Hi ha unes quantes teories fantasioses sobre l'origen del nom de Malgrat. De totes, la que s'ha difós més és que el nom de Malgrat s'origina perquè uns presos van ser enviats des d'Hostalric, la capital del vescomtat, a treballar al nostre poble, de "mala gana", de "mal grat". Faig, en aquest apunt, un repàs del que s'ha escrit sobre el tema i apunto algunes de les explicacions més creïbles
Vox Populi
L’estiu passat una veïna m’explicava, tota convençuda, que el nom de Malgrat té a veure amb la història d’uns presoners francesos que van ser obligats a construir la nostra població: venien de “mal grat”, o de “mala gana”. Per això tenim aquest nom, em deia. Jo la vaig escoltar i em vaig reafirmar a escriure sobre aquest i d’altres mites i creences ben arrelats.
Una explicació del segle XVII
L’explicació de “mal grat” com a “mala gana” va ser difosa per Bernat Boades al Libre de feyts d’armes de Catalunya. El tal Boades es deia en realitat Roig i Jalpí i es volia fer passar per un cronista del segle XIII quan en realitat era del segle XVII. Roig i Jalpí hi va posar força imaginació. Tot i que segurament és l'explicació més popular, no té cap base científica (ni lingüística, ni històrica).
Altres explicacions pintoresques
Hi ha altres explicacions que podríem qualificar de “pintoresques”. Joan Esquena (1886) ens diu que l’origen del nom de Malgrat ve de “mar grat”. Mn. Fèlix Paradeda (1915), es fa ressò d'aquesta teoria de la "mar grata" tot i que considera que "dita mar mai fou plàcida" i també de la d'una “mà grata”, perquè troba un segell de Malgrat amb el símbol d’una mà i atribueix aquesta mà al fundador de la Vilanova, Guillem de Palafolls. Tanmateix, l'autor de Malgrat i sos contorns s'acaba decantant per la teoria del "mal grat" que hem comentat més amunt.
L'opinió d'alguns historiadors
L’historiador Esteve Albert (1973) atribueix el nom de Malgrat a “malus gradus”: grau (zona de desembocadura, pla de Grau) dolent. Josep M. Pons i Guri (1977) interpreta que Malgrat ve de mal grau, però aquest “mal” no ve de “malus” (dolent) sinó de “malo” (important, preferit) i grau (zona de desembocadura): mal grau, o platja més important.
L'opinió dels lingüistes
Enric Moreu-Rey (1982) defensa la teoria de Josep M. Pons i Guri del "mal grau", o platja més important, però els prestigiosos lingüistes Joan Coromines (1996) i Josep Gulsoy (1997) afirmen categòricament que "gradum" en llatí pot derivar en "grau", però mai en "grat". Joan Coromines defensa que el nom de Malgrat té a veure amb la fortificació de la torre del Castell, com un nom d'orgull feudal dels senyors de Palafolls. Vindria a dir alguna cosa així com: "Malgrat el rei, malgrat els comtes de Barcelona, malgrat qui sigui, jo, el senyor de Palafolls, soc el senyor d'aquest castell". Gulsoy, d'altra banda, defensa que l'origen ve de "malum gratum", un terreny "mal agraït", el que el lingüista situa prop de la zona de la torre del Castell.
Diversos Malgrats
El topònim Malgrat el trobem a diversos llocs de Catalunya, a Mallorca, a Zamora, a Itàlia, etc., cosa que dificulta encara més trobar una teoria que serveixi per a tothom.
Linguïsticament resolt?
Sembla que la teoria que lingüísticament més encaixaria seria la de Gulsoy ("malum gratum", terreny "mal agraït"). Però, segons Soldevila, el nom de Malgrat, com hem comentat en el primer article de Mites i realitats, el trobem relacionat amb el "trast", que deriva del llatí "trastum" i que s'associa al lloc on es "trastejava", és a dir, on es comerciava, associat al grau. La població, amb el nom oficial de Vilanova de Palafolls, se situaria més amunt i creixeria al voltant d'una plaça. Lligaria que el lloc on es trastejava estigués relacionat amb el grau o zona de desembocadura. Però els lingüistes, amb Coromines al capdavant, diuen que "grau" i "grat" no poden tenir el mateix origen! Cito Capdevila: "(...) Joan Coromines afirmava, parlant de 'Malgrat de Mar' que aquest topònim no tenia res a veure amb 'grau'-'la -t moderna s'hi oposa inexorablement' o 'la fonètica històrica catalana tanca la porta hermèticament contra una etim. GRADUM' sentenciava- encara que ell mateix mig acceptava aquesta etimologia per un freu mallorquí prop d'Andratx, anomenat 'El Malgrat' "
Senzillesa
Tinc la sensació que al final tot s'ha complicat més del que pensàvem. Que fàcil seria creure'ns que Malgrat ve de "mal grat" (mala gana)! Ja ho tindríem tot solucionat! Però hauria estat massa fàcil i al nostre poble tenim el costum de complicar-nos-ho tot una mica. No sé si m'explico...
Pda.
La primera Matinal d'Història que vaig organitzar quan estava a l'Arxiu Municipal de Malgrat estigué dedicada a aquest tema. Era l'any 1999 i va venir Joan Ferrer i Costa. Des d'aleshores ha plogut molt i l'únic que he trobat de nou són les aportacions de Xavier Soldevila, que valen molt la pena de llegir. Però és ben possible que m'hagi perdut alguna cosa. En tot cas, reprodueixo a sota els enllaços al dossier i l'article resum de Joan Ferrer Costa. Sempre em podeu trobar a perplexitats@gmail.com.
Fonts consultades: Dossier “L'origen del nom de Malgrat: estat de la qüestió”. Recull de textos per a la conferència-col·loqui de Joan Ferrer i Costa, 24 d'octubre de 1999. Arxiu Municipal de Malgrat
Article: Joan Ferrer i Costa "L'origen del nom de Malgrat: estat de la qüestió". Revista Matinals núm. 1. Ajuntament de Malgrat de Mar (Arxiu Municipal, 2002), pàgines 9-16
Xavier Soldevila i Temporal. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). Malgrat de Mar, Ajuntament, 2018. 11a Beca d’Investigació. Pàgines 84-86
Mn. Fèlix Paradeda i Robert. La vila de Malgrat i sos contorns. Apuntaments històrics. Blanes, R. Roig Impressor, 1915. Pàgines 35-37
Imatge de la portada: fragment extret de la revista Germanor (1917)