Aula d'expressió artística de l'Escola Xirinacs. Artefacum. 2021
Els objectes són figures materials, però també emissaris del món simbòlic -interior i exterior-, signes concrets i oberts que ens afecten més enllà de la seva configuració funcional, i amb els que establin relacions corporals, afectives, psicològiques i cognitives profundes.
Creació d'un espai globalitzat d'expressió artística basat en el joc creatiu i la relació corporal amb l'objecte.
INFANTS 6 a 12 ANYS
Curs de formació del professorat en arts adreçat a escoles de primària.
MESTRES DE PRIMÀRIA
Projecte de creació artística desenvolupat dins del programa educatiu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
INFANTS 6 a 14 ANYS
Tallers creatius amb família desenvolupats dins del programa de mediació de l'exposició Cerverll(s) del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
PÚBLIC FAMILIAR
El camp de l'art fa temps que reivindica la potència (per)formativa i el paper dels objectes com a mediadors actius en processos d'aprehensió i (re)significació del món.
Els treballs sobre els objectes relacionals de Lygia Clark, les experiències del minimalisme al voltant de la corporalitat de l'espectador, l'experimentació brossiana amb les poètiques de l'objecte, els envoriments desenvolupats per Alan Kaprow, els artefactes cinètics de Trisha Brown, les escultures vives d'Erwin Wurm o els assemblatges dels corrents surrealistes, són alguns exemples que manifesten l'interès dels artistes per la potència sensorial i simbòlica dels objectes per modificar la nostra relació amb el món, i desenvolupar noves maneres de percebre la realitat que ens envolta.
Els objectes han passat de ser entesos com a eines al nostre servei, a ser resignificats com objectors, ajudants, ens o simbionts que col·laboren, actuen i faciliten noves experiències i aprenentatges sobre el món. L'èmfasi en els conceptes de performativitat i interacció al camp de les arts ha facilitat una nova compressió sobre l'agència del món objectual en les nostres maneres de moure'ns, veure, escoltar, intervenir o comprendre les relacions sensorials i simbòliques amb l'entorn i amb els altres.
La sèrie Bicho de Lygia Clark ens presenta una sèrie d'objectes sense identitat fixa. És mitjançant el tracte tàctil que cada Bicho pot adquirir innombrables formes i combinacions.
Lygia Clark va crear diversos objectes relacionals a partir d'elements quotidians amb la finalitat de prendre major consciència del propi cos. Les Màscares sensorials de Lygia Clark estaven pensades per a accentuar els sentits de la vista, l'olfacte i l'oïda.
La reflexió de Rebecca Horn gira al voltant del cos, les seves extensions i pròtesis a través del disseny d'objectes i artefactes que modifiquen la sensorialitat.
En molts dels seus treballs Erwin Wurm explora la interacció del cos amb objectes quotidians, com a la sèrie One Minute Sculptures. El seu treball entre l'escultura i la performance obre una finestra per treballar creativament amb qualsevol objecte.
Influïda per la performance i les arts visuals, la coreografa Trisha Brown va començar a experimentar les possibilitats de moviment dels cossos a través de diferents artefactes.
El vestuari té un component teatral que ens permet redimensionar el cos i explorar altres qualitats de moviment. L'obsessió de Loie Fuller entorn del vestuari a van portar a dissenyar artefactes tècnics que van transformar la història de la dansa.
La recerca plàstica d'Erwing Wurm l'ha portat a explorar les qualitats escultòriques de materials i objectes quotidianes, i la seva interacció amb el cos viu.
La planta del bosc és un dispositiu escultòric que sosté una xarxa de cordes que han estat enfilades amb roba de colors. A l'altura dels ulls, l'artefacte converteix en una plataforma tova perquè dos ballarins negociïn amb la gravetat. La gravetat tirar els seus cossos cap a terra, mentre que la roba actua com un sosté.
Els primers treballs d'Angels Ribé neixen de l'exploració del món objectual. L'artista es limita a situar objectes en espais públics per a registrar la seva interacció amb els transeünts, com en el cas d'Acció al Parc, on un tub d'obra es converteix en un element de joc per als nens.
Després d'un accident d'automòbil en 1966 en el qual es va trencar la nina, Clark va dissenyar el seu primer objecte sensorial com a forma de rehabilitació: Pedra i aire (Pedra e ar). Una bossa plena d'aire sobre la qual es col·locava una pedra i que es posava en contacte directe amb la pell ajudava a prendre consciència del propi cos.
Els envoirments d'Allan Kaprow molts cops proposaven creació ambients lliures d'experimentació a través de l'(re)utilització i la multiplicació d'objectes i materials quotidians, com en el cas de Yards.
Influïts pels corrents pisco analítiques, l'inconscient i l'atzar els objectes surrealistes associen elements contradictoris per a detonar nous sentits de la realitat. Estimulen el pensament divergent i obren noves finestres a la imaginació.
Com si es tractés d'un joc, el fotògraf Chema Madoz s'apropia dels objectes que li envolten per a pervertir el seu significat i fer arribar una nova idea a l'espectador. El treball sobre les poètiques de l'objecte obre un espai molt fèrtil per desenvolupar el pensament visual, la fantasia, la imaginació i els jocs d'associació conceptuals.
Durant més de 40 anys Cecilia Vicuña s'ha dedicat a recol·lectar objectes trobats, restes i materials rebutjats. Les seves instal·lacions de formes precàries i indefinides ens traslladen a un espai on la imaginació "en procés", revelant el seu poder (per)formatiu: el seu poder formador d'imatges .
El dadaisme i el surrealisme van prendre acta de les possibilitats creatives de la fragmentació que caracteritza a la modernitat. L'assemblatge artístic neix com un joc objectual que, com el collage, desafia la nostra capacitat per a crear a partir de peces soltes o objectes trobats.
"La fantasia és la facultat més lliure de totes perquè pot ignorar per complet la possibilitat que el pensat arribi a realitzar-se o alguna vegada funcioni. La invenció utilitza la mateixa tècnica que la fantasia, és a dir, relacionar coses que un coneix, però orientant aquesta tècnica a un ús pràctic. A la creativitat se la considera un ús finalitzat de la fantasia, o millor, de la fantasia i de la invenció. Però si la fantasia, la invenció i la creativitat pensen, la imaginació veu."
Bruno Munari
L'art conceptual explora les relacions entre els objectes i la seva representació, revelant la funció principal que compleix el llenguatge en la nostra relació amb el món de les coses.
En una ocasió René Magrit va declarar que el seu propòsit en pintar era fer visible el pensament. En aquesta famosa obra Magrit ens convida a reflexionar sobre la manera en què la representació visual es troba definitivament separada de la realitat.
El binomi fantàstic és una tècnica desenvolupada per Giani Rodari en el seu llibre Gramàtica de la fantasia que consisteix a proposar dues coses o objectes que aparentment no tinguin relació entre elles per crear una espurna creativa de la qual sorgirà una idea per a un text narratiu.
Els metodes d'escriptura de l'OULIPO potencien la creació de narratives a través de lógiques combinatorires, restriccions y jocs formals o objectuals. Com al llibre de la imatge, on les deu pàgines de poemes es poden combinar de multiples formes per generar diferents relats.
Munari va crear una sèrie de llibres on unia la comunicació textual i sensorial, l'aprenentatge, el joc, el descobriment i l'experimentació. Són autèntic llibre-jugo, en els quals el llibre canvia el seu comportament material. A través de la seva sèrie de llibres il·legibles i d'alfabets visuals reivindicava una altra relació amb l'alfabetització, més objectual i visual, basada en el mètode i l'experimentació directa.