Embedded Files
1. INTRODUCCIÓ
1. INTRODUCCIÓ
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) és l'escriptora en català del segle xx més coneguda internacionalment i també la més traduida. La voluntat de Rodoreda d'escriure naix de la necessitat de fugir de la realitat (personal i històrica) i de crear-se un món propi (literari i de ficció). La seua obra exem-plifica la tragèdia personal i col·lectiva que la Guerra Civil, l'exili i la dictadura representà per a la cultura i el poble. Exiliada primer a França i després a Ginebra, no va poder publicar entre Aloma (1938) i Vint-i-dos contes (1958).
2. VIDA
2. VIDA
La vida de Mercè Rodoreda va estar marcada per l'ambient familiar. Filla única d'una família de la petita burgesia barcelonina formada pels pares i l'avi, va viure el procés de decadència econòmica familiar.
Les dues influències sobre Rodoreda durant aquests anys d'infantesa foren: la biblioteca de son pare, que afavorí lectures de grans autors de l'època, tant en català (Àngel Guimerà o Joaquim Ruyra), com de la literatura universal (Proust o Stendhal); i l'avi, una persona de gran cultura, que va inculcar-li l'estima per la llengua i pel país.
Rodoreda només anà a escola dels set als deu anys. La seva família considerava que a casa s'aprén més». Aïllada a la torre on vivia, el jardí familiar esdevé l'escenari dels seus primers anys de vida i més tard es convertirà en una mena de símbol del paradís perdut de la infantesa. Les flors seran motiu recurrent en totes les obres. Va tenir una educació, per tant, autodidacta i solitària, dirigida directament per son pare. Fora de l'escola va rebre la instrucció de l'època per a les filles úniques: cosir, cuinar i mentalitzar-se per se. Però també va poder llegir molt. En aquest context, la lectura va ser una taula de salvació: li va permetre aprendre pel seu compte i, amb el temps, escriure i rebel·lar-se contra el seu destí.
Als dotze anys mor l'avi, el puntal familiar i figura clau per a Rodoreda. Poc després va tornar un oncle fadrí de l'Argentina, que s'instal·là a la casa pairal amb la família de Mercè, L'oncle Joan era el germà petit de la mare. Als quinze anys, la seua madrastra l'havia enviat a l'Argentina, amb l'adreça d'un familiar, per a buscar fortuna. Quan arribà comprovà que l'adreça no existia. Tot era un parany de la madrastra per a desempallegar-se'n. Hagué d'espavilar-se tot sol. L'oncle Joan enviava diners a la germana perquè els guardara. La germana i el cunyat se'ls anaven gastant pels problemes econòmics de la família. Quan va tornar, els Rodoreda tenien la torre hipotecada. L'oncle Joan la rescata i els salva de la ruïna. A canvi, acorden casar-lo amb Mercè, a pesar que es porten quinze anys. Mercè es casa amb vint anys amb l'oncle, de trenta-cinc.
El matrimoni de conveniència, sense amor, és un fracàs. Mercè Rodoreda comença una vida paral·lela, gràcies a la cultura i a l'ofici d'escriure que ha adquirit llegint. Escriu en premsa, publica entrevistes, dona a conèixer les primeres obres de formació. I tenen un fill. La vida i els somnis literaris de Mercè l'allunyen cada vegada més del seu matrimoni. Quan s'enamora del novel·lista Francesc Trabal, decideix separar-se del marit. El fill, però, es queda amb el pare.
La carrera literària de Mercè Rodoreda va a tot vent. A més de les obres de formació, que després rebutjarà, publica Aloma (1938), el primer èxit. Les primeres novel·les introdueixen els nous corrents europeus. En concret, la novel·la psicològica, d'ambient i personatges urbans (en el seu cas, Barcelona). La fi de la Guerra Civil l'obliga a exiliar-se a França, amb Francesc Trabal. Els acullen al castell de Roissy, amb altres intel·lectuals republicans. El castell es va convertir en un lloc de convivència d'escriptors i d'ajuda als refugiats: Mercè Rodoreda, Pere Calders, Francesc Trabal, Armand Obiols, Pere Quart, Agustí Bartra, Tísner... Amb l'ocupació nazi, molts optaren per exiliar-se a Amèrica. Rodoreda i Obiols es queden a França, on pateixen els bombardejos dels nazis. Després, s'instal·len a Ginebra. Va ser una època dura. Desconnectada del món cultural i sense recursos econòmics, no pot escriure, només sobreviure. Anys després, aconsegueix reprendre l'activitat literària i publicar, a poc a poc, les seues grans obres, ja en l'etapa de maduresa.
