Embedded Files
Un model d'avaluació per a la qualitat democràtica valenciana
Un model d'avaluació per a la qualitat democràtica valenciana
Què entenem per democràcia?
Què entenem per democràcia?
El conjunt de procediments i drets que la sustenten, mitjançant els quals els ciutadans d'un país poden elegir els seus governants, influir en les seues decisions i exigir-los responsabilitat, llavors el nivell de qualitat d'aquesta democràcia ve donat per la mesura que els ciutadans participen informadamente en processos de votació lliures, imparcials i freqüents, influeixen en la presa de decisions polítiques, i exigeixen rendició de comptes als governants, i per la mesura que les autoritats elegides per la població són els que efectivament prenen les decisions i ho fan responent a la voluntat popular.
En aquesta definició de qualitat de la democràcia apareixen les dimensions que permeten ser usades per avaluar la qualitat de la nostra democràcia. Aquestes són: 1) Decisió Electoral. 2) Participació. 3) Resposta a la voluntat popular. 4) Rendició de Comptes. 5) Sobirania 6) Seguretat, llibertat i memòria democràtica.
1. Decisió Electoral
1. Decisió Electoral
El requisit que les eleccions siguin lliures, imparcials, freqüents, competitives i que porten a la designació de funcionaris que exerceixquen poder real, forma part dels requisits mínims de la democràcia en si mateixa. No obstant això, aquestes característiques permeten que més enllà del mínim indispensable perquè hi haja una democràcia, puga parlar-se igualment d'un rang en elles entre el mínim i el òptim, de manera que més enllà de les exigències mínimes puguen diferenciar-se en aquesta dimensió nivells de qualitat entre els sistemes polítics. Un aspecte que clarament es presta a variacions és el relatiu als recursos d'informació dels electors. D'una banda pel que fa a la distribució igualitària entre els ciutadans (igualtat política) dels recursos per processar adequadament la informació política, l'indicador més adequat és el nivell d'educació. I per l'altra, pel que fa a l'accés a múltiples fonts d'informació. La qualitat de la democràcia depèn directament de la mesura que els ciutadans assoleixin el major i més igualitari nivell d'informació possible, el que Dahl denomina "enlightened understanding "(comprensió il·lustrada). Si la igualtat política formal (cada persona un vot) és un requisit mínim de la democràcia, la igualtat política substantiva, un dels components principals és la distribució de recursos cognitius entre la població, és un indicador de la qualitat de la democràcia donada la seva vinculació directa amb un dels seus elements crucials: la mesura que l'electorat pot prendre decisions polítiques informades. Com més igualitària i més abundant siga la distribució de recursos cognitius com ara educació i informació, més probable serà que les decisions polítiques dels ciutadans estiguin d'acord amb els seus interessos; també serà més probable que els ciutadans estiguen en capacitat de prendre aquestes decisions coneixent-ne les conseqüències potencials.
És mitjançant la participació que els ciutadans trien el seu govern, li exigeixen responsabilitat, influeixen en les decisions sobre polítiques públiques directament o indirectament mitjançant representants. A major participació, major probabilitat que el govern i les seues decisions representen la voluntat dels ciutadans. Per això, la qualitat de la democràcia es veu llavors influïda pel nivell de participació ciutadana en la vida política en activitats com la presa directa de decisions mitjançant el vot o la incorporació dels ciutadans en organitzacions partidistes o socials per influir mitjançant elles en les decisions governamentals.
La mesura en què les institucions ofereixen oportunitats perquè la població incideixca mitjançant el vot en la vida política és també un component de la qualitat de la participació. Oportunitats de vot es refereix al nombre i varietat de càrrecs sotmesos a elecció popular. A major el nombre i la varietat de càrrecs, més gran serà la participació de la població en les decisions polítiques. Per tal d'avaluar la qualitat de la participació en els aspectes abans esmentats usarem les següents variables:
Participació electoral.
Oportunitats de vot
Participació en organitzacions polítiques:
afiliació
Primàries
Nivell de representativitat de les institucions
Proporcionalitat sistema electoral 1 persona 1 vot
Transparència eleccions autonòmiques
Referèndums i Iniciatives Legislatives Populars.
Processos de participació ciutadana autònomics.
Percentatge població considera problema la política
Mecanismes de democràcia digital
2. Participació Ciutadana
2. Participació Ciutadana
Per a definir de manera correcta a la participació ciutadana, correspon fer referència a la totalitat de les iniciatives la meta de les quals és la promoció tant del desenvolupament de la comunitat com de la democràcia com a estil de vida. La importància de la participació de la ciutadania en les decisions queda posada de manifest en la possibilitat d'aconseguir, en certa manera, l'accés a les determinacions del govern local sense integrar l'estructura de partits polítics o de l'escalafó administratiu.
