[Projecte solidari per a estudiants de secundària de la comunitat de Cusmají - Palacagüina (Nicaragua)]
[Projecte solidari per a estudiants de secundària de la comunitat de Cusmají - Palacagüina (Nicaragua)]
Embedded Files
4 de febrer de 2025 - Primer dia de servei de la caponera manresana - Arribada a Palacagüina
LA CAPONERA MANRESANA
[Una acció de cooperació des del cor de Catalunya amb Nicaragua]
Projecte caponera
Projecte caponera
Cusmají és una comunitat del municipi de Palacagüina, un llogaret de 264 habitants, situat a uns 10 km del centre del poble que disposa d’una escola de primària. Els migrats recursos econòmics i materials de la majoria de les famílies de la comunitat i el fet que a l’escola es doni de menjar als infants que hi van asseguren l’educació. Aquest esquema, però, es trenca quan un cop acabada la primària han d’anar a l’institut, ubicat a Palacagüina, ja que a les despeses del dinar també cal sumar les del transport perquè l’institut és a una hora i mitja a peu per camins que no són exempts de perill. Això fa que hi hagi estudiants que no puguin continuar estudiant perquè les seves famílies no poden fer-se càrrec de les despeses del menjar i del viatge.
L’any 2017 un grup de veïnes i veïns de la Floresta proposen, en el marc del Consell de Barri, iniciar una acció de cooperació encaminada a facilitar la continuïtat dels estudiants de primària de l’escola de Cusmají. Es tractava, de finançar el transport amb una caponera de sis infants fins a l’institut de Palacagüina. Una caponera que els porta i els retorna a casa cada dia.
Aquest curs 2025, es poden afegir a aquest projecte 4 nous alumnes, però fa falta una caponera més. Des de Manresa volem donar suport a aquesta iniciativa de finançar el servei d'una nova caponera, que farà que durant 4 anys, aquest estudiants puguin anar i tornar de l'institut cada dia.
Fotos de la caponera Florestana
L’escola de Cusmají
L’escola de Cusmají
L’escola de Cusmají està formada per dos edificacions que acullen l’alumnat de primària. Les professores venen cada dia del curs des de Palacagüina fins a la comunitat.
Dels àpats s’encarreguen les mares i els pares dels infants, que preparen el dinar en la cuina de l’escola i el reparteixen als infants cada dia. Aquesta feina es fa de manera rotatòria. Responsabilitat de les mares i dels pares és també mantenir la infraestructura de la cuina en condicions.
Una constant climatològica en els darrers anys a la zona de Palacagüina és una sequera que provoca importants problemes als habitants de la zona. L’economia, basada en l’agricultura i la ramaderia de subsistència es veuen afectats greument per la manca de pluges. La vegetació se’n resenteix de manera palpable. El pati de l’escola de Cusmají n’és un exemple d’aquesta situació que sovint es viu.
Fotos de l'escola de Cusmají
El projecte de la caponera Florestana
El projecte de la caponera Florestana
Una caponera és un vehicle de tres rodes preparat per portar gent. És un sistema de transport públic emprat en alguns països del món, i amb el nom de caponera se’l coneix a Nicaragua…
L’atzar és responsable del fet que hi hagi un projecte de cooperació entre el barri de la Floresta i Nicaragua, concretament amb la comunitat de Cusmají. Els orígens tenen a veure amb l’agermanament entre Arbúcies i Palacagüina, que des de fa més de tres dècades continua any rere any compartint iniciatives i projectes que han fet créixer i enfortit relacions entre persones d’ambdues bandes. És en aquest marc solidari que veïnes i veïns de la Floresta inicien l’any 2015 un projecte d’agermanament entre l’Escola de la Floresta i l’Escola Cusmají a través del qual infants d’ambdós centres escolars intercanvien cartes i dibuixos amb la col·laboració de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i de professorat de la Floresta.
