Odradek és una recerca d'artefactum sobre la capacitat dels objectes per induir experiencies sensorials i simbòliques en els processos d'aprenentatge de les arts.
Aula d'expressió artística de l'Escola Xirinacs. Artefacum. 2021
A través d'una metodologia basada en les relacions corporals amb l'objecte, proposem un entorn transversal i globalitzat de treball artístic que vincula l'experimentació al voltant de la (per)formativitat del objecte al camp de l'art contemporani amb els corrents de les pedagogies experimentals que aposten per espais d'aprenentatge artístics globalitzats basats en el joc lúdic i cooperatiu, l'exploració, la intuïció, i la creativitat dels infants.
El títol d’Odradek s'apropia de la figura kafkiana de l'objecte animat que l'escriptor presenta a Les tribulacions d'un pare de família per al·ludir a la condició activa i paradoxal de l'objectualitat.
"Vincular els aprenentatges a objectes concrets permet experimentar les oportunitats sensorials que es deriven de la interacció amb el cos, i desenvolupar el pensament creatiu associat a les seves qualitats materials, visuals, plàstiques, cinètiques i simbòliques."
Els objectes són figures materials, però també emissaris del món simbòlic -interior i exterior-, signes concrets i oberts que ens afecten més enllà de la seva configuració funcional, i amb els que establin relacions corporals, afectives, psicològiques i cognitives profundes.
Més enllà de la visió racionalista que redueix l'objecte a la funció, Odradek apunta a la potència fenomenològica de l'objecte com mediador en els processos d’aprenentatge.
L'experimentació artística al voltant de l'objecte com a inductor d'experienciencies sensibles i simbòliques ens permet connectar un conjunt de disciplines artístiques per desenvolupar espais globalitzats d'educació artística.
Vincular l'experimentació a objectes ens permet explorar els límits -físics i simbòlics- que es deriven de la seva interacció. La materialitat dels objectes ens informa i ens situa corporalment a l'espai, però també ens (trans)forma subjectivament, obrint un ampli espectre d'oportunitats per resignificar, reinterpretar, recontextulizar o explorar la seva naturalesa a través del joc creatiu.
L'exploració d'aquesta trobada entre el nostre cos i l'objecte a través del joc creatiu és un motor per potenciar aspectes relacionats amb la sensibilitat, la creativitat, la imaginació i el pensament divergent, alhora que ens permet abordar els aprenentatges artístics de forma transversal i globalizada.
Com més concreta és l'experimentació amb l'objecte més àmplies són les possibilitats d'acció i la capacitat d'imaginar formes diferents sobre la mateixa cosa, ampliant el repertori d'allò possible, d'allò visible, d'allò audible i d'allò anomenable.
Els objectes ens objecten, es a dir, proposen límits i reptes concretes, però alhora que ens obren una ventall d'oportunitats d'aprenentage a través de la manipulació i el contacte -l'escultura efímera i el teatre-, el moviment -la dansa-, la composició -la poesia visual-, o els jocs d'associació -la literatura potencial-.
EXPERIÈNCIES I FORMATS DE LA RECERCA
Creació d'un espai globalitzat d'expressió artística basat en el joc creatiu i la relació corporal amb l'objecte.
ESCOLA XIRINACS. Curs 2020-21
INFANTS 6 a 12 ANYS
Curs de formació del professorat en arts adreçat a escoles de primària.
ESCOLA XIRINACS. Juny/juliol, 2022.
MESTRES DE PRIMÀRIA
Projecte de creació artística desenvolupat dins del programa educatiu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Culturnautes CCCB. Juliol, 2022.
INFANTS 6 a 14 ANYS
Tallers creatius amb família desenvolupats dins del programa de mediació de l'exposició Cerverll(s) del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
CCCB. Octubre i Novembre, 2022.
PÚBLIC FAMILIAR
EL JOC CREATIU AMB L'OBJECTE (DESPLEGA LA PESTANYA)
LA IMAGINACIÓ CREADORA : ART CONTEMPORANI I PEDAGOGIES EXPERIMENTALS
Com suggeria Walter Benjamin a les mans d'un infant o d'un artista qualsevol objecte és susceptible de transcendir la seva funció per esdevenir quelcom diferent a través del joc de la imaginació creadora. Tots els objectes, fins i tot aquells més banals i quotidians, són potencialment una joguina i una obra d'art. Només cal convocar a la imaginació creadora i posar les regles del joc: trobar la imatge, el gest, el so, el moviment, l'espai o l'associació que pot fer-los saltar a una altra realitat.
