Opressió: les persones grans són sovint reduïdes a un cos que “cal gestionar” mèdicament, més que a un subjecte amb drets, experiències i demandes pròpies.

Efecte: alienació, reducció de l’agència personal i desconnexió entre el que la persona viu i el que se li prescriu.

Opressió: estereotips i prejudicis cap a l’envelliment que es reflecteixen en la pràctica clínica i en les decisions organitzatives.

Efecte: disminució de drets a la participació en decisions sobre la pròpia salut, reforç de la dependència i reproducció de la vulnerabilitat.

Opressió: ignorància o invisibilització de com els processos de salut/enfermetat interactuen amb el gènere, la classe, l’ètnia o l’orientació sexual.

Efecte: reforça la marginació i minva la capacitat de resposta adequada del sistema.

Opressió: fragmentació del sistema sanitari i manca d’enfocament integral de la cura.

Efecte: experiències de pèrdua de continuïtat i solitud, agreujament de patologies i increment de dependència estructural.

Opressió: manca de mecanismes reals perquè les persones grans puguin participar en les decisions que afecten la seva salut i les polítiques de salut.

Efecte: reproducció de relacions de poder experts/pacients que anul·len la capacitat d’agència.

Opressió: barreres socioeconòmiques i territorials que dificulten l’accés a cures de qualitat.

Efecte: aprofundiment de les desigualtats i segregació en salut.