2. obra
2. obra
a) Obres de joventut (1932-36)
a) Obres de joventut (1932-36)
Escriu cinc novel·les que avancen alguns dels temes i tècniques posteriors En la maduresa les rebutja totes, excepte Aloma.
Soc una dona honrada? (1932): heroïna rodorediana. Dona burgesa, matrimoni sense amor, avorrit. Crítica de la societat burgesa i del paper resignat i submís de les dones a l'època.
- Del que hom no pot fugir (1934): dona que fuig de Barcelona per oblidar una història d'amor i va a un poblet de muntanya. Novel·la rural i psicològica (s'hi nota la influència de Víctor Català). Avança temes clau en Rodoreda: la soledat de la protagonista, òrfena i desemparada; els amors prohibits entre l'adolescent i l'home madur; el fracàs de la vida adulta i la desgana de viure, el refugi al món dels somnis...
Un dia en la vida d'un home (1934): en contacte amb el grup de Saba-dell, coneix Francesc Trabal. L'argument gira al voltant d'un heroi en una societat opressiva.
Crim (1938): novel·la la policíaca, de moda en aquell moment. Aloma (1938): la millor novel·la de l'etapa de joventut. Inaugura les heroïnes potents de la major part de les seues obres. Introdueix dos trets que l'acompanyaran sempre: poeticitat i simbolisme. És l'obra més autobiogràfica, amb un triangle amorós: l'adolescent, somiadora I ingènua, que viu amb la família; l'oncle vingut d'Amèrica, amb qui la protagonista es casa i viu un matrimoni fracassat per l'actitud egoista del marit, que no l'entén, i el desig d'autorealització de la dona; i l'aparició d'un amant més jove.
Aloma és la història d'una adolescent solitària i somiadora que ix malparada de l'amor, Novel la psicològica (anàlisi de la vida d'un personatge). Sociològica (document de l'època) i urbana (ambientada a Barcelona).
b) Obres de maduresa (1958-1974)
b) Obres de maduresa (1958-1974)
La trajectòria ascendent de Rodoreda durant la República es veu estroncada per la Guerra Civil, l'exili i la Segona Guerra Mundial. Després d'Aloma, tardarà vint anys a poder tornar a publicar. Vint-i-dos contes (1958) Significa la tornada de Rodoreda al panorama literari després de vint anys d'exili a França i Ginebra, en què ha de dedicar tots els esforços a sobreviure.
És guardonada amb el Premi Víctor Català, un dels més Importants. Assaja veus i estructures que desenvoluparà en novel·les posteriors. Els contes són una mena de laboratori per a la novel·lista. Combina narrador omniscient, narrador observador i escriptura parlada.
La plaça del Diamant (1962) És la seua novel·la de més anomenada. Comporta la consagració de Rodoreda com una gran novel·lista, després del parèntesi de l'exili. Mirall trencat (1974) És l'obra mestra de Rodoreda, la que millor demostra la seua plenitud creadora. Es tracta d'una novel·la amb molts personatges, una autèntica saga familiar que recrea la vida d'una família de la burgesia de Barcelona durant el segle xx. Altres obres. El carrer de les Camèlies (1968), Jardí vara el mar (1969), Semblava de seda i altres contes (1978).
c) Obres de vellesa (1974-1983)
c) Obres de vellesa (1974-1983)
Amb el pas del temps les obres de Rodoreda es fan més simbolistes i fantàstiques, amb una realitat pròpia. S'allunya de les temàtiques anteriors al voltant del paper de la dona, incompresa i marginada en la societat. Crea un món interior molt ric, amb símbols i somnis, marcat per la presència de la mort Viatges (flors (1980), La mort i la primavera (1986), quanta, quanta guerra (1989) i, pòstumament, Isabel i Maria (1991) i El torrent de les flors (1993).