Pensem en Marcel Duchamp: va veure una font en un urinari i la va introduir a la galeria com si fos un objecte artístic. El seu gest va ser mínim, però el joc que va inaugurar encara es fa sentir a l'art contemporani. Des de llavors els materials artístics han deixat de ser nobles i els artistes virtuosos. L'art a passat a estar definit per la imaginació creadora i la seva capacitat de suscitar sentits divergents i associacions insòlites que canvien la nostre mirada envers el món que ens envolta.
Les fronteres entre l'objecte artístic i l'objecte quotidià o industrial s'han esvaït, tot just com s'han esvaït les fronteres entre l'art i la vida. ¿Era el gest de Duchamp una broma, un sense-sentit, un joc d'associació conceptual o formal, o la possibilitat mateixa de reprendre el joc creatiu en qualsevol situació i amb un objecte qualsevol?
Sembla que el gest inaugural de l'escena de l'art contemporani és el gest d'un infant o d'un boix: un gest que desafia el sentit comú i el pensament convergent entorn de l'objecte per obrir un joc d'associacions, recontextualitzacions i resignificacions infinit. Faci riure o plora, aquest acudit de l'art contemporani declarà que la creació és el patrimoni de la humanitat -i no només dels artistes- i la seva naturalesa està indefectiblement lligada al gest de la infància: al gest d'un nou començament que renova els sentits del món a través del joc de la imaginació creadora.
"Com intuïa Walter Benjamin, a les mans d'un infant o d'un artista, qualsevol objecte és potencialment una joguina amb què aprehendre el món -també en un sentit tàctil, sobretot en una relació de (con)tacte-. El que comunica aquestes dues figures és la capacitat de pertorbar la legalitat dels objectes i les coses del món- és a dir, la seva funció i domiciliació-. A través de la potència creadora del joc, l'artista i l'infant ens transporten a la polèmica trobada entre allò possible -o imaginable- i allò real."
LA FENOMENOLOGIA DE L'OBJECTE (DESPLEGA LA PESTANYA)
DIMENSIONS DE L'EXPERIÈNCIA DE L'OBJECTE
Tot i que la nostra experiència de l'objecte és globalitzada -implica a la totalitat del nostre cos-, el treball amb l'objecte pot emfatitzar alguna de les seves dimensions per vincular la seva exploració i experimentació amb diferents disciplines artístiques i proposar processos creatius d'aprenentatge focalitzant diverses competències.
La transversalitat de l'objecte com a inductor d'experiències sensibles i simbòliques és el punt de partida per abordar de forma transdisciplinar els aprenentatges artístics, i crea espais educatius globalitzats que proposin un diàleg obert i creatiu entre les arts escèniques -dansa, teatre, circ i performance-, les arts plàstiques i visuals, i la música.
Focalitzant l'experimentació de l'objecte a través dels sentits podem connectar les dimensions de l'experiència amb les diferents arts, transversalitzant el treball artístic a partir de la matriu corporal dels sentits i les possibilitats cinètiques, plàstiques, visuals, sonores o cognitives associades a l'experimentació de l'objecte. D'aquesta forma l'exploració d'un mateix objecte o material ens pot servir per crear espais globalitzats l'aprenentatge artístic.
Arribar al món és adquirir una sensibilitat: un estil de visió, un tacte, una oïda, un gust i una sensibilitat singular davant de la nostra comunitat d'origen. Cada societat elabora una economia dels sentits, molts cops privilegiant uns sobre els altres, creant jerarquies i formes privilegiades de relacionar-se amb el món. Això vol dir, que la nostra percepció del món no és un fet natural, està construïda i condicionada per factors socioculturals.
El treball artístic sobre els sentits i la seva matriu corporal d'interrelacions, la selecció de materials i objectes amb què treballem ens ajuda a singularitzar i potenciar els modes de moure'ns, veure, escoltar, intervenir o comprendre al món que ens envolta.