I és en aquesta mateixa línia que veïnes i veïns des de la Floresta proposen l’any 2017, en el marc del Consell de Barri, iniciar una acció de cooperació encaminada a facilitar la continuïtat dels estudiants de primària de l’escola de Cusmají. Es tractava, es tracta, de finançar el transport amb una caponera de sis infants fins a l’institut de Palacagüina. Una caponera que els porta a l’institut i els retorna a casa cada dia.
Hi ha molts motius per tirar endavant un projecte com aquest, però hi ha un que té a veure amb l’estimació al proïsme i amb el fet de proporcionar eines que ajudin a trencar les cadenes de submissió, i l’educació probablement sigui la més eficaç.
Com deia el professor Orlando Pineda, l’impulsor de la pedagogia de l’amor: “El hombre no debe amar sólo a los suyos, porqué nunca sería feliz, y la felicidad consiste en hacer felices a los demás”.
El cost del projecte és de 7000 córdobas al mes (180 €/mes) i tota col·laboració és benvinguda.
ON ÉS PALACAGÜINA
Al nord de Nicaragua a prop de la frontera amb Hondures hi ha un departament anomenat Madriz dins del qual es troba el municipi de Palacagüina. El relleu és de muntanya baixa, és una zona seca, on la manca de pluges i la sequera marquen l’avenir dels seus habitants any rere any. Va ser en aquestes muntanyes on als anys vint del segle passat Augusto César Sandino, conegut com el “general de hombres libres” es va fer fort contra el govern titella dels Estats Units, i va ser en aquest poble de Palacagüina on va morir Miguel Ángel Ortez, de 19 anys, un dels lloctinents de Sandino. Diuen que està enterrat en el peu del “Cerro de la Iguana”, i si hom s’hi acosta pot veure una creu que tothom sempre ha dit que era de la tomba d’aquell jove.
LA PEDAGOGIA DELS OPRIMITS
Pablo Freire (1921-1997), pedagog, va plantejar que l’educació havia d’estar fonamentada en la presa de consciència de la realitat quotidiana viscuda per la població i no deixar-la reduïda només al fet d’aprendre a llegir i escriure. Calia crear ments despertes, vives, amb pensament crític, capaces d’actuar davant la realitat que els envoltava.
Defensava que l’educació pot ser una via de canvi, un camí cap a la llibertat per a persones amb pocs recursos, analfabetes, persones que ell denomina excloses i oprimides. Per ell el domini de la paraula només té sentit si es tradueix en una millor lectura del món i del context en que vivim, per poder així lluitar activament per transformar aquesta realitat.
LA SOLIDARITAT, LA TENDRESA DELS POBLES
La solidaritat és un dels valors humans més poderosos en tant que es fonamenta en una visió igualitària de les persones. Implica reconèixer els drets dels altres i actuar en conseqüència. La solidaritat, per tant, no és caritat. Davant les ideologies inspirades en principis autoritaris, que centren el seu discurs i la seva acció en la discriminació i la negació dels drets, la solidaritat és l’eina més poderosa per combatre les injustícies i transformar el món.
Davant les contradiccions, davant els dubtes, el repte és trobar raons per avançar i rebutjar aquelles altres que ens paralitzen.
HOMENATGE A LA FLORESTA SOLIDÀRIA
Una comunitat solidària és una comunitat que aposta per la cohesió social dels seus membres sabent que és el camí per crear una societat més igualitària. La Floresta és una comunitat que ha sabut respondre a les crides a la solidaritat per causes ben diferents. Cal posar en valor iniciatives com les campanyes de suport a les persones migrades o el projecte de recollida d’aliments per a les persones refugiades de Lesbos. Cal apuntar també els debats solidaris amb lluites sovint oblidades com la del poble kurd, o la del manters de Barcelona, entre d’altres que s’han fet en el marc de les Nits Temàtiques.
Estem convençuts que una altra Floresta és possible perquè un altre món és possible, per això no som aliens al que passa en altres llocs i proclamem que les injustícies d’altres llocs del món són també les nostres injustícies.
Page updated
Google Sites
Report abuse