PREMSA

Intervenció als Informatius Vespre d'IB3 ràdio

5 d'abril de 2018

Pep Campillo i Joana Maria Noguera intervenen en la secció dels informatius dedicada a l'educació. Es presenta el programa de MAREMAGNVM 2018 i s'explica breument alguna de les demandes de PÈLAG.

HOY POR HOY, CADENA SER

Dia 16 de Novembre, Maitane Moreno ens va entrevistar al programa Hoy por hoy Mallorca, de Cadena Ser. Clicant sobre la imatge, trobareu l'enllaç a l'entrevista.



MÚLTIPLEX, IB3 RÀDIO

Dia 11 de novembre, tornam aparèixer en els mitjans! El programa d'IB3 ràdio, Múltiplex, ha convidat Javier Martos a parlar del projecte de PÈLAG. Aquí podeu escoltar el fragment del programa en què s'entrevista al president de PÈLAG.

PRESENTACIÓ DE PÈLAG AL CLUB DIARIO DE MALLORCA

Nota de premsa al Diario de Mallorca, resumint l'acte de presentació de l'associació de dijous, dia 10 de novembre de 2016.

Com a cloenda de l'acte, Raül Segarra, Eva Monzón, Borja Sirerol i Mireia Martínez cantaren un poema d'Ovidi, musicat per Eusebius Aaron Tóth. La música respecta el ritme dels dístics elegíacs i així ens apropa una mica més a la sonoritat original del poema.

Ovidi parla en aquest poema del patiment de l'exiliat, i més concretament de l'exiliat per motius polítics. Una mostra més, i molt especialment en els temps que corren, de la vigència dels clàssics.

Tristia I, 3; 1-24

Cum subit illius tristissima noctis imago,

qua mihi supremum tempus in Vrbe fuit,

cum repeto noctem, qua tot mihi cara reliqui,

labitur ex oculis nunc quoque gutta meis.

Iam prope lux aderat, qua me discedere Caesar

finibus extremae iusserat Ausoniae.

Nec spatium nec mens fuerat satis apta parandi:

torpuerant longa pectora nostra mora.

Non mihi seruorum, comites non cura legendi,

non aptae profugo uestis opisue fuit.

Non aliter stupui, quam qui Iouis ignibus ictus

uiuit et est uitae nescius ipse suae.

Ut tamen hanc animi nubem dolor ipse remouit,

et tandem sensus conualuere mei,

adloquor extremum maestos abiturus amicos,

qui modo de multis unus et alter erat.

Vxor amans flemem flens acrius ipsa tenebat,

imbre per indignas usque cadente genas.

Nata procul Libycis aberat diuersa sub oris,

nec poterat fati certior esse mei.

Quocumque aspiceres, luctus gemitusque sonabant,

formaque non taciti funeris intus erat.

Femina uirque meo, pueri quoque funere maerent,

inque domo lacrimas angulus omnis habet.


"Cuando se me representa la imagen de aquella tristísima noche que fue la última de mi permanencia en Roma, cuando de nuevo recuerdo la noche en que hube de abandonar tantas prendas queridas, aun ahora mis ojos se deshacen en raudales de llanto. Ya estaba a punto de amanecer el día en que César me ordenaba traspasar las fronteras de Ausonia; ni la disposición del espíritu ni el tiempo consentían los preparativos del viaje, y un profundo estupor paralizaba mis energías. No me cuidé de escoger los siervos, los acompañantes, los vestidos y lo que necesita quien parte al destierro; estaba tan atónito como el hombre que, herido por el rayo de Jove, vive y no se da cuenta de su vida. Así que el exceso del dolor disipó las nubes que ofuscaban mi mente y comencé a recobrar los sentidos, resuelto a partir, dirijo las últimas palabras a mis inconsolables amigos, que de muchos sólo me acompañaba alguno que otro: mi esposa, mezclando su llanto con el mío, me sujetaba en los tiernos brazos y anegaba en ríos de lágrimas las inocentes mejillas. Mi hija, ausente en la tierra lejana de Libia, no podía conocer mi suerte fatal. Adondequiera que volvieses los ojos no verías más que llantos y gemidos; todo presentaba el cuadro de un luctuoso funeral. Mujeres, hombres y niños me lloran como muerto, y no hay rincón en la casa que no se vea anegado de lágrimas."

20161013, Diario de Mallorca, Pàg. 8.pdf