Diria que hi ha la creença generalitzada que “Vilanova de Palafolls” i “Malgrat” són dos noms que designen la mateixa població, però en èpoques diferents. Primer vindria “Vilanova de Palafolls” i després vindria “Malgrat”, que substituiria l’anterior. Però això no és ben bé així.
El topònim de Vilanova de Palafolls
Tenim ben documentat el nom de “Vilanova”, el 1346, quan Guillem de Palafolls i la seva esposa Constança atorguem privilegis a qui vulgui poblar la zona de l’actual Malgrat i la platja de Sabanell (situada entre Blanes i la Tordera), que pertanyia als Palafolls. Però aquests privilegis no van tenir l’èxit esperat i no serà fins al 1373 quan el fill de l’esmentat matrimoni, que també es deia Guillem, atorga una carta de poblament per a facilitar la instal·lació de persones en el terme de “Vilanova de Palafolls”.
El topònim de Malgrat
Però, en el moment en què es crea la Vilanova, el topònim de Malgrat existeix? Tot sembla indicar que pràcticament sí. Xavier Soldevila esmenta un document de 1391 en què ja apareix el terme “vila de Malgrat”, però defensa que en aquell moment, a finals del segle XIV i principis del XV, el topònim de Malgrat es feia servir per designar el “trast” o lloc on es comerciava, situat prop de la costa, tal com consta en documents de 1429, 1430, 1431, mentre que la població habitada rebria el nom de “Vilanova de Palafolls” i se situaria més a l’interior, al voltant de la plaça que podríem identificar com l’actual plaça de la Barretina. El mateix autor, tanmateix, reconeix que ben aviat, ja al segle XV, el terme Malgrat es fa servir per designar el nucli habitat.
Josep M. Pons i Guri
Josep Maria Pons i Guri, quan va ser a Malgrat l’any 1999, en ocasió d’una Matinal d’Història, ens va “regalar” alguns documents on apareix Malgrat, datats el 1429 i el 1445, però també d’altres de 1504-1506 o de 1586, en què apareixen els dos noms, el de Vilanova de Palafolls i el de Malgrat, de manera indistinta, en el mateix document.
Nom oficial i nom popular
Tot apunta, pel que acabem de dir, que hi hagué un nom “oficial” que correspondria a Vilanova de Palafolls, i un de popular o “vulgar”, que seria el de Malgrat. Aquesta dicotomia la trobem en alguns documents que parlen explícitament de “Vilanova de Palafolls, vulgo Malgrat” o d’altres que esmenten “Vilanova de Palafolls, alias Malgrat”. Quedem-nos amb aquesta realitat i desmuntem el mite. “Vilanova de Palafolls” és el nom “oficial” i “Malgrat” el nom popular. I no hi donem més voltes: hi ha massa pocs anys de diferència entre l'aparició documental dels dos noms perquè pensem d'una altra manera.
Quan "Malgrat" esdevé el nom oficial?
No us puc respondre a aquesta pregunta. Potser no hi ha un "moment" concret, o sí, però no ho sé. Queda clar que durant molts anys conviuen els dos noms i que segurament trobaríem alguna diferència de tractament en funció de la procedència dels documents (si són documents notarials, eclesiàstics, de la cort del vescomtat, etc). Xavier Soldevila ens diu que en els registres notarials el terme "Vilanova de Palafolls" és més dominant que en els llibres de cort, on trobem Malgrat molt més sovint.
D'on ve el nom de Malgrat?
Però, d’on ve el nom de Malgrat? D’això en parlarem en el següent article.
Fonts consultades: Dossier “Vilanova de Palafolls, àlies Malgrat: la gran desconeguda”. Recull de textos i documents per a la conferència-col·loqui de Josep Maria Pons i Guri, 28 de novembre de 1999. Arxiu Municipal de Malgrat
Xavier Soldevila i Temporal. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). Malgrat de Mar, Ajuntament, 2018. 11a Beca d’Investigació. Pàgines 84-86
Imatge de la portada: es llegeix la palaula "alias". Està extreta d'un document notarial de 1774 facilitat per l'Arxiu Fidel Fita d'Arenys de Mar