Activitats
Activitats
1 Després de llegir els apunts biogràfics de Rodoreda, responeu les preguntes.
a) Per què escrivia Rodoreda?
b) Quines dues grans influències va tenir en la infantesa? Per què?
c) Com va ser la seua educació?
d) Qui era l'oncle Joan? Quina relació tenia amb la família?
e) Com comença l'alliberament de Rodoreda?
f) Què li passa després de la Guerra Civil?
2 Mireu el vídeo sobre Mercè Rodoreda. Feu-ne un esquema amb la informació més important.
3 Anàlisi de La plaça del Diamant
3 Anàlisi de La plaça del Diamant
Argument
Argument
Història d'una jove que coneix el seu futur marit en la festa de la plaça del Diamant de Barcelona. Va narrant el casament, la viduïtat i el segon matrimoni. L'evolució personal va paral·lela als esdeveniments històrics del context: Segona República, Guerra Civil i postguerra. La història personal simbolitza la història de tota la col·lectivitat, per això és una novel·la èpica. Rodoreda buscà la felicitat en la vida, però només la troba en la literatura.
Estructura
Estructura
I-XVII: canvi de nom, de Natàlia a Colometa, per desig d'en Quimet. Pèrdua progressiva de la identitat i submissió, relacions home-dona desiguals. Vida marcada pels maldecaps petits, la convivència, la faena d'una mestressa de casa. No pot ser lliure ni feliç.
XVIII-XXXII: època dels maldecaps grans. La Guerra Civil i la postguerra. Lluita per la supervivència. El patiment de Colometa simbolitza el patiment de tot el poble.
XXXIII XLIX: segon matrimoni. Recupera la identitat en un món de postguerra, de vençuts i vida escapçada.
Personatges
Personatges
Natàlia/Colometa: molta anàlisi psicològica, poca descripció física.
En Quimet: contrapunt de la protagonista, opressió, home/dona. Conflicte clau de la novel·la. Simbolitza les relacions matrimonials de l'època.
Antoni: segon marit. Matrimoni de conveniència o amor diferent, sense imposicions, probablement sense sexe.
Senyora Enriqueta: Colometa és òrfena de mare, té un paper maternal.
Fills: Antoni (de gran més obedient i recollit, com Natàlia) i Rita (amb caràcter, domina les parelles, com Quimet).
Mateu: únic amic de Natàlia.
Temps i espai
Temps i espai
Referències temporals i espacials mínimes. Fets del context històric.
Temps interior de la protagonista/temps exterior i històric.
Història de 30 anys del nostre país.
b) Obres de maduresa (1958-1974)
Símbols
Símbols
La novel·la presenta molts símbols que van repetint-se en la línia de Freud i la interpretació simbòlica de la realitat. Història de ficció amb rerefons realista, molta poeticitat i una xarxa de símbols.
a) Símbols que evolucionen o són polisèmics:
Coloms: imposició d'en Quimet. Colometa treballa per a ells, sempre ha de cedir i satisfer els capricis de l'home. Decideix rebel·lar-se i desfer-se'n a poc a poc. Mata les cries abans que trenquen la closca de l'ou. L'últim colom desapareix quan en Quimet. Al final de la novel·la, tenen un altre paper. Natàlia es refugia als parcs, on seu a recordar el passat i dona menjar als coloms. La coneixen com la dona dels coloms.
Embut: en Quimet compra l'embut el dia abans de dur el primer colom. Dificultats creixents de la vida en matrimoni, en què Colometa és esclava de la família.
Flors i món vegetal (arbres, parcs, jardins): serenitat i pau. Es refugia als parcs.
Nines: infantesa i joventut, temps de felicitat.
Caragol de mar: escolta el mar, quan hi anava amb en Quimet de jove. Després, al segon matrimoni, evoca l'estabilitat del record.
b) Símbols estàtics:
Cintes: paper decoratiu de les dones.
Quadre llagostes: el sexe que mata i devora la dona.
