Abstract / Resumen

Coastal areas have been used by humans for millennia. Currently these environments are affected by important human pressures, e.g. settlements and tourism. From the natural point of view, these areas contain a number of ecosystems and landscapes some of which are very fragile, such as the sandy sedimentary systems (beaches and dune fields).

The main aim of this dissertation is "the study of the historical relationship between the natural processes and the human activities in the aeolian sedimentary systems of the Canary Islands". This aim can be divided in three objectives: (1) the establishment of a methodology that integrates different historical sources; (2) the study in depth of different aspects of the history of these systems to characterize their nature and dynamics, as well as the human uses on them; and (3) the determination of the interference degrees of the human activities on the natural processes of these systems.

This research has been developed in two coastal aeolian sedimentary systems located in the Canary Islands: Guanarteme (now disappeared) and La Graciosa.

The work has been done under the approach of Historical Ecology, i.e. the historical study of the nature-human relationship over ecosystems/landscapes. Therefore, a large variety of sources have been analyzed and integrated in order to get different scenarios corresponding to different phases of the history of the ecosystems/landscapes studied.

The results reveal the existence of several landforms and changes in the amount of sand in circulation in Guanarteme, and the remove of the vegetation cover and erosional processes in La Graciosa. Regarding the land use, traditional uses, such as grazing and cutting of wood for lime kilns, among others, in La Graciosa, and agriculture, urbanization, recreational uses and aggregate extraction, in Guanarteme, have definitively impacted their natural dynamics.

Finally, conclusions about sources and methods, and important findings, have been established, as well as some prospects.

Presentació

Aquesta tesi doctoral s’ha organitzat seguint el model de confecció clàssica de tesis en format tradicional o monografia, en la qual es presenta un treball d’investigació global en una única aportació i amb una estructura unitària. L’esquema que segueix el manuscrit consta de dues parts: els elements preliminars i el cos del treball.

Els elements preliminars estan formats per un llistat de publicacions, una llista d’abreviatures, un índex de continguts, un índex de figures i un de taules, i un certificat on els directors de tesi acrediten que l’autora ha complert els requisits per poder optar al títol de Doctora amb Menció Internacional. Els elements previs al cos del treball s’inicien amb un epígraf dedicat als Agraïments, on l’autora reconeix les entitats, institucions, organitzacions i col·laboracions a títol personal que han contribuït a l’elaboració, redacció i presentació d’aquest document.

El cos del treball segueix l’estructura clàssica dels treballs d’investigació que s’ajusta als següents apartats: un resum inicial, una introducció general, un marc teòric, una descripció de l’àrea d’estudi, els mètodes d’investigació, els resultats obtinguts, la discussió i unes conclusions globals.

Abans d’entrar pròpiament en el cos del treball, s’ofereix un primer capítol d’Introducció que permet al lector d’entendre la motivació i la raó de ser d’aquesta tesi doctoral. Aquest bloc inicial conté una secció dedicada a la Justificació de la tesi doctoral on es concreten les pretensions, els orígens i el marc de treball de la investigació. Així mateix, el subapartat sobre l’Estat de la qüestió: obres i mètodes en l’estudi de sistemes platja-duna aborda l’interrogant sobre què s’ha fet fins ara sobre el tema de recerca i des d’on es parteix. És també a la introducció on es detallen les Preguntes de recerca i s’acoten els Objectius generals i específics del treball.

Una vegada exposades les qüestions introductòries, s’entra, ara sí, en el cos del treball. El Marc teòric, que encapçala aquesta part, recull els conceptes i la literatura bàsica per a apropar el lector al tema de recerca: els sistemes platja-duna, la seva formació, els tipus, l’ecologia, la degradació i la gestió. Una vegada contextualitzat el tema per mitjà de literatura científica d’àmbit local, regional i global, es descriu en detall l’Àrea d’estudi. En aquest darrer bloc és on es fa una síntesi del aspectes físics i humans de la costa catalana i s’assenyalen les particularitats dels principals sectors dunars, els deltes i planes deltaiques.

Els capítols que segueixen corresponen estrictament al desenvolupament de la investigació i als resultats obtinguts. Es tracta de la Metodologia, els Resultats i la Discussió. Aquests apartats s’exposen en tres subapartats relatius a cadascun dels objectius generals plantejats; així mateix, dins de cada apartat es plantegen altres seccions que responen a les qüestions més singulars meritòries de ser incorporades com a epígrafs pròpiament.

Finalment, el lector pot aprofundir en determinats aspectes de la recerca a partir de les taules dels Annexos que es troben degudament referenciades al llarg del manuscrit.

Abstract / Resumen

A review of the historical ecology literature led us to the realization that there was an important gap in terms of recognized methodological procedures and techniques. Contributions along these lines are sparse. However, some publications (book chapters and papers), some of them case studies, contain methodological material of great interest. Therefore, all these materials needed to be gathered together and put in a historical ecology methodological context. With this in mind, this article focuses on the methods employed to date in historical ecology when working with qualitative and graphic materials. In addition, it incorporates an exploration of the links between these methods and those used in general in qualitative research. Historical ecology requires source criticism methods (a source critical approach which offers guidelines for both source and source reliability assessment) and time line–based methods for landscape change. Some of the techniques used in historical ecology, but not originate from it, are presented (historical maps, photointerpretation, repeat photography, and oral history). The methodological links between historical ecology and qualitative research are then explored, and, finally, a method for text analysis (thematic networks) is presented.

Accede aquí 

Abstract / Resumen

In order to study landscape changes, an interdisciplinary approach that integrates landscape ecology and history is vital. This paper presents two methods to facilitate this integration. The first method aims at improving communication between the two disciplines by defining “interface categories” to talk more specifically about human impact on ecosystems. This procedure is illustrated with an example of forest changes in the Swiss lowlands. In the second method patterns of change in environmental features across regions are compared with regional differences in the importance of human activities with potential impact on the environmental feature under study. This method, referred to as double comparative study, is illustrated with an example of changes in forest composition in the northeastern United States. 

Acerca de este libro

A principio de marzo de 2006, tuvieron lugar en Girona las I Jornadas sobre Sistemas de Información Geográfica (SIG) libres, organizadas por la Universitat de Girona y el Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE). Al amparo de ese encuentro, algunos (no muchos) decidimos aprovechar el momento para, entre otras cosas, reunirnos y fundar el capítulo hispano–hablante de OSGeo, una organización internacional cuya actividad se centra en torno a los Sistemas de Información Geográfica libres. El objetivo era intentar formar un grupo de trabajo para afrontar aquellas cuestiones de interés general para la comunidad SIG de habla hispana, y fueron muchas las tareas que en aquel momento se recopilaron como necesarias dentro del ámbito de los SIG en lengua española. Entre ellas, la creación de un libro libre sobre Sistemas de Información Geográfica.

Este libro es mi intento particular de tratar de dar solución a esa necesidad en ese momento apuntada, y recopila un trabajo realizado pacientemente desde entonces, siendo un testigo de todo el esfuerzo y desarrollo que tiene lugar en nuestros días en materia de SIG. Con él, espero que dicho desarrollo no solo continúe, sino que crezca, poniendo a disposición de la comunidad los conocimientos con los que establecer una base conceptual más sólida, así como una herramienta de máxima utilidad para la formación y transmisión de los aspectos teóricos relacionados con los Sistemas de Información Geográfica.