LeerIA assumes that artificial intelligence (AI) is entering education irreversibly and is (or will be) causing drastic changes in literacy practices. The writing machine that AI represents reduces the learners cognitive effort, thereby shifting the focus toward reading comprehension, which becomes the true strategic engine of humanAI interaction. When students consult an AI system to obtain information or generate texts, images, or videos, they must read the AIs outputs more than ever: to check that they match their intentions, to verify the information, and to personalize statistical data that may lack relevance to their identity. This is a new type of analytical and multimodal reading, one that demands more self-regulation, greater self-monitoring, and increased linguistic complexity, because it involves artificial products that users do not control and that lack knowledge traceability.
In this context, LeerIA aims to document and interpret two AI-mediated reading modalities (reading to obtain information and reading to generate content), and to design, implement, and evaluate brief and operational teaching interventions (with modeling, guidelines, examples) that integrate and leverage this technology to improve reading comprehension and foster adaptive learning that strengthens critical thinking, learner autonomy, and ethical awareness. Our four specific objectives are:
to document students practices when engaging in AI-assisted informational reading, analyzing the usefulness of the main artificial mediating artifacts (text-to-speech tools, summaries, outlines, open-chat systems);
to analyze students practices when generating content with AI (texts, images, videos), identifying the role that analytical reading of outputs and the reformulation of prompts play in these processes;
to examine students resistance (or lack thereof) to misinformation produced by artificial texts (hallucinations, biases, inconsistencies), gathering the sources and strategies they use to verify data and assess reliability; and
to document how students appropriate AIs empty or generic outputs, adding (or not adding) their own agency to the product (language, ideas, opinions, etc.) to build a coherent reader-author identity.
Key-words: comprehension, analytical reading, artificial intelligence (AI), prompt, critical thinking, reading artifact, disinformation.
LeerIA asume que la inteligencia artificial (IA) está penetrando en la educación de manera irreversible y que provoca(rá) cambios drásticos en las prácticas letradas. La “máquina de escribir” que es IA reduce el esfuerzo cognitivo del alumno y lo transfiere a la comprensión lectora, que se convierte en el auténtico motor estratégico de la interacción humano-IA. Al consultar una IA para informarse o generar escritos, imágenes o vídeos, el alumno debe leer más que nunca los resultados de la IA, para comprobar que son lo que busca, para verificar su información y para personalizar unos datos estadísticos sin relación con su identidad. Es un tipo nuevo de ‘lectura analítica’ y multimodal, con mayor exigencia de autorregulación, más capacidad de autocontrol y más complejidad lingüística, puesto que se incorporan productos artificiales que no controla el usuario y carecen de trazabilidad del conocimiento.
En este contexto, LeerIA se plantea documentar e interpretar dos modalidades lectoras mediadas con IA (leer para informarse y leer para generar contenido) y diseñar, implementar y evaluar intervenciones didácticas breves y operativas (modelaje, orientaciones, ejemplos), para incorporar y aprovechar esta tecnología, mejorar la comprensión lectora y fomentar aprendizajes adaptativos, que incrementen el pensamiento crítico, la autonomía del aprendiz y la conciencia ética. Nuestros cuatro objetivos específicos son:
recopilar las prácticas del alumnado de lectura informativa asistida con IA, analizando la utilidad que tienen los principales ‘artefactos mediadores’ artificiales (oralizadores, resúmenes, esquemas, chats abiertos);
analizar las prácticas discentes al generar contenido con IA (escritos, imágenes, vídeos) e identificar la función que desempeña en las mismas la ‘lectura analítica’ de resultados y la reformulación de prompts;
analizar la resistencia (o no) del alumnado a la desinformación de los textos artificiales (alucinaciones, sesgos, inconsistencias), recopilando las fuentes y estrategias que usa para verificar datos y comprobar la fiabilidad; y
documentar la apropiación que realiza el alumnado de los resultados vacíos de la IA, aportando (o no) su agencia personal al producto (lenguaje, ideas, opiniones, etc.) para construir una identidad coherente de lector-autor.
Palabras clave: comprensión, lectura analítica, inteligencia artificial (IA), indicación (prompt), pensamiento crítico, artefacto lector, desinformación.
LeerIA assumeix que la intel·ligència artificial (IA) està penetrant en l'educació de manera irreversible i que provoca(rà) canvis dràstics en les pràctiques lletrades. La “màquina d'escriure” que és la IA redueix l'esforç cognitiu de l'alumne i el transfereix a la comprensió lectora, que es converteix en l'autèntic motor estratègic de la interacció humà-IA. En consultar una IA per informar-se o generar escrits, imatges o vídeos, l'alumne ha de llegir més que mai els resultats de la IA, per comprovar que són el que cerca, per verificar-ne la informació i per personalitzar unes dades estadístiques sense relació amb la seva identitat. És un tipus nou de 'lectura analítica' i multimodal, amb una major exigència d'autoregulació, més capacitat d'autocontrol i més complexitat lingüística, ja que s'hi incorporen productes artificials que no controla l'usuari i que no tenen traçabilitat del coneixement.
En aquest context, LeerIA es planteja documentar i interpretar dues modalitats lectores mediades amb IA (llegir per informar-se i llegir per generar contingut) i dissenyar, implementar i avaluar intervencions didàctiques breus i operatives (modelatge, orientacions, exemples), per incorporar i aprofitar aquesta tecnologia, millorar la comprensió lectora i fomentar aprenentatges adaptatius, que incrementin el pensament crític, l'autonomia de l'aprenent i la consciència ètica. Els nostres quatre objectius específics són:
recopilar les pràctiques de l'alumnat de lectura informativa assistida amb IA, analitzant la utilitat que tenen els principals 'artefactes mediadors' artificials (oralitzadors, resums, esquemes, xats oberts);
analitzar les pràctiques discents en generar contingut amb IA (escrits, imatges, vídeos) i identificar la funció que hi exerceix la 'lectura analítica' de resultats i la reformulació de prompts;
analitzar la resistència (o no) de l'alumnat a la desinformació dels textos artificials (al·lucinacions, biaixos, inconsistències), recopilant les fonts i estratègies que utilitza per verificar dades i comprovar-ne la fiabilitat; i
documentar l'apropiació que realitza l'alumnat dels resultats buits de la IA, aportant (o no) la seva agència personal al producte (llenguatge, idees, opinions, etc.) per construir una identitat coherent de lector-autor.
Mots-clau: comprensió, lectura analítica, intel·ligència artificial (IA), indicació (prompt), pensament crítica, artefacte lector, desinformació.