Balances: gravades a la paret de l'escala, les repassa amb els dits, quan para a recuperar l'alé. Equilibri que Natàlia busca al llarg de la vida.
Fusta: en Quimet és fuster, com Sant Josep. La compara de vegades a una mare de Déu.
Ganivet: alliberament. Hi grava el nom de Colometa a la paret de la seua antiga casa. Crit final
Estil
Estil
a) Model de llengua: narradora senzilla, popular i alhora poètica. Natàlia /Colometa és heroïna amb una forma de parlar versemblant. Popular, però sense vulgarismes.
b) Tècnica: escriptura parlada: primera persona, pressuposa un destina-tari (encara que mut). Es pot confondre amb el monòleg interior. Però en aquest cas, canvi, el pensament flueix, sense destinatari, en primera persona.
c)To col·loquial
Frases curtes
Juxtaposicions i coordinacions.
Polisindeton («i»/«que»).
Repetició de paraules en la mateixa oració que donen sensació d'espontaneïtat
Recursos literaris més habituals: metàfores, comparacions, al·lusió, elisió.
L'aparent senzillesa de la manera de narrar i, de vegades, la comicitat d'algunes situacions, accentua l'horror i la duresa del que es conta.
4. models de preguntes pau
4. models de preguntes pau
La plaça del Diamant
La plaça del Diamant
- Pràctica
A partir d'un fragment de la plaça del Diamant. Anàlisi de l'obra i del fragment. Sobre el contingut (argument) o sobre la forma (estil, recursos).
2. Teoria literària.
2. Teoria literària.
Contextualització (marc històric i cultural, situació en la trajectòria de l'auto- ra, context literari). Nota: Els fragments de La plaça del Diamant utilitzats en la nostra guia han estat extrets de l'edició d'Edicions Bromera.
PRÀCTICA
PRÀCTICA
Pregunta sobre l'anàlisi de l'obra i del fragment. Pot ser sobre el contingut (A) o sobre la forma (B) (75 paraules).
Text 1
Entre el nostre replà i el del primer pis la paret estava guixada: noms i ninots. I entre els noms I ninots hi havia unes halances molt ben dibuixades, amb les ratlles endintre de la paret com si les haguessin fetes amb la punta d'un punxo. L'un dels plat penjava una mica més avall que l'altre. I vaig passar el dit pel voltant d'un dels plats. Vam anar a fer el vermut i a menjar popets. A mitja setmana vam bavallar altra vegada amb en Quimet per culpa de la seva mania amb el pastisser. -Si el torno a veure que et mira el darrera amb aquells ulls, entraré i em sentiră, cridava, Va estar dos o tres dies desaparegut i, quan va tornar, li vaig preguntar si ja li havia passat i se'm va posar com un gall de panses i va dir que havia vingut a demanar-me explicacions, perquè m'havia vist passejar amb en Pere. (pag. 83)
Text 2
En Quimet em va dir que si volia sortir a treballar era cosa meva, que ell, per la seva banda, miraria de fer anar endavant la cria de coloms. I que, venent coloms, ens faríem rica. Vaig anar a casa la senyora Enriqueta a explicar l'entrevista amb els amos que havia de tenir. I, tot anant-hi, els carrers, que eren com sempre, em semblaven estrets. El nen, de seguida, es va enfilar a mirar les llagostes. La senyora Enriqueta em va dir que ella em guardaria els nens, que se'ls enduria a la cantonada de l'Smart. (pàg. 149)
Text 3
Quan tornava a casa sempre la trobava on l'havia deixada. Si era fosc, al peu del balcó. Si havien tocat les sirenes, ran de la porta dei pis, amb els llavis tremolant, però sense dir res. Com una bufetada. Com deu bufetades. Fins que un milícia va trucar a la porta pet dir-me que en Cintet i en Quimet havien mort com uns homes. I em va donar tot el que quedava d'en Quimet: el rellotge. I vaig pujar al terrat a respirar. Em vaig accatar a la harana de la banda del carrer i em vaig quedar quieta allà una estona. Feia vent. Els filferros d'estendre la roba, rovellats de tant no servir, es gronxaven, i la porta de la golfa, pam, pam... La vaig anar a tancar. 1 a dintre, al fons, de panxa enlaire, hi havia un colom, aquell de les llunetes. (påg. 205)
A. CONTINGUT
A. CONTINGUT
A partir de la informació sobre La plaça del Diamant presentada en la Guia de lectura, responeu les preguntes següents. Primer, llegiu el model de resposta.
