Chidren’s Bible Games - 2013
Aquesta és una obra d’encàrrec de Barcelona Multimèdia per als jocs Chidren’s Bible Games & Activities disponibles en forma de App universal per a iPhone i iPad.
Quan es composa per a medis audiovisuals, el primer que cal fer és plantejar quines han de ser les funcions de la música i triar les estratègies compositives a utilitzar per a que es compleixin. Quan en Toni Matas, director de Barcelona Multimèdia, em va encarregar aquest conjunt de músiques, em vaig adonar el repte no era gens senzill donat que:
L’obra és de contingut religiós dons ens explica i ajuda a comprendre tant l’Antic com el Nou Testament. Estem parlant de música religiosa i una part important de les grans obres de la música occidental ho són. El primer repte ha estat evitar caure en imitacions de les obres de referència, cosa que passa massa sovint en música de cinema. És difícil definir que fa que una música sigui religiosa més enllà d’aspectes culturals i de tradició. Cal però diferenciar música religiosa de música amb text religiós, així doncs, quan Igor Stravinsky va escriure la Simfonia dels Psalms (psalm 150) va afirmar: “no és una simfonia en la qual he inclòs Salms per ser cantats. Per contra, és el cant dels salms que estic simfonitzant”. Quan els compositors del classicisme i romanticisme volien fer música religiosa adoptaven “l’estil antic”, amb això es referien a les formes contrapuntístiques i imitatives del barroc. En trobem un exemple meravellós al Psalm 42 de Felix Mendelssohn, o fins i tot al Rèquiem de Mozart. Lluny d’acostar-me al mestratge d’aquestes obres , si que he intentat que l’estil contrapuntístic i imitatiu fos present en totes les peces.
L’obra és un joc. La música ha de ser, doncs, música de joc. I aquí és on hem heretat la experiència dels Otijocs. La primera funció de la música dels jocs és puntualitzadora d’inici i final, per tant, comença i finalitza amb el joc. Una altra funció important és puntualitzar el pas del temps. Malgrat no hi hagi limitació de temps per a resoldre les proves, la música te una funció de rellotget acústic que recorda a l’usuari que està jugant. Alguns exemples clars i magistrals de música per a jocs els hem trobat en obres de referència actuals com Angry Birds o Cut the rope, però es clar que l’estil no funcionava en el nostre context. Les músiques requerien doncs d’un nou estil que compaginés aquestes funcions amb el contingut religiós de l’obra.
L’obra te dues parts diferenciades: l’Antic i el Nou testament. Per a diferenciar-les m’he basat en la tria de la paleta sonora, imposant-me restriccions en cada cas: l’Antic testament l’he escrit utilitzant principalment la secció de fusta mentre que al Nou la corda pren protagonisme. Com a instruments comuns he mantingut la percussió, una arpa i una trompa, prescindint del gruix del metall.
Els jocs tenen caràcters diferents. Alguns són més reflexius, de lectura o observació. Altres més dinàmics amb una interacció molt més ràpida amb l’usuari. Les músiques s’han d’adaptar al ritme i caràcter de cada tipus de joc, mantenint un estil comú.
La nota mínima que reprodueix l’iPod és un fa3 (349 hz). Cal que les músiques sonin be només amb notes d’aquesta tessitura per l’altaveu del dispositiu, però també han de sonar bé si es reprodueixen amb uns auriculars o equip full band. Aquesta limitació la he tingut en compte a l’hora d’escriure les parts evitant línies de baix necessàries per a entendre l’harmonia, notes molt greus, i prescindint del gruix del metall de trombons i tuba.
Cal evitar la redundància a l’hora de presentar les músiques cada cop que s’entra al joc. A més, no podem fixar la durada del joc, doncs aquesta depèn de l’usuari. Per aquesta raó totes les músiques funcionen com a loop, de forma que el final de cadascuna d’elles enllaça amb el començament de forma cíclica, fent un llaç. Aquest llaç permet accedir a la música des de punts diferents evitant així que sempre s’enceti el joc amb el mateix cap de tema.
Aquesta idea de llaç és la que m’ha donat la idea per a posar títol a les peces.
Marc Dalmases, Manresa, Març del 2013