"El primer joc dels infants és a través del moviment i la manipulació. Primer descobrint-se les mans, mantenint-les en el seu camp de visió. Més tard agafant un objecte, donant-li voltes amb les mans i observant com canvia quan el veig des de diferents perspectives, sacsejant-lo i escoltant com sona, posant-lo a la boca i provant el seu gust, la seva textura, etc. Després entra el joc amb dos objectes alhora, relaciono una cosa amb l’altre. Els nadons investiguen els objectes amb profunditat i amb una mentalitat experimental, fent hipòtesis i comprovant contínuament. "
OBJECTES RELACIONALS (DESPLEGA LA PESTANYA)
LA INTERACCIÓ AMB L'OBJECTE AL CAMP DE LES ARTS
El camp de l'art fa temps que reivindica la potència (per)formativa i el paper dels objectes com a mediadors actius en processos d'aprehensió i (re)significació del món.
Els treballs sobre els objectes relacionals de Lygia Clark, les experiències del minimalisme al voltant de la corporalitat de l'espectador, l'experimentació brossiana amb les poètiques de l'objecte, els envoriments desenvolupats per Alan Kaprow, els artefactes cinètics de Trisha Brown, les escultures vives d'Erwin Wurm o els assemblatges dels corrents surrealistes, són alguns exemples que manifesten l'interès dels artistes per la potència sensorial i simbòlica dels objectes per modificar la nostra relació amb el món, i desenvolupar noves maneres de percebre la realitat que ens envolta.
Els objectes han passat de ser entesos com a eines al nostre servei, a ser resignificats com objectors, ajudants, ens o simbionts que col·laboren, actuen i faciliten noves experiències i aprenentatges sobre el món. L'èmfasi en els conceptes de performativitat i interacció al camp de les arts ha facilitat una nova compressió sobre l'agència del món objectual en les nostres maneres de moure'ns, veure, escoltar, intervenir o comprendre les relacions sensorials i simbòliques amb l'entorn i amb els altres.
El concepte d'objecte relacional va ser creat per Lygia Clark per denominar un conjunt d'artefactes o objectes artístics especialment concebuts per potenciar l'experiència sensorial i psicosomàtica del públic.
Eixamplant aquest concepte al món simbòlic volem presentar un conjunt d'experiències i estratègies artístiques que exploren la potència del joc objectual en els processos d'aprehensió i significació del món.
OBJECTE I PLÀSTICA CORPORAL
La sèrie Bicho de Lygia Clark ens presenta una sèrie d'objectes sense identitat fixa. És mitjançant el tracte tàctil que cada Bicho pot adquirir innombrables formes i combinacions.
Lygia Clark va crear diversos objectes relacionals a partir d'elements quotidians amb la finalitat de prendre major consciència del propi cos. Les Màscares sensorials de Lygia Clark estaven pensades per a accentuar els sentits de la vista, l'olfacte i l'oïda.
FINGER GLOVES, Rebecca horn, 1974
La reflexió de Rebecca Horn gira al voltant del cos, les seves extensions i pròtesis a través del disseny d'objectes i artefactes que modifiquen la sensorialitat.
En molts dels seus treballs Erwin Wurm explora la interacció del cos amb objectes quotidians, com a la sèrie One Minute Sculptures. El seu treball entre l'escultura i la performance obre una finestra per treballar creativament amb qualsevol objecte.
EARLY WORKS trisha brown, 1970
Influïda per la performance i les arts visuals, la coreografa Trisha Brown va començar a experimentar les possibilitats de moviment dels cossos a través de diferents artefactes.
SERPENTINE Loie fuller, 1896
El vestuari té un component teatral que ens permet redimensionar el cos i explorar altres qualitats de moviment. L'obsessió de Loie Fuller entorn del vestuari a van portar a dissenyar artefactes tècnics que van transformar la història de la dansa.
RED SWEATERS Erwing wurm, 1960
La recerca plàstica d'Erwing Wurm l'ha portat a explorar les qualitats escultòriques de materials i objectes quotidianes, i la seva interacció amb el cos viu.
La planta del bosc és un dispositiu escultòric que sosté una xarxa de cordes que han estat enfilades amb roba de colors. A l'altura dels ulls, l'artefacte converteix en una plataforma tova perquè dos ballarins negociïn amb la gravetat. La gravetat tirar els seus cossos cap a terra, mentre que la roba actua com un sosté.