Heu de tenir en compte que totes aquestes preguntes impliquen un grau considerable de resposta oberta. És a dir, poden ser contestades des de punts de vista diferents. La nostra Guia de lectura ofereix un model de resposta, entre moltes. Cal que les respostes es preparen de forma personal. A continuació, responeu a partir del text que s'indica entre parèntesis. I per últim, compareu les respostes amb les dels companys.
A.1. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra. (Text 1)
A.2. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espacial i temporal general de l'obra (època i espai)? (Text 2)
A.3. Quines característiques presenta el personatge de Natàlia/Colometa? (A la prova PAU tant es pot preguntar. un personatge principal com per un de secundari). Evoluciona aquest personatge al llarg de l'obra? (lext 1)
A.4. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són habituals en la plaça del Diamant? (Text 3)
A.1. Exemple de resposta a partir del text 1 El fragment pertany a la primera part de La plaça del diamant (capítols I-XVII).
En aquesta part es narra la joventut de Natàlia, com coneix en Quimet i es transforma en Colometa, festegen i es casen. En concret, el fragment se situa al festeig, on ja es manifesta el caràcter dominant i possessiu d'en Quimet. En Quimet provoca la pèrdua progressiva de la identitat de Natàlia, convertida en la seua Colometa. Ací, després d'inventar-se que el pastisser de la tenda la mira amb lascívia, diu que l'ha vista amb el nuvi d'abans. Tot és un exemple del caràcter possessiu, gelós i manipulador d'en Quimet sobre Colometa. Ella, en una mostra de submissió que representa la forma com han estat educades les dones d'aquell temps, li dona la raó per no discutir. Fins i tot acaba per demanar-li perdó per uns fets inexistents (s'agenolla per dins, com li mana en Quimet). És l'època dels maldecaps petits» (festeig, vida matrimonial durant la República), a la qual seguirà l'època dels maldecaps grans (Guerra Civil).
A2. Exemple de resposta a partir del text 2
Aquest fragment de La plaça del Diamant se situa a Barcelona. En Quimet i Colometa viuen en un barri popular. L'episodi fa referència al moment en què la feina d'en Quimet comença a anar malament, per la inestabilitat social i econòmica de la Segona República. Quimet treballa en una fusteria i deixen d'encomanar-li mobles. Això obliga Colometa a posar-se en amo. Els amos retraten la classe social de la burgesia rendista de Barcelona. Viuen sense treballar, només lloguen propietats i paguen el justet. Aquesta època implica el pas dels maldecaps petits als maldecaps grans, més seriosos, provocats per la falta de diners i després per la guerra. Per això diu els carrers semblaven estrets». La senyora Enriqueta representa la solidaritat humana com a única ajuda per a mitigar els problemes i la feina que li donen els fills.
A.3. Exemple de resposta a partir del text 1
Natalia/Colometa és el personatge central de Lo plaça del Diamant. Quan coneix en Quimet, experimenta una pèrdua progressiva de la identitat: accepta que li canvie el nom (símbol anul·lació de la personalitat, que la controle (gelosia), que la manipule («pobra Maria, mal de cama) i que treballe per a ell a casa. Colometa és un personatge aparentment feble de caràcter, submisa com les dones de l'època segons els rols socials. A pesar d'això, es rebel la contra el poble dels coloms I trau els fills endavant en guerra i postguerra. La mort d'en Quimet coincideix amb la mort de l'últim colom. Representa el final d'una etapa, d'un temps, de la joventut.
