John Stuart Mill (1806-1873) va ser un filòsof, economista i polític anglès, considerat un dels pensadors més influents del liberalisme clàssic i el màxim exponent de l'utilitarisme humanista. Fill de James Mill, va ser sotmès des de la infància a un sistema educatiu rigorós i exigent amb l'objectiu de convertir-lo en un intel·lectual d'elit al servei de les idees de Jeremy Bentham. Aquesta pressió el va portar a una profunda crisi depressiva als vint anys, de la qual va sortir en descobrir la poesia i la riquesa de les emocions, fet que el va portar a suavitzar el fred racionalisme del seu pare i a integrar la dimensió qualitativa en la seva anàlisi del benestar humà.

La seva obra més cèlebre, L'utilitarisme, reforma la doctrina de Bentham mitjançant el principi de la major felicitat per al major nombre de persones. A diferència dels seus predecessors, Mill va insistir que no tots els plaers tenen el mateix valor, defensant que els plaers intel·lectuals i morals són intrínsecament superiors als físics, afirmant que és preferible ser "un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet". Aquesta visió ètica es complementa amb la seva obra Sobre la llibertat, on estableix el "principi del dany": la societat només pot interferir en la conducta d'un individu si aquesta perjudica els altres, garantint així una esfera d'autonomia personal absoluta en qüestions de pensament i estil de vida.

Més enllà de la filosofia teòrica, Mill va ser un reformista social actiu i membre del Parlament britànic, des d'on va defensar causes pioneres com el sufragi femení i el cooperativisme.