Els primers treballs d'Angels Ribé neixen de l'exploració del món objectual. L'artista es limita a situar objectes en espais públics per a registrar la seva interacció amb els transeünts, com en el cas d'Acció al Parc, on un tub d'obra es converteix en un element de joc per als nens.
PIEDRA I AIRE LYGIA CLARK, 1896
Després d'un accident d'automòbil en 1966 en el qual es va trencar la nina, Clark va dissenyar el seu primer objecte sensorial com a forma de rehabilitació: Pedra i aire (Pedra e ar). Una bossa plena d'aire sobre la qual es col·locava una pedra i que es posava en contacte directe amb la pell ajudava a prendre consciència del propi cos.
Divisor lygia pape, 1968
Els envoirments d'Allan Kaprow molts cops proposaven creació ambients lliures d'experimentació a través de l'(re)utilització i la multiplicació d'objectes i materials quotidians, com en el cas de Yards.
OBJECTE I VISUALITAT
Influïts pels corrents pisco analítiques, l'inconscient i l'atzar els objectes surrealistes associen elements contradictoris per a detonar nous sentits de la realitat. Estimulen el pensament divergent i obren noves finestres a la imaginació.
Com si es tractés d'un joc, el fotògraf Chema Madoz s'apropia dels objectes que li envolten per a pervertir el seu significat i fer arribar una nova idea a l'espectador. El treball sobre les poètiques de l'objecte obre un espai molt fèrtil per desenvolupar el pensament visual, la fantasia, la imaginació i els jocs d'associació conceptuals.
Durant més de 40 anys Cecilia Vicuña s'ha dedicat a recol·lectar objectes trobats, restes i materials rebutjats. Les seves instal·lacions de formes precàries i indefinides ens traslladen a un espai on la imaginació "en procés", revelant el seu poder (per)formatiu: el seu poder formador d'imatges .
El dadaisme i el surrealisme van prendre acta de les possibilitats creatives de la fragmentació que caracteritza a la modernitat. L'assemblatge artístic neix com un joc objectual que, com el collage, desafia la nostra capacitat per a crear a partir de peces soltes o objectes trobats.
"La fantasia és la facultat més lliure de totes perquè pot ignorar per complet la possibilitat que el pensat arribi a realitzar-se o alguna vegada funcioni. La invenció utilitza la mateixa tècnica que la fantasia, és a dir, relacionar coses que un coneix, però orientant aquesta tècnica a un ús pràctic. A la creativitat se la considera un ús finalitzat de la fantasia, o millor, de la fantasia i de la invenció. Però si la fantasia, la invenció i la creativitat pensen, la imaginació veu."
Bruno Munari
OBJECTE I LLENGUATGE
L'art conceptual explora les relacions entre els objectes i la seva representació, revelant la funció principal que compleix el llenguatge en la nostra relació amb el món de les coses.
En una ocasió René Magrit va declarar que el seu propòsit en pintar era fer visible el pensament. En aquesta famosa obra Magrit ens convida a reflexionar sobre la manera en què la representació visual es troba definitivament separada de la realitat.
gramàtica de la fantasía, gianni rodari, 1974
El binomi fantàstic és una tècnica desenvolupada per Giani Rodari en el seu llibre Gramàtica de la fantasia que consisteix a proposar dues coses o objectes que aparentment no tinguin relació entre elles per crear una espurna creativa de la qual sorgirà una idea per a un text narratiu.
Els metodes d'escriptura de l'OULIPO potencien la creació de narratives a través de lógiques combinatorires, restriccions y jocs formals o objectuals. Com al llibre de la imatge, on les deu pàgines de poemes es poden combinar de multiples formes per generar diferents relats.
Munari va crear una sèrie de llibres on unia la comunicació textual i sensorial, l'aprenentatge, el joc, el descobriment i l'experimentació. Són autèntic llibre-jugo, en els quals el llibre canvia el seu comportament material. A través de la seva sèrie de llibres il·legibles i d'alfabets visuals reivindicava una altra relació amb l'alfabetització, més objectual i visual, basada en el mètode i l'experimentació directa.