Embedded Files
DILLUNS 4 de Juliol. Acreditacions a efectes de certificació de 8:45 a 9:05 a l'Auditori de SCF
DILLUNS 4 de Juliol. Acreditacions a efectes de certificació de 8:45 a 9:05 a l'Auditori de SCF
9:10 - 9:25
Acte de benvinguda i presentació
Acte de benvinguda i presentació
Sr. Joan Martí Bonmatí (Alcalde de SCF)
Ester Rafel i Cufí (Coordinadora dels Serveis Serveis Educatius a Girona)
Mª Dolors Serra i Rigau (Inspectora referent dels SE de la Selva I)
9:30 - 10.45 El límit te'l poses tu! Àlex Roca i Carme Maza
Álex Roca, nascut l'any 1991, mai no ho ha tingut fàcil a la vida. Amb només sis mesos va patir una encefalitis viral herpètica (herpes cerebral) que li va provocar una paràlisi cerebral que li va acabar originant un 76% de discapacitat física que l'afecta a la part esquerra del cos. «Tinc una mobilitat reduïda i em comunico a través de la llengua dels signes».
«Els metges em deien que no viuria i al·lucinen perquè estic viu»
Reconeix que durant tots aquests anys ha “tingut moltes barreres” i que les ha “saltat” com ha pogut. «Amb molt esforç, però actualment tinc estudis, feina, cotxe, parella i una vida normal», explica.
L'esport, pilar a la seva vida
Tot i això, un dels pilars fonamentals per a ell és l'esport. «És molt important en el meu dia a dia, perquè ho veig com un estil de vida que serveix per superar-me a mi mateix. Considero que ningú et pot posar límits, sinó que els límits te'ls posaràs tu mateix. Cadascú és propietari del seu destí i de les seves possibilitats».
Al costat de l'esport, els reptes i els desafiaments, Álex Roca també dedica part del seu temps a altres aspectes. «Gaudeixo molt fent xerrades i demostrant a la societat que el límit se'l posa un mateix», insisteix en això. «Al mateix temps intento conscienciar la gent i acostar a la societat la discapacitat».
«No m'agrada gens aquesta paraula -discapacitat-, m'agrada veure que som persones amb capacitats diferents i ens agrada que ens tractin com els altres»
És així la vida d'un Àlex Roca incansable, que no perd el temps, que no deixa de pensar en nous reptes, en desafiaments cada cop més grans i que mira a la vida amb optimisme. Ens explicarà com d'inclusiva va ser l'escola on va anar de petit. I al seu costat la Carme, amb qui comparteix tot i ben segur ens captivarà amb la seva manera de transmetre.
Pausa/esmorzar d' 11:00 a 11:30
Pausa/esmorzar d' 11:00 a 11:30
11.30 - 12.30 Franja 1
11.30 - 12.30 Franja 1
Dos espais simultanis. A cadascun d'ells hi ha propostes i temàtiques diferents que prèviament s'hauran escollit a través d'un formulari. Dos experiències de 30' cadascuna
El TEA al centre educatiu. Carles Rom (CREDTIC)
Al llarg dels darrers anys s'ha triplicat el nombre d'alumnes amb diagnòstic de TEA en les aules ordinàries d'ensenyament obligatori. Ens convé parlar sobre els coneixements, estratègies i recursos necessaris perquè els professionals de l'educació puguem dissenyar respostes educatives, especialitzades i individuals que garanteixin als alumnes amb TEA l'accés a una educació inclusiva de qualitat. Seria interessant parlar de la transformació que alguns centres d'Infantil i Primària estan realitzant per facilitar l'accessibilitat a l'alumnat amb diversitat funcional. Crec que cal donar visibilitat a aquests centres i a les iniciatives que proposen, atès que desenvolupen mesures universals encaminades a donar una resposta educativa oberta a diferents necessitats i singularitats.
Al llarg dels darrers anys s'ha triplicat el nombre d'alumnes amb diagnòstic de