3ª edició del
concurs de microrrelats
Embedded Files
DIA DE LA DONA
Celebrem el dia de la dona amb una jornada que convida a la reflexió.
Celebrem el dia de la dona amb una jornada que convida a la reflexió.
Utilitzar el llenguatge com a eina de reivindicació, de reflexió o de conscienciació pot ser un dels objectius de l'escriptura.
Des del taller d'escriptura terapèutica organitzem cada any un concurs de microrrelats amb la temàtica del dia de la dona. Els escrits han de versar sobre la situació de desigualtat que pateixen les dones a la societat i a l'entorn laboral.
Moltíssimes gràcies a totes les persones que heu participat en el concurs!! A continuació us presentem els microrrelats guanyadors.
Moltíssimes gràcies a totes les persones que heu participat en el concurs!! A continuació us presentem els microrrelats guanyadors.
primer premi
primer premi
El lobo.
El lobo.
Aquella vez que tú, como buen depredador, con tus fauces me atrapaste y devoraste el alma.
De Marc Galcerà
De Marc Galcerà
El lobo és l'exemple d'un microrrelat que explica una història esquinçadora amb només setze paraules, sense necessitat de donar detalls, fent un bon ús tant de la precisió léxica com de la elipsis, i que aconsegueix un potent impacte en el lector per la magnífica capacitat d'atomitzar de l'autor. A més a més, tant el títol com el final són molt encertats.
segon premi
segon premi
49 setmanes.
49 setmanes.
Ella és la meva heroïna. Em porta amunt i avall. M’alimenta i em dona descans. Sé que aquesta situació és temporal, però s’hi està tan a gust…!
Cada cert temps escolto la seva veu, fins i tot crec que la puc sentir pensar en veu alta: “No, aquest és el primer embaràs… i necessito la feina ja que el pare no vol saber-ne res…” Si sabéssin lo vàlida i responsable que és, penso des d’allà dintre, ni es molestarien a preguntar-li constantment per si vol o no vol tenir més fills, per quant cobra el seu marit, o per què necessita treballar!
Potser quan surti comenci a plorar ben fort, a veure si m’escolten, aquesta colla d’impresentables!
De Andreu Nicolau
De Andreu Nicolau
49 setmanes és un microrrelat tendre i original en tant que la veu narrativa és la del fetus que des de la panxa de la mare és capaç de percebre les injusticies que viu tant laboral com socialment pel fet de ser dona. Transmet a la perfecció el sentiment d'impotència. Fa un bon ús de l'al·lusió sense esmentar en cap moment de que es tracta d'un fetus ni de la seva mare.
tercer premi
tercer premi
Mamás y papás.
Mamás y papás.
-¿Jugamos a papás y mamás?
- ¡Si!
- Pues yo soy el papá y tu la mamá.
- ¡Vale!
- Hacemos como que yo me despertaba, me tomaba el café y me iba a trabajar porque era un jefe muy importante.
- ¿Y yo?
- Tu te despertabas, te tomabas el café pero no ibas a trabajar porque tenías que ir a comprar, limpiar la casa, cocinar y cuidar del bebé que acababa de nacer.
Venga, ¿empezamos?
- ...
- ¿Qué?
- ¿Y si jugamos a perritos?
De Júlia García
De Júlia García
Mamás i papás tracta el tema de l'educació i de la visió estereotipada dels gèneres que tenen les i els nens. Un microrrelat crític vist des del punt de vista d'una nena. Amb un sorpresiu i simpàtic final que l'ha fet merexeidor del tercer premi.
Page updated
Google Sites
Report abuse