No obstant això, la participació ciutadana excedeix aquests límits, i probablement troba en les organitzacions no governamentals (ONG) al seu recurs més accentuat. Les ONG permeten abordar diferents qüestions socials, culturals, polítiques, estratègiques o financeres mitjançant l'avaluació crítica o favorable de les accions dels governs. En aquest context, Internet en general i les xarxes socials en particular han donat lloc a un creixement formidable de la participació de la ciutadania en els més variats plans de l'activitat social.
Aquestes dades se circumscriuen en l'evident necessitat de la presència del ciutadà comú en la presa de decisions en els més versàtils aspectes de la realitat diària. La participació ciutadana sorgeix així com un mecanisme antagònic a les burocràcies que, a vegades, poden entelar les formes democràtiques, especialment en els estats municipals o regionals.
Els recursos mitjançant els quals s'emporta la participació ciutadana a actes concrets comprenen tant els mètodes per a obtindre dades (enquestes, formularis web) com els elements per a entregar informació als destinataris de l'acció (mitjans impresos, com butlletins, publicacions, revistes; mitjans no tangibles, com a Internet; mitjans audiovisuals, com els programes de ràdio i televisió). Sense dubtes, la importància de la participació ciutadana la converteix en una de les eines insubstituïbles de les societats democràtiques, que permet diferenciar als pobles amb llibertat política d'aquells en els quals no es respecten íntegrament els elements d'expressió.
En aquest apartat valorarem:
SOCIETAT CIVIL
Federacions Associatives censades
Número d'associacions censades
Convocatòries públiques de la societat civil (>100 participants)
Autopercepció democràtica
Confiança en el futur democràtic
Iniciatives legislatives populars
Participació en òrgans consultius
3. Rendició de comptes
3. Rendició de comptes
La dimensió de "rendició de comptes" dirigeix l'atenció cap a mecanismes socials i institucionals que sotmeten els polítics a escrutini en relació a les seves actuacions ia una possible sanció. La responsabilitat pot ser formal i informal. La formal es troba institucionalitzada en lleis i normes administratives. La informal anomenada "rendició de comptes social" - societal accountability-) l'entenen en termes de l'acció dels moviments socials (contra violacions a drets humans, contra la corrupció, etc.) adreçades a mobilitzar l'opinió per exercir pressió pública perquè es jutge i sancione polítics. Això pot o no portar finalment a exigir responsabilitat política per mitjà del vot, però que forma part, al menys indirectament, del procés que porta a la rendició de comptes polític electoral ja sancions polítiques o legals.
En aquest apartat la nostra valoració inclourà:
ACCÉS A INFORMACIÓ PÚBLICA
Publicació contractes públics
Publicació subvencions
BON GOVERN
Confiança dels ciutadans en les institucions
Reformes democràtiques
Grau de desconcentració del poder
Mecanismes de control de la corrupció
Codi Ètic de Govern
Existència d'òrgans consultius i efectivitat de funcionament
Ens autònoms quantitat relativa (europa) x 100.000 habitants
GOVERN OBERT
Pactes de govern públics
Explicacions públiques (compareixences)
Compliment programa de govern autonòmic
Capacitat de l'oposició per a controlar el govern (comissions?)
Agenda públicada
Quantitat d'assessors
4. Resposta a la voluntat popular
4. Resposta a la voluntat popular
Es refereix a el grau en què els governants, els polítics i els líders actuen d'acord amb les preferències dels ciutadans. Powell defineix responsiveness (resposta a la voluntat popular) com "el que passa quan el procés democràtic indueix a el govern a formular i aplicar les polítiques que els ciutadans volen". Seguint aquesta orientació, "resposta a la voluntat popular" es refereix a les polítiques, no als resultats. Un govern que responga a la voluntat popular podria aplicar polítiques recolzades per la majoria, però aquestes podrien al seu torn conduir a resultats insatisfactoris, que probablement redueixquen la popularitat dels funcionaris.
Per mesurar el nivell de "resposta a la voluntat popular" Levine i Molina usen una pregunta presa de l'enquesta Latinobarómetre 2005: "Eficàcia del Vot". Es presenta el percentatge sobre casos vàlids dels que van indicar estar d'acord amb la frase: "La manera com un vota pot fer que les coses siguen diferents en el futur".
Pot assumir-se que els que consideren que el vot és eficaç per modificar-la situació de país estan implícitament reconeixent que els polítics responen positivament a l'opinió popular expressada a les urnes.
Grau de resposta a les peticions ciutadanes.
