En la activitat investigadora general del nostre grup, volem ressaltar, com a idea central, la noció de Literatura-món (Littérature-monde en francès, cf. el manifest publicat a Le Monde 2007) com a actualització del concepte de Weltliteratur (Goethe 1827, posteriorment tractat per altres pensadors occidentals). El concepte literatura-món defineix la literatura mundial (i les literatures mundials) com una xarxa de relacions i influències i no com una jerarquia de les tradicions literàries. En altres termes, fa referència a la totalitat de literatures escrites en diverses llengües sense la connexió obligatòria (que abans semblava ésser essencial) entre la llengua i la nació. Originalment emprat en les literatures de llengua francesa dins del context post-colonial (veure també el Tout-monde de Glissant 1997 o La Nouvelle Chose Française de Nimrod 2008), aquí el fem servir per referir-nos igualment a les literatures d'altres llengües que constitueixen el background cultural del nostre grup: literatura espanyola i llatinoamericana, literatura catalana, literatures eslaves, literatura anglòfona...

El nom del grup, LiMiTeS, juga deliberadament amb la noció de límits com a espais de frontera — no pas com a línies de tancament, sinó com a zones de contacte, tensió i intercanvi, zones que divideixen i uneixen al mateix temps. La literatura-món i els estudis transculturals ens situen precisament en aquests marges on es creuen llengües, textos, èpoques i mentalitats que es miren i es reconeixen. Així, LiMiTeS reflecteix la nostra voluntat d’explorar aquestes zones d’intersecció per respondre a les preguntes essencials sobre allò universal i allò singular, “lo uno y lo diverso” (Guillén 1985).

Senyalem que, en la nostra activitat investigadora, partim habitualment de la llengua francesa com a base, ja que és la llengua principal de treball i de formació dels i les integrants de l’equip. Les llengües castellana i catalana/valenciana, que són les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i de la nostra Universitat, tindran també un paper important en la investigació del grup.

Tal com assenyala Pageaux (1994: 6), la literatura comparada "s'oposa a la compartimentació, als terrenys de caça privats, a l'especialisme"; es tracta d’un camp del saber "aficionat a l'obertura, inclinat a la síntesi". Aquest esperit d'obertura i de transversalitat inspira tant la nostra problemàtica com la nostra metodologia general. En el marc de la recerca col·lectiva, adoptem una perspectiva contrastiva aplicada a diferents corpus textuals, temàtiques i moviments literaris i culturals.

La nostra proposta es caracteritza per un enfocament distintiu i innovador en l’anàlisi dels textos literaris en diversos nivells, desenvolupat a partir d’una metodologia pròpia que integra els recorreguts individuals de recerca i docència dels membres de l’equip. Aquesta singularitat metodològica ens permet abordar els fenòmens transliteraris i transculturals amb una mirada integral i altament matisada. En aquest marc, ens recolzem en un aparell conceptual i metodològic que, tot i provenir de diversos àmbits dels estudis filològics (vegeu l’apartat “Metodologia”), és reinterpretat i adaptat per donar forma a una proposta veritablement genuïna i diferenciada dins del camp.

En l’activitat investigadora en comú, ens proposem una panorama tant sincrònica (relacions transliteràries dins d’una època i un context social específic) com diacrònica (connexions tipològiques, genèriques o transtextuals en un eix temporal determinat).

Les aproximacions que adoptem poden enfocar-se més en les propietats formals, és a dir, lingüístiques i discursives, dels textos analitzats (estilística comparada, estudis de traducció, tractament automàtic de textos literaris), en característiques històriques i socials (estudis culturals, crítica marxista i feminista, hermenèutica i teoria de la recepció), en dimensions tipològiques i culturològiques (teoria de la literatura, poètica del mite, estudi de l’intertext).