A.4. Exemple de resposta a partir del text 3
La plaça del Diamant narra la vida de Natàlia/Colometa des de la seua pròpia veu. El fragment se situa al final de la segona part, quan li anuncien la mort del marit en la guerra. Hi trobem el tema de la lluita per sobreviure (treballa fora de casa i es deixa la filla sola). Abans ha hagut de deixar el fill a colònies (experiència traumàtica). Quan li diuen que en Quimet ha mort, li donen l'únic que ha quedat d'ell, el rellotge, símbol del pas del temps, dels records. L'època del matrimoni de joventut ha passat. L'últim colom també simbolitza aquest punt i final. Per tant, en resum, hi ha els temes del matrimoni, de la guerra, dels fills...
A.1. Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en argument de l'obra. (Text 21
A.2. Quins referents o elements de la realitat trobem en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espacial i temporal general de l'obra? (Text 1)
A.3. Quines característiques presenta el personatge de Natàlia/Colometa? Evoluciona aquest personatge al llarg de l'obra? (Text 3)
A.4. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són habituals en to plaça del Diamant? (Text 1)
B. FORMA
B. FORMA
Fixa't en les respostes model de les preguntes.
B.1. Descriu les característiques de la veu narrativa de la plaça del Diamant. Relaciona-les amb les que pugues trobar en aquest fragment. (Text 1)
8.2. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en la plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de l'obra. (Text 1)
8.3. Identifica les figures retòriques d'aquest fragment. (Text 3)
B.1. Resposta model (text 1)
La tècnica narrativa que fa servir Rodoreda en La plaça del Diamant és l'escriptura parlada. Es caracteritza per l'ús de la primera persona i narrador intern protagonista (verbs en primera persona); les frases curtes, la repetició de la conjunció i (característica del llenguatge col·loquial i espontani). El punt de vista és el d'un narrador intern i fix, que narra la història. En aquest fragment, a més, la veu dels personatges es reprodueix en estil directe (en Quimet). La tècnica nar-rativa i l'estil que vol reproduir l'oralitat expressen la innocència del personatge I el temps interior que domina sobre el temps exterior.
B.2. Resposta model (Text 1)
En La plaça del Diamant apareixen molts símbols. En aquest fragment, el símbol principal són les balances. Estan gravades al replà de la casa de Colometa, on descansa quan puja l'escala. Són un símbol de l'equilibri buscat, enmig de les penalitats i el cansament de la vida. La plaça del Diamant presenta diversos símbols que doten la novel·la d'un caràcter universal i, alhora, la cohesionen. Va en la línia de la novel·la psicològica. Altres símbols rellevants que van evolucionant són els coloms i l'embut (representen els problemes). També n'hi ha d'estàtics, amb el mateix valor durant tota la novel·la, com ara les balances o el quadre de les llagostes.
B.3. Resposta model (text 3)
La plaça del Diamant és una novel·la molt poètica, rica en recursos retòrics. Els més habituals són les figures de pensament (metonímia, sinestèsia, metàfora, comparació, hipèrbole...). Do ten la novel·la d'un gran lirisme, a pesar de l'estil aparentment senzill, pròxim a l'oralitat, com correspon a una veu narrativa d'origen popular. Les figures que trobem en aquest fragment són: repeticions, relacionades amb la tècnica de l'escriptura parlada («si»); comparacions (com una bufetada, com un home»); hipèrbole (com deu bufetades»); símbols (colom). Comparacions, hipèrbole i simbols són molt expressives i directes.
Ara, respon tu les tres preguntes de la forma, referides a aquests fragments de la novel·la.
Text 4
Va dir que, si no tenia feina, ell era una bona casa i poc marejador i que ja sabia que jo era complidora. Vaig fer que si amb el cap i aleshores va dir, comenci demà, i tot neguitós em va posar dues llaunes al cabas, que va anar a buscar a dintre, i una paperina i alguna altra cosa que no recordo. I va dir que podia començar l'endemà a les nou del mati. I d'esma vaig treure l'ampolla l'ampolla del salfumant de dins del cabas i la vaig posar amb molt de compte damunt del taulell. I me'n vaig anar sense dir res. I quan vaig arribar al pis, jo, que sempre havia estat dura de plors, valg arrencar a plorar com si fos una qualsevol cosa (p. 224).
