Al primer tema vam tractar molta informació sobre l'estudi de la llengua (la comunicació i els signes lingüístics) tant oral com escrita. He realitzat un mapa mental que ens explica les diferencia entre la comunicació oral i l'escrita. També he redactat informació important que crec que serà útil per a les PAU. Gran part de la informació l'he agafat del dossier que tenim de suport a la unitat 1.
Mapa mental que he realitzat:
Definició: el signe lingüístic és una identitat psíquica que és resultat de la combinació d'un concepte i d'una imatge acústica.
Utilització: per construir missatges s'utilitzen unitats extretes del codi comú entre l'emissor i el receptor anomenades signes.
Un signe consta de diverses parts:
-El significant: component físic dels mots, el qual vehicula el significant És perceptible pels sentits.
-El significat: és la idea que a la que fa referència, és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.
Tipus de signes:
-Símbols: No hi ha cap relació aparent entre aquest i el significat que representa. Estan relacionats arbitràriament pel costum entre aquells que els utilitzen.
Ex: La majoria de paraules, les xifres i alguns senyals de tràfic.
-Icones: Són signes que tenen una relació de semblança amb l'objecte que representen.
Ex: dibuixos, els logotips, fotografies...
-Els indicis: Són els signes que tenen una relació de proximitat amb la realitat que representen, solen produir-se de manera espontània.
Ex: l'olor del foc, el rastre d'un animal, el fum...
La comunicació tracta què es vol transmetre mentre que el llenguatge és la forma en què es transmet.
Funcions de la comunicació:
• Funció metalingüística: fa referència a la utilització del llenguatge. Ex: "les paraules esdrúixoles sempre porten accent".
• Funció poètica: s'utilitza a la literatura i té un propòsit estètic. Serveix per embellir o donar una millor forma al missatge. Ex: els seus ulls eren de carbó.
• Funció expressiva o emotiva: aquesta funció permet exterioritzar els seus sentiments i estats d'ànim al receptor.
• Funció conativa o apel·lativa: tracta d'aconseguir un efecte determinat per part del receptor. Ex: donar ordres.
• Funció fàtica: l'atenció recau sobre el canal. Serveix per iniciar, finalitzar, interrompre una conversa... Ex: Hola, em sents bé?
• Funció referencial o representativa: serveix per transmetre informació objectiva. Ex: la capital de França es París.