El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là.
I aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.