Text 5
I la feina anava malament. En Quimet deia que la feina se li girava d'esquena però que tot es posaria bé a l'últim, que la gent estava alterada i no pensava a fer-se restaurar els mobles ni a fer-se'n for de nous. Que els rics feien l'empipat amb la república. I els meus nens... Jo no sé, perquè ja se sap que una mare sempre exagera, però eren dues flors. No eren per guanyar cap primer premi, però eren dues flors. Amb uns ullets... amb uns ullets que miraven i quan miraven amb aquells ullets... No sé en Quimet cam tenia valor de renyar-lo tan sovint. Jo el renyava alguna vegada, però només quan me'n feia alguna de molt grossa; si no, li ho dei xava passar tot. La casa no era com abans, no era com quan em vaig casar. De vegades, per no dir sempre, semblava els encants. I no parlem de quan vam fer el colomar, que va ser la bogeria [...] I la feina es girava d'esquena i tots plegats teniem molta gana i en Quimet amb prou feines el veia perquè ell i en Cintet no sé quins embolics tenien (p.139).
B.1. Descriu les caracteristiques de la veu narrativa de La plaça del Diamant, Relaciona-les amb les que pugues trobar en aquest fragment. (Text 4)
B.2. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en La plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres simbols de l'obra. (Text 5)
B.3. identifica les figures retòriques d'aquest fragment. (Text 5)
TEORIA DE LITERATURA
TEORIA DE LITERATURA
Preguntes sobre el context historic i literari de l'obra i la ubicació en la trajectòria de l'autora (80-100 paraules). Per a respondre aquestes preguntes has de seguir les indicacions i revisar la informació de la Guia de lectura.
C.1. En quin context vital i históric va escriure Mercè Rodoreda La plaça del Diamant?Completa els buits amb les paraules del requadre
Suissa, parèntesi, fantàstica, maduresa, 1962, Víctor Català, postguerra, psicológica censura, Joan Fuster, realisme, infraestructura, obertura
Mercè Rodoreda va publicar La plaça del Diamant el.........................És l'època de la.........................en què la dictadura franquista comença una certa........................, es permet publicar en la resta de llengües de l'estat i es relaxa la ........................Això fa possible la creació d'una mínima........................editorial (revistes, editorials, premis) que s'ampliarà durant els 60 i 70. Un exemple és que Rodoreda, després de molts anys sense publicar i de viure a l'exili de ........................,acabada la Guerra Civil i la Mundial, guanya el premi ........................amb el recull La meua Cristina i altres contes. A més, presenta La plaça del Diamant al premi Sant Jordi. Encara que no guanya, l'interés de dos membres del jurat (entre ells, ........................) permet que la publique en l'editorial de Joan Sales. L'obra va tenir un gran èxit i la va consagrar, després de........................de les dues guerres, com una de les grans novel·listes del XX. Pel que fa a la narrativa, els tres després del corrents de postguerra són: la novel·la........................ .., que Rodoreda segueix en les seues obres de........................ per exemple en La plaça del Diamant, Mirall trencat i El carrer de les camèlies; i en una altra línia distinta de Rodoreda, el ........................objectivista i la literatura........................., l'humor i la ironia.
C.2. Els anys posteriors a la publicació de la plaça del Diamant, quines altres autores comencen a reivindicar la perspectiva femenina? Busca informació en la xarxa sobre la campanya Les nostres escriptores d'El Tempir. Respon la pregunta a partir de la informació que hi trobarás. També pots consultar la literatura de la lliçó 2.
C.3. Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autora (etapes o blocsti digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs). Completa la resposta a partir de la informació que trobaràs en el punt dedicat a l'anàlisi de l'obra de la Guia de lectura.
C.4.Quines característiques generals presenta el gènere de la novel-la en el context de l'escriptura de l'obra? Fes un resum de la informació que trobaràs a la lliçó 2, a l'apartat «Tendencies dins de La narrativa de postguerra fins als 70.
C.5. Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra [dins del gènere de la novela)? Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquestes altres autores o autors. Podràs completar la resposta model si col·loques cada autor al lloc corresponent. Pots consultar l'apartat de literatura de la lliçó 2, a l'apartat "Tendències" dins de "La narrativa de postguerra fins als 70".
