COM TREBALLA UN CIENTÍFIC?

Per a realitzar les nostres investigacions relatives a la pandèmia tenim que utilitzar el mètode científic.

Identifica els passos del mètode científic que apareixen en el següent exemple:

Ignaz Semmelweis, un físic d'origen hongarès, va realitzar aquests treballs entre 1844 i 1848 a l'Hospital General de Viena. Com a membre de l'equip mèdic de la Primera Divisió de Maternitat de l'hospital, Semmelweis es sentia angoixat al vore que una gran proporció de dones que havien donat a llum en aquesta divisió patien una seria i amb freqüència fatal malaltia coneguda com la febre puerperal o febre de postpart. Aquestes xifres eren summament alarmants, perquè en la Segona Divisió de maternitat del mateix hospital el percentatge de mortes per la febre puerperal era molt més baix.

1844 1845 1846

1ª Divisió 8,2 6,9 11,4

2ª Divisió 2,3 2,7 2

Semmelweis comença a buscar diferents explicacions o hipòtesi per a aquest fenomen:

• MEDIAMBIENT: Semmelweis va a consultar als seus col·legues de profesió que van proposar que l'ambient podia influir en l'augment de la mortalitat, però Semmelweis va arribar a la conclusió de que dins de Viena i dins del mateix hospital no hi havien diferències ambientals significatives.
• AGLOMERACIÓ: Semmelweis es va plantejar que possiblement hi havia més dones a la primera divisió que a la segona i aixó podia ser una causa de la major incidència de morts, però el nombre de dones ateses en les dues divisions era pràcticament la mateixa.
• DIETA: Una altra possibilitat era que les dones menjaren de manera diferent, però el menú de l'hospital era el mateix per a totes les divisions.
• ASISTÈNCIA: També va pensar que l'assistència era millor en la Segona Divisió, però les infermeres eren les mateixes i, per tant, els tractaments i cures a les pacients eren similars.
• LESIONS: Semmelweis va observar que les dones de la 1ª Divisió eren assistides per metges que es trobaven en pràctiques (estudiants). Ell va pensar que igual, per la seua inexperiència en treballar amb les dones podien causar-les lesions que provocarien la febre puerperal. I va proposar que deixaren d'entrar estudiants a atendre a les dones. Açò va provocar que es reduïra la taxa de mortalitat (mirar la taula de dalt), però va tornar a pujar al cap del temps. Per tant, hi havia una relació però no era la causa.
• SUGESTIÓ: Semmelweis es va adonar que la capella de l'hospital estava en el mateix passadís que la 1ª Divisió i quan hi havia alguna mort el capellà passava per davant amb tota la cort fúnebre. Es va plantejar la possibilitat de si l'efecte terrorífic o angoixa que produïa a les pacients moribundes el pas del capellà amb la cort del difunt afavoria la seua mort. Per tant, va decidir que uns treballadors construïren una ruta alternativa per al pas del capellà i va comprovar que les morts en la 1ª Divisió no van descendir.
• POSICIÓ: A Semmelweis se li va acudir una nova idea. Les dones de la Primera Divisió jeien d'esquena; les de la Segona de costat. Tot i que aquesta circumstància li pareixia poc important, va decidir, ja que no se li acudia una altra cosa, provar per vore si la diferència de posició resultava significativa. D'aquesta manera va fer que les dones de la Primera Divisió es gitaren de costat, però la mortalitat va continuar.
• INTRODUCCIÓ DE MATÈRIA CADAVÈRICA: Finalment, en 1847, la casualitat li va donar a Semmelweis la clau per a solucionar el problema. Un col·lega seu, Kolletska, es va ferir en un dit amb l'escalpel mentre estaven realitzant una autòpsia i va morir després d'una agonia durant la qual va mostrar els mateixos símptomes que Semmelweis havia observat en les víctimes de la febre puerperal. Tot i que en aquella època no s'havia descobert encara el paper dels microorganismes en aquest tipus d'infeccions. Semmelweis va comprendre que la "matèria cadavèrica" que l'escalpel havia introduït en el corrent sanguini de Kolletska havia estat la causa de la fatal malaltia del seu col·lega, i la semblança entre el curs de la malaltia de Kolletska i el de les dones de la seva clínica el va dur a la conclusió que les seues pacients havien mort per un enverinament de la sang del mateix tipus. Ell, els seus col·legues i els estudiants de medicina havien estat els portadors de la matèria infecciosa, perquè solien visitar a les parteres immediatament després de realitzar disseccions a la sala d'autòpsies, i reconeixien a les dones després d'haver-se rentat les mans només d'una forma superficial, de manera que aquestes conservaven sovint una característica olor a brutícia. En canvi, les dones de la Segona Divisió eren ateses normalment per matrones que mai realitzaven autòpsies.

Una vegada més, Semmelweis va a posar a prova aquesta possibilitat. Ell argumentava que si la suposició era correcta, aleshores en podia prevenir la malaltia destruint químicament el material infecciós adherit a les mans. Dictà, per tant, una ordre en la qual exigia a tots els estudiants i metges que es rentaren les mans amb una solució de cal clorurada abans de reconèixer a cap malalta. A més de rentar el material de disecció i quirúrgic amb la mateixa solució.

Com a resultat, la mortalitat puerperal va començar a descendir i l'any 1848 descendí fins l'1,27% a la Primera Divisió front a l'1,33% de la Segona Divisió.