Barraca doble, i molt ben conservada.
La part de la dreta era per l'animal. Hi entrava de cara, amb una corda que passava a la banda de la barraca del pagès, el tibaven.
La barraca conservava molta terra a la coberta gràcies a la fullaraca que li queia del pins que tenia sobre, a banda de la vegetació que l'amagava.
No tot és moure pedres, pedruscall i terra: també cal fer anar el xerrac mecànic!
Ràfec, pedruscall, terra... la feina grossa ja està feta. Aviat tocarà deixar-la respirar sense la companyia dels pins que l'abracen massa...
Inici: 10 de juny de 2023
Final: 9 de setembre de 2023
Fotos: Montse Brugueras, Glòria Tortosa, Lluís Cuspinera i Josep Canals