La pandèmia va ser temps de canvis per a molts de nosaltres. Personalment em va servir per recuperar el plaer de la lectura i estudi del piano, pràctica que tenia arraconada des de ben bé feia trenta anys. Sense cap pretensió de ser pianista, m'ha fet il·lusió enregistrar algunes de les peces que he anat estudiant i que, cal dir-ho, m'ha costat un esforç immens poder-les defensar mitjanament. Pianistes, tingueu compassió, hi ha errors de lectura, i alguna que altre trampeta.
Un altre fet que m'ha canviat la relació amb l'instrument és disposat d'un piano elèctric que, als que vivim en blocs de pisos, ens permet l'estudi sense el remordiment d'estar molestant als veïns més enllà del cloc cloc cloc que poc o molt es pugui colar. He estat molts anys amb un piano meravellós, que enyoro amb tot el cor i ànima, però que no podia tocar amb tranquil·litat, i no em permetia hores d'estudi. Soc conscient que el que tinc no és un piano, però em permet jugar amb imitacions de diferents instruments com claves, rhodes, o pianofortes històrics.
Finalment només voldria afegir que soc molt afortunat de poder-me passar estones al piano. De fet, de moment ben poquetes i a més les compagino amb la composició. Mai no faré cap concert, ni tinc cap ambició d'arribar a cap fita concreta. El que m'omple és el camí, el plaer de l'estudi personal. I del que puc estar segur és que el piano mai no me l'acabaré. No se que em donarà temps a llegir, però estic segur que, mentre pugui, em mantindrà distret i ocupat la resta dels meus dies.
Et fugues amb mi?
Preludi i fuga en Re mixolidi. Ja ho se , hagués estat bé escriure-la en Mi per a completar el joc de paraules, però en el seu moment no hi vaig pensar.
Enregistrada als estudis ELLA de Borrassà. A part d'un exercici pianístic m'ho vaig prende com un repte compositiu. El preludi, en aquest cas reapareix després de la fuga en forma de coda, amb una mena de crossfade d'unió a partir de l'obstinat de la nota re.