Pere Quart, Frank Kafka, Francesc Trabal, Miquel Llor, James Joyce, Pere Calders, Llorenç Villalonga, Virginia Woolf, Carles Soldevila, Marcel Proust
En l'àmbit internacional, la producció narrativa està dominada per...................................(La recerca del temps perdut i la importància del record en el caràcter dels personatges),..........(La metamorfosi i el paper dels somnis, de la vida sense sentit aparent),....................(Una habitació pròpia i la novel·la psicològica) o....................(Ulisses i el monòleg interior).
En l'àmbit de la literatura catalana, destaquen...................(conte, fantasia); i el Grup de Sabadell, amb narradors com...................................(novel·la i periodisme) i....................................(conte, fantasia). Un grup amb el qual Rodoreda va mantenir relació en l'etapa de joventut. Defensen l'humor, lúdic o àcid, la fantasia i la força dels elements irracionals en la vida quotidiana.També són importants..........................., amb obres com Fanny o..............................., amb Laura a la ciutat dels Sants. Durant la postguerra, l'autor que més conrearà la novel-la psicològica serà..........................(Bearn o La sala de les nines).
C.6. Quins altres models o corrents hi ha en la novel-la, en el context de l'obra? Explica'n les diferèn-cies respecte al model o corrent en què s'inscriu La plaça del Diamant. Fes un resum del text per a adaptar-lo a la resposta PAU (75 paraules).
Rodoreda es forma amb els autors de la primera meitat del segle xx.
De Frank Kafka i La metamorfosi: transformació de Natàlia en Colometa; la sensació de malson pròpia de Kafka s'expressa en la invasió dels coloms o en els malsons o deliris de Natàlia quan passa més estretors econòmi-ques; la pèrdua de la personalitat, absorbida per la societat i l'angoixa de viure en un món sense sentit.
De Marcel Proust i A la recerca del temps perdut: evocació constant de vivències transformades en record, dels estats d'ànim més diversos dels personatges. Rodoreda comparteix la investigació dels mecanismes del record i com Proust, per exemple, evoca el passat amb multitud d'olors, d'objectes...
De James Joyce i la novel·la Ulisses: exemple del monòleg interior, que tracta d'expressar el corrent dels pen-saments dels personatges.
Del nouveau roman, la novel·lística francesa de l'època: pren el gust per la importància dels objectes i la mirada que descriu minuciosament els detalls. Dos exemples són la descripció del mercat i de la casa dels amos.
També influeix notablement la psicoanàlisi de Freud i el paper dels somnis i dels símbols. La novel·la té un fort caràcter oníric en determinats capítols, com ara la tercera part, amb el somni de les mans que s'emporten els fills de Natàlia, que es converteixen en coloms, o el deliri de Natàlia quan segueix una dona fins a missa. Moment culminant de la desesperació arran de la guerra.
La desesperació i l'angoixa en què viu Natàlia/Colometa beu del corrent existencialista, de Sartre i Camus. Un corrent on l'escriptor havia de ser fidel al seu temps i mostrar compromís en relatar la vida i els sentiments dels personatges.
Entre els narradors contemporanis a Rodoreda, cal assenyalar Llorenç Villalonga. És un altre conreador de la novel·la psicològica, tot i que amb interessos molt diferents a Rodoreda. Tant en Mort de Dama com en Bearn o la sala de les nines, les grans novel-les de Villalonga, la història se centra en la recreació d'un món perdut, la Mallorca de la noblesa rural.
La plaça del Diamant, novel·la psicològica i iniciàtica, té un poc de tots els corrents anteriors. A més a més, com a novel·la centrada en una protagonista, està marcada pel pas del temps i les circumstàncies històriques, per la forma com el temps exterior (República, costums, guerra, fam) influeixen en el temps interior de la protagonista. Això es reforça amb la incorporació del llenguatge poètic a la novel-la, una innovació del segle xx.
C.7. És destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica almenys 4 autores de 2 gèneres diferents (novel-la, poesia, assaig) en el període que va de la postguerra a l'actualitat. Busca informació de les cinc autores de les imatges, en xarxa o a la literatura de la lliçó 5.
Page updated
Google Sites
Report abuse