Repassant la història dels pobles hi trobem fets extraordinaris. A Balsareny, que jo hagi conegut, en puc citar dos; i un altre que he sentit explicar. Si algú en sap d'altres, fóra bo que ho contés als més joves en aquest butlletí; així ells, de grans, podríen explicar coses semblants.
El primer fet, el de l'alcalde Josep Escalé Basany, de com va saber aprofitar un salt d'aigua per fer-ne pujar, des del riu, fins a l'extrem del poble; en aquella època, ningú no creia que es pogués fer.
Segon fet, el d'en Marc Gras, premiat amb la Flor Natural en uns jocs florals a Manresa l'any 1910. Sense estudis universitarisi tan ocupat amb els seus treballs, aquest fet fou molt celebrat a tota la comarca.
El tercer, si fos avui, fóra comentat mundialment. Hauria estat un atleta o lluitador invencible. Parlo d'un ferrer, a qui deien el Magnet, i vivia al 32 (1) del carrer Nou, avui Sant Domènec. Jo no el vaig arribar a conèixer; això que diré ho vaig sentir explicar a en Marc Vila Miralles, que li era fill de cosí.
El ferrer Magnet tenia un físic extraordinari, una força increible, i una lleugeresa incomparable. Quan un traginer li portava a ferrar l'animal, i era guit, l'agafava per les cames del darrera i l'aixecava de terra amb la càrrega i tot. Els tragienrs deien que no en coneixien cap altre tan ràpid a ferrar i, si podien, no volien altre ferrer (2).
En aquells temps, a Balsareny hi havia molta vinya, i a molta distància: hom passava molts dies per entrar els raïms. Per això, abans de començar, se solia anar a Manresa a proveir de pindo per tots els dies. Vet ací que dos companys van anar-hi un dia; en sortir de Manresa van trobar aquest ferrer que hi anava. Es van saludar i van seguir el camí... i abans que arribessin a Santpedor ja els havia atrapar portant 40 quilos de ferro a l'esquena. En En encalçar-los van repartir la càrrega sobre el bestiar i van fer via plegats.
Si no tenia feina i li sobrava una estona, anava a conrear un tros de terrra que tenia a la costa del Castell. Aquest tros era visible des de la punta del carrer de la Creu (llavors no hi havia les cases que hi ha avui). En Magnet tenia dit al pare d'en Xesc Vila, que era un noiet, que si algun traginer el demanava, que sortís fins a la punta del carrer i li fes un senyal convingut. I si el noi badava un moment, abans d'arribar al carrer Nou ja l'havia atrapat, així corria. Per demostrar la seva lleugeresa, diu que amb una hora anava de Balsareny a Manresa, pel camí del traginer, ja que la carretera no existia.
D'anècdotes sobre aquest Balsarenyenc en podríem explicar moltes.
Francesc Soler Fàbregas
(publicat a El Sarment número 64, maig de 1981)
NOTES:
(1) La casa a la que es refereix és l'actual pastisseria Bonals, antigament coneguda com a cal Magnet i cal Ferrer.
(2) Cal FERRER ↓ Ofici d’un dels Magnets que s’hi estava cap a 1770: “Cerca mitg carrrer nou [...] morí Agnès Magnet, muller de Ramon Magnet, ferrer” [Òbit. 1770]. El vell Lluci, que no l’havia arribat a conèixer personalment, evocava meravelles de la portentosa força física i velocitat d’un dels Magnets ferrers d’aquesta casa. (CARRETÉ, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya