkeparti, Socialistisk Folkeparti, Konservative, Nye Borgerlige i Liberal Alliance per a aprovar la llei.
“La proposta de llei no resoldrà tots els problemes associats amb els islamistes extremistes i les forces antidemocràtiques, però és un bon pas per a fer-ho”, va dir Tesfaye.
En 2019, va sorgir una nova llei que faria il·legal que els governs i les autoritats estrangeres donaren diners a organismes religiosos a Dinamarca.
La mesura es va produir després que Turquia invertira en mesquites en Roskilde i Holbæk, mentre que Qatar va donar recentment uns 100 milions de corones per a la construcció d'una nova mesquita en Rovsingsgade.