5. Sobirania
5. Sobirania
Aquesta dimensió es refereix a la mesura que els polítics electes són els que efectivament decideixen sobre polítiques públiques, lliures de control directe o indirecte per forces que no són responsables davant l'electorat, com ara: organitzacions internacionals, potències estrangeres, poders religiosos o militars, etc. Com menys autònom és un govern que fa a forces externes (militars, financeres o diplomàtiques) o internes (religioses, militars, guerrilles, càrtels de la droga, etc.), menor serà la qualitat de la democràcia.
En aquest cas avaluarem:
REPRESENTACIÓ DEMOCRÀTICA I EQUILIBRI DE PODERS
Lleis aprovades durant l'any
Equilibri de poders (legislatiu-executiu). Ús de Decret-Llei, Lleis votades amb algun membre de l'oposició.
Pluralitat d'opcions al Parlament Autònomic
Finançament relatiu dins de l'Estat
PARTITS POLÍTICS
Causes per corrupció obertes durant l'any
Transfuguisme durant l'any
Afiliació pública
Resultat partits autoritaris
Poder institucional partits autoritaris
Primàries
Marge de maniobra dels diputats amb el grup parlamentari
6. Seguretat, llibertat i memòria
6. Seguretat, llibertat i memòria
En aquest apartat valorarem:
LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
Casos de censura no judicial
Mitjans de comunicació d'abast autonòmic
Interferències del poder en els mitjans especialment públics
Distribució de publicitat institucional
Impuls de la comunicació institucional pròpia explicativa a través d'Internet
SEGURETAT DEMOCRÀTICA
Denúncies per delictes d'odi
Amenaces públiques
MEMÒRIA HISTÒRICA
Iniciatives de memòria històrica (subvencions)
Durant els primers mesos de 2021 s'han publicat diferents informes sobre la qualitat de la democràcia en el món. Els principals índexs o rànquings han popularitzat l'ús de mapes globals en els quals, a manera de termòmetre, es qualifiquen o puntuen els països a partir d'una sèrie d'indicadors o preguntes, que varien en funció de l'entitat que desenvolupa l'instrument.
Des del final de la dictadura, Xile ha obtingut resultats molt positius en els principals termòmetres. No obstant això, des d'octubre de 2019 el país travessa una crisi social, política i ara també sanitària, per la qual cosa cal preguntar-se com han impactat en els rànquings les contínues i reiterades violacions de drets humans ocorregudes en les principals ciutats del país, que no han cessat amb la pandèmia. En matèria de llibertat d'expressió, van saltar les alarmes després de revelar-se seguiments d'intel·ligència militar a sis periodistes d'investigació, pressions del Govern a un mig televisiu pels seus continguts crítics i comunicats de premsa de les Forces Armades criticant continguts humorístics d'aquest mateix canal. A això se sumen les 300 agressions policials, problemes de falta de transparència i persecució penal del discurs crític, entre altres restriccions a la llibertat d'expressió documentades en els informes liderats per organitzacions de la societat civil.
Gràfic.- Nombre d'atacs a la Premsa per part de Forces de l'Ordre Públic entre octubre 2019 i març 2021 (total, 295 casos registrats)
Font: Observatori del Dret a la Comunicació, 2021.
Xile en els índexs
Tots aquests fets no han tingut impacte en el rànquing que elabora 'The Economist', on Xile obté el lloc 17é en el grup de les democràcies plenes, per davant de diversos països de la Unió Europea. Xile també manté qualificacions molt positives en els informes de Freedom House i V-Dem Institute, de la Universitat de Gothenburg. Per contra, en el Civicus Monitor, que elabora una aliança d'organitzacions de la societat civil, el país ha retrocedit a la categoria de drets civils obstruïts a conseqüència de les restriccions del dret a la protesta i la violència policial contra manifestants i la Premsa.
Respecte als índexs específics de llibertat d'expressió, utilitzats com a referència pels rànquings generals, fins a 2019 l'organització Freedom House situava a Xile com un dels escassos països en els quals perillava la llibertat de premsa, amb millor puntuació que l'Argentina, Espanya o Itàlia. En 2020, l'Índex Chapultepec, eina de mesurament de la Societat Interamericana de Premsa (SIP) sobre les llibertats de premsa i expressió en el continent americà (maig 2019-abril 2020), situava a Xile en el primer lloc, destacant que al país "no es registren tancaments de mitjans, ni persecucions de periodistes, ni control de continguts. L'Estat no limita l'accés dels ciutadans a la informació pública ni als drets vinculats a la llibertat d'expressió i premsa", sent la principal feblesa la crisi financera dels mitjans de comunicació.
