Em dic Lluc Rotllant vaig començar a escalar el 2012 (6 anys). Des de mes petit feia muntanya amb la meva familia.
Recordo el primer dia que vaig entrar dins del rocòdrom com si fos ahir. Era un dia de festa major del poble. Els meus pares em van convèncer perquè anés a veure'l. Vaig entrar per la porta, era i és un rocòdrom molt petit, però allà m'hi vaig passar hores i hores des d'aquell dia. Fins i tot quan vaig ser més gran em vaig passar molts dies fins tard entrenant sol després de cole.
En aquell moment l'escalada era un esport poc conegut, i començar a escalar des de petit sense que els teus pares escalessin no era gens habitual, més aviat era estrany. Vam buscar algú que em pogués fer de monitor i algun amic interessat. Va ser quan es va crear el primer grup d'escalada de nens.
Al veure que aquell rocòdrom em feia descobrir una vida una mica diferent, vaig començar a escalar amb nens de la meva edat un dia a la setmana, com ja he dit, però estava tan motivat que la resta de dies de la setmana anava a escalar amb qui podia independentment de l'edat, sovint amb gent molt mes gran.
Recordo que em frustrava una mica, ja que la majoria de passos no em sortien, ja fos per alçada o per dificultat. Però tot hi això, jo hi seguia anant.
Quan portava 2 anys escalant amb els meus amics al rocodrom del poble, els meus pares , veient l'afició que tenia, van decidir anar a un rocòdrom mes gran, i va ser quan vaig anar a escalar a Cal Mico de Girona. Allà vaig poder descobrir un estil de escalada força diferent del que estava acostumat.
Per problemes de distancia vaig començar un any més tard a escalar amb la unió excursionista de Vic, allà vaig conèixer alguns bous dels que encara escalo ara.
Al cap de 1 any de estar escalant allà, el 2017, vaig tenir un accident de muntanya, consequencia del qual vaig estar un temps sense poder escalar amb normalitat sobretot perquè em va quedar afectada la cama esquerra.
Quan vaig poder començar a escalar amb normalitat vaig presentar-me a les proves de la selecció Catalana de Escalada (CTEEC) allà vaig poderme presentar a les competicions a nivell de espanya, pero això tambe portava moltes mes hores de entreno i mes personalitzats.
El següent curs vaig començar a escalar amb un amic que ens vam conèixer a la primera copa catalana de dificultat al rocòdrom de Vic. Pero just quan ens vam posar en serio amb els entrenos ens van confinar i va ser un temps que vaig estar molt desmotivat ja que havia de entrenar nomes amb la taula multipresa. I no hi havia treballat mai. Pero després vaig descobrir que amb la taula et poses molt fort.
Messos després vaig anar a una visita del metge per la cama i em van donar la bona/mala noticia. M'havia de operar al cap de poc temps.
Aquesta ultima operació es potser de les que m'ha frenat mes escalant. Pero ara motivat i tornant a escalar.
Vaig començar a competir a paraescalada el 2021, ja que l'ambient és molt més còmode, i més acollidor, i tampoc em podia comparar amb els altres de la meva edat.
Amb paraescalada vaig quedar 2n al campionat de Catalunya, i 2n al campionat d'Espanya, on a les classificatòries vaig passar 1r.
El 2022 vaig quedar 1r al campionat d'Espanya i de Catalunya. Tambe vaig quedar 1er de la Copa d'Espanya.
Actualment, el que em motiva més és l'alpinisme. L'escalada amb gel, esqui de muntanya i l'escalada amb roca es la convinacio perfecte.