Embedded Files
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.
EL TEXT ARGUMENTATIU
EL TEXT ARGUMENTATIU
El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:
- Introducció és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.
- Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
- Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.
Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són:
- La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.
- Contar un relat. En alguns casos, quan volem convèncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar.
- La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.
- Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.
- L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seu estatus social.
- Les qüestions retòriques. Ens referim als jocs de paraules, als recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interès del receptor cap a allò que exposa l'emissor.
UNA CARTA FORMAL
UNA CARTA FORMAL
La carta és un dels documents escrits que es fan servir més sovint en els intercanvis personals, comercials i socials. Ara bé, hi ha moltes menes de cartes.
El destinatari i l’objectiu del text determinen el tipus de carta que redactem.
Les cartes formals són aquelles en què s’utilitza un llenguatge estereotipat, poc espontani i impersonal. Tracten temes diversos amb objectius diferents: demanar i donar informació, fer arribar una queixa, demanar documentació, agrair algun servei...
N’hi ha de diversos tipus:
- Les cartes institucionals les redacten organismes oficials que s’adrecen a un altre organisme o a un particular.
- Les cartes comercials comuniquen l’empresa privada amb una altra empresa o amb els clients.
- Les cartes privades de caràcter formal són aquelles en què un particular s’adreça a una institució, una empresa, una associació, etc.
UNA CARTA PERSONAL
UNA CARTA PERSONAL
La carta personal és un text escrit, generalment manuscrit, adreçat a una persona amiga, coneguda o familiar físicament absent.
A les cartes personals podem utilitzar el mateix tractament que usem quan conversem cara a cara:
- de tu (o de vosaltres, si van dirigides a més d'una persona),
- de vostè o de vós (en cas de distància o de respecte amb del receptor).
Hem de recordar que no s'ha de canviar el tractament al llarg del text ni variar del singular al plural, o a l'inrevés, sense que hi hagi un motiu.
En les cartes personals acostumen a haver-hi aquests paràgrafs:
- Un d’introductori, que es correspon amb la introducció de la carta;
- Un o més d’expositius, en funció de la llargària de la carta i dels temes que tracti,
- Un de conclusiu.
Google Sites
Report abuse