[Rep les anàlisis de més actualitat en el teu correu electrònic o en el teu telèfon a través del nostre canal de Telegram]
En la classificació mundial que realitza Reporters Sense Fronteres s'han evidenciat notòries reculades durant els dos governs del president Sebastián Piñera, en detectar-se un augment de la violència policial contra reporters en les ones de protesta de 2011 i 2019. No obstant això, no estem davant casos puntuals: els informes de la Relatoría per a la Llibertat d'Expressió de la Comissió Interamericana de Drets Humans venen identificant a Xile problemes estructurals en matèria de llibertat d'expressió, que poden entendre's com a "herències de les doctrines autoritàries del passat", aguditzades en l'actual context de crisi.
Febleses dels índexs
El contrast entre les classificacions i la realitat conviden a fer-se diferents preguntes sobre la fiabilitat dels índexs internacionals. A continuació, s'exposen alguns factors que podrien explicar aquesta distorsió.
L'anàlisi de Sapiezynska i Lagos (2016) sobre la valoració de Polònia i Xile en els índexs de llibertat de premsa de Freedom House i Reporters sense Fronteres conclou que la seua aplicació, enfocada en les restriccions estatals i la violència contra la premsa, serveix per a avaluar països no democràtics, però no per a comprendre els subtils problemes de llibertat d'expressió en els sistemes democràtics, sovint relacionades amb l'estructura de propietat dels mitjans, la dependència de la publicitat, l'autocensura i absència de veus diverses. En aquest sentit, han aparegut nous instruments de mesurament que posen el seu focus en el pluralisme de l'ecosistema de mitjans de comunicació; un bon exemple és el Mitjana Pluralism Monitor (MPM), que es desenvolupa en l'àmbit de la Unió Europea.
A aquesta crítica sobre els indicadors utilitzats cal afegir un problema amb les fonts i la qualitat de les dades utilitzades en l'elaboració dels índexs internacionals, que poden propiciar valoracions asimètriques. El rastreig de casos realitzat per les organitzacions no és exhaustiu; es troba condicionat per la seua capacitat, els països en els quals tenen presència directa o aliances i l'accessibilitat de fonts obertes: informes locals, xarxes socials, publicacions en premsa, etc. La disponibilitat d'informació de qualitat varia segons les prioritats geogràfiques i les preferències de les entitats que financen estudis o informes sobre llibertat d'expressió. Hi ha països amb tradició en la publicació d'aquests informes, mentre en uns altres com Xile no és fàcil accedir a fons per al rastreig i anàlisi de casos. Això explica que fins a 2020, després de la revolta social, no s'haja implantat la pràctica dels informes anuals sobre l'estat de la llibertat d'expressió al país.
La visibilització de casos per part de la premsa local i internacional és una altra de les fonts d'informació clau en la identificació de problemes. En tot el planeta hem pogut veure imatges dels atacs a reporters que cobrien les recents protestes als Estats Units o Bielorússia, però no ha ocorregut el mateix a Xile, on els principals mitjans de comunicació ometen informació sobre la violència d'agents estatals cap a la Premsa; fins i tot la relativa als seus propis periodistes i reporters. Un altre aspecte que influeix es refereix a les característiques de les víctimes dels atacs: quan són reporters freelance o mitjans alternatius independents, les agressions tenen menys repercussió que quan afecten grans empreses de comunicació o periodistes de renom, la qual cosa es tradueix també en l'existència o no de condemnes públiques. Hi ha víctimes de primera i de segona.
L'elecció de les unes o les altres fonts també té conseqüències en el mesurament. Si revisem les fonts de dades utilitzades en l'índex V-Dem, la valoració positiva de Xile es basa en el sub-registre de casos per part de les organitzacions internacionals de referència en el control de la llibertat de premsa. I això ha ocorregut a pesar que organitzacions xilenes com el Col·legi de Periodistes o l'Observatori del Dret a la Comunicació registren casos i difonen alertes des d'octubre de 2019, que sí han sigut tingudes en compte en l'informe anual de la Comissió Interamericana de Drets Humans.
Efectes de la invisibilización
La invisibilización dels problemes de llibertat d'expressió a Xile representa algunes deficiències i límits en el mesurament estandarditzat de la qualitat democràtica, que es relacionen amb l'elecció o omissió dels problemes que cal valorar, el tipus de dades o les fonts utilitzades.
Les deficiències en el registre d'evidències d'un país tendiran a replicar-se en els diferents índexs i informes, amb el risc de generar una imatge distorsionada de la realitat, tant a nivell nacional com internacional, que no contribueix a la identificació dels problemes i a la cerca de solucions, sinó a la seua normalització.
Per a les organitzacions que tractem d'incidir en la millora de la llibertat d'expressió en l'àmbit nacional, un mesurament allunyat de la realitat es tradueix en majors dificultats per a posicionar els problemes existents en el debat públic i davant els espais de poder, que preferiran guiar-se pels rànquings internacionals i usar-los com a excusa per a complir amb les obligacions internacionals en matèria de pluralisme i llibertat d'expressió.
Page updated
Google Sites
Report abuse