La nostra població, com la majoria, compta amb un bon repertori de personatges que hem convertit en "il·lustres", tinguin poca o molta vinculació amb Malgrat. Alguns, només hi han nascut i probablement mai hi van tornar. D'altres, els hem convertit en "herois" sense qüestionar-nos mai com han arribat a aquesta categoria. D'aquesta construcció identitària és del que us vull parlar en aquest article.
Escriure la història des del present
En algun moment, algú va arribar a pensar que la "història" no existia, que només existeixen fets. Aquesta manera de pensar ja denota, en certa manera, una forma peculiar de mirar el passat, que, pretesament consistiria en una llarga i interminable successió de fets. Afortunadament, els historiadors parteixen de documents i de fets per poder interpretar i estudiar un passat que es veu de moltes maneres
Una reivindicació popular
El coneixement, difusió i interès per les mines ha anat de baix a dalt, des de la base social cap a les institucions. Durant anys, el Grup Excursionista Malgratenc n'ha fet en certa manera bandera. Primer, amb la pràctica de l'espeologia i la publicació amb el grup d'espeologia de Gràcia i l'Ajuntament d'un primer llibre. Després, amb la cursa del Miner de Ferro per la festa major. Alguns dels seus membres (en Vicenç Bayarri, en Jaume Robert, en Joaquim Aubanell, i d'altres que segur que em deixo) han estat autèntics ambaixadors que ens han apropat i ens continuen apropant al que en va quedar de l'explotació minera. I la ciutadania ha respost: només cal observar com s'emplenen les visites que organitza la Barretina amb en Joaquim Aubanell.
Els ratpenats
El curt però intens període d'explotació de les mines, de 1909 a 1914 (tot i que també van ser explotades de manera menys intensa a finals del segle XIX) va deixar pas a un període d'abandonament, i després de la guerra civil de 1936-39, a l"ocupació" per part d'uns mamífers, els ratpenats, que han convertit les mines en un autèntic tresor ecològic a preservar. Ja des dels anys 50 del segle passat el doctor Enric Balcells va realitzar alguns estudis, que han continuat amb en Jordi Serra-Cobo. L'Ajuntament de Malgrat n'ha anat prenent consciència, especialment gràcies a la seva tècnica de medi ambient, la Laia Gómez.
Les mines com a espai únic on conflueixen la història i el medi natural
Les mines de Can Palomeres posen en valor els elements diguem-ne històrics, relacionats amb la mineria, i també els relacionats amb el medi natural, especialment per la importància que han adquirit a nivell europeu, com a espai on crien algunes espècies de ratpenats. Se n'havien fet algunes jornades que propiciaven l'aproximació de diversos departaments de l'Ajuntament i fomentaven un treball de relacions diguem-ne "horitzontals", lluny de les relacions exclusivament "verticals" que dominen ara a la casa gran. De 1988 ençà s'han publicat nombrosos estudis, alguns fruits de la beca d'investigació "Vila de Malgrat de Mar", que permeten aprofundir molts aspectes relacionats amb les mines.
El factor humà: els orígens murcians
La necessitat de mà d'obra per a l'explotació de les mines va propiciar que vinguessin a Malgrat un bon nombre de persones especialitzades en el treball miner. Hi ha un cert ball de xifres, però, per un conflicte laboral que hi va haver, podem afirmar que a les mines hi treballaven l'any 1910 un centenar de persones. L'any 2017, des de l'Arxiu, amb la col·laboració de la historiadora de l'art Anna Jimenez i també dels Amics de l'Arxiu, encapçalats per Maria Teresa Gibert, es van arribar a elaborar uns quants arbres geneaològics que arribaven fins a l'actualitat, amb noms i cognoms, a partir d'alguns dels miners que va venir a treballar l'any 1910. Això va comportar que s'elaboressin una mena de "llençols" de paper (enrotllats com si fossin pergamins) on vàrem identificar bona part dels descendents dels primers miners. Imagineu-vos la quantitat de persones que apareixen en aquests arbres que tenen el seu origen en l'arribada dels miners murcians! Recordo que la jornada va ser d'una gran emotivitat. Tanmateix, no tota immigració murciana de Malgrat ha estat vinculada a les mines, com veurem a continuació.
Les dades són el que són
No voldria pas atabalar-vos amb massa xifres, però són necessàries per poder argumentar el que us vull explicar. Una de les fonts, segurament la principal, per conèixer el nombre i d'on provenen els habitants d'una població, són els padrons municipals d'habitants. En aquests padrons hi ha molta informació: per exemple, el lloc d'origen, el temps que porta una persona a Malgrat, el nivell d'estudis, etc. Centrem-nos en les persones provinents de la província de Múrcia, tot i que sobretot als primers anys en van venir també d'Almeria. Sabem, pels estudis d'Anna Jiménez, que al padró de 1910 hi consten 82 persones provinents de la regió de Múrcia. Al padró de 1915 la xifra puja poc: 95. Al de 1920 ja ens trobem 184. Finalment, al padró de 1924 tenim empadronades 314 persones d'origen murcià a Malgrat.
Miners igual a murcians/ murcians no igual a miners
Sembla evident que l'increment principal de persones d'origen murcià es produeix a partir de 1915, justamanent quan les mines ja no funcionen. Pasem de 95 (1915) a 314 (1924) murcians en 9 anys! Aquestes 314 representen el 7'14% de la població de Malgrat. En aquell moment, al 1924, fa poc més de 100 anys, segons Maria Teresa Mora, a Malgrat teníem 4336 habitants, dels quals 2674 (el 61,66% eren nascuts a Malgrat); 1027, el 23'69%, eren nascuts a Catalunya; 581, el 13'40%, van néixer a diverses regions d''Espanya (inclosa Múrcia); i l'1'01% eren nascuts a la resta del món. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos que gairebé tots els miners eren d'origen murcià, però no tots els murcians que van venir a la nostra població, al llarg de molts anys, eren miners. Perquè l'activitat minera va durar el que va durar.
El valor de les mines
És important que siguem conscients d'aquestes dades, que situen les coses al seu lloc i que defugim d'interpretacions que no son veritat. Les mines continuaran essent un símbol important i necessari per a Malgrat, sobretot si es continua consolidant l'espai i es crea un centre d'interpretació de les mines. El fet que s'hagi barrat el pas als vehicles per a accedir a la zona i que s'hagin protegit els accessos a les diferents boques de les mines ha estat un gran encert. Una manera de preservar el gran tresor que tenim a tocar de casa.
És molt reconanable l'estudi de Joan Llinàs Mines de Can Palomeres (Malgrat de Mar, Maresme). Estudi arqueològic, on trobareu també un bon recull bibliogràfic fins 2015. També podeu consultar en línia el dossier Les mines de Can Palomeres, passat, present i futur. Recull d'articles i documents (2000); la presentació d'Anna Jimenez, titulada L'impacte sociològic de les mines de Can Palomeres. Mites i realitats (2017) i també el primer estudi de 1988 titulat Les mines de Can Palomeres. Malgrat de Mar, de Ferran Cardona, Josep Cuenca i Francesc Xavier Samarra.
Fotografia de l'encapçalament: fragment de la imatge 510.100_1218 de l'AMMM. Fons de Juli Cardona Girons