MAS EL COLLET DE FALS

DEL MAS DE LA SERRA, AL MAS EL COLLET

Fent referència ambdós noms a la situació geogràfica i essent el 1252 la data més antiga coneguda; és al

1303 quan el Mas de la Serra, mas independent des dels seus orígens, havia de dur al Castell de Fals:

" per Pasqua, un parell d'ous de gallina; pel maig, un feix d'herba; al temps de la sega, un feix de palla i

a l'hivern, un feix de llenya. Cada quatre anys els tocava donar una bèstia jove, de 2 o 3 anys d'edat, i any

sí, any no, una perna de cansalada seca, d'un pes de 8 lliures carnisseres. També els tocava portar 3

fogasses dinerals, a condició que el preu del blat aquell any fós de 6 diners; si el blat es pagava a 10

diners, aleshores les fogasses havien de ser doblenques."

El Castell de Fals al s.X (època pre-feudal o alta edat mitjana) amb les seves torres de vigilància, església, rectoria i cementiri, proporcionava als masos de la vora protecció davant les invasions sarraïnes. Pertanyia als senyors de Cardona (vescomtes d'Osona), els quals eren els nobles més importants de Catalunya després

dels comtes de Barcelona, gràcies, també, als grans ingressos de la sal.

No és fins al s.XV, que amb la pesta i la revolta dels remences, per culpa de les males collites i dels mals usos que no podien pagar els pagesos als senyors, que el duc de Cardona posa ordre als masos de Fals.

.....

Al s. XIV a part de la producció de vi i de blat que hi havia aquí a Fals, també hi trobem producció de safrà que era un producte molt valuós a l'edat mitjana que ja s'exportava a França i als Països Baixos.

Així i doncs, la família del Mas de la Serra es va anar extingint, i és a començaments del s. XV (quan els ducs de

Cardona s'uneixen amb els de Medinaceli de la noblesa espanyola) que el mas va caure dins de l'òrbita del mas Massana, que va anar incorporant les terres dels masos abandonats que l'envoltaven.

Cap al s. XVIII l'amo del mas Massana va fer obres de consideració a l'edifici primitiu de casa nostra

per donar-li l'estructura que té ara. Una mostra d'això és la LLINDA de la cara sud de la casa de

l'any 1767.

A començaments del s. XIX a la masoveria del Collet s'hi estava un fadrí de cal Massana; Salvador

Massana Serra, germà de l'hereu Pere Massana. I a finals del s. XIX-s.XX els

propietaris de Fals ja no reconeixen els ducs Medinaceli.

Al 1917 la fil.loxera mata tots els ceps i es planten camps de blat fins a replantar la vinya amb cep

americà que no s'empesta. També trobem ametllers, oliveres i altres arbres fruiters per la zona.

Després dels Massana, el Collet l'ocupen uns altres masovers i llavors Joan Coromines i la seva

muller; naturals ell de Barcelona i ella de Pinós. Es casen abans de la guerra i a ell el criden per

anar a lluitar. Era l'any 1936.

.....

Però Joan Coromines va emboscar-se juntament amb una colla de Fals. Els desertors s'aixoplugaven

en diversos amagatalls, forats perfectament camuflats a dins del bosc i acudien sovint a la casa del

Collet a descansar i a recollir queviures. A la part de dalt de la casa, hi tenien una sortida

d'emergència que donava sobre una teulada baixa per si havien de fugir precipitadament.

Durant la Guerra Civil Espanyola la majoria de propietaris eren de dretes i els rojos, que eren

d'esquerres, diu que ho robaven tot, cremaven esglésies, mataven, s'exiliaven o s'amagaven. Els maquis, de

casa bona, eren com els anarquistes que cremaven els pals de la llum i robaven a les masies també.

Acabada la guerra, els Coromines continuen vivint al Collet amb els seus fills. Joan era un dels

pagesos més il.lustrats del seu temps. Cada diumenge, havent dinat, anava al cafè del Raval i

recollia el diari. Durant la setmana el llegia a la muller, que no sabia de lletra, i li comentava les

notícies.

Tot i així, durant la post-guerra hi va haver molta gana a les ciutats i Franco s'inventa el sistema de

fraccionament (que implicava pagar parts de la collita a la Seguretat Social de Manresa). És així com

els pagesos aprenen a declarar menys del que guanyen per tal de quedar-s'ho i vendre-ho amb

negre. Tot el que sobrava de les collites de faves, guixes, cigrons, farina, oli,...es venia d'estraperlo.

Es van fer molts diners així aquí a pagès!

I a partir d'aquí, al 1972 mor Joan Coromines i al Collet ja no hi ha més masovers fins al 1994 que compren la finca en Lluís Suero Estruch, natural de la Coromina de Cardona,i l'Elisabet Felip Calvet, de cal Jep Gran de Fals; els nostres estimadíssims pares.

Bet i Anna

(extret del llibre "Fals les cases" d'E.Molins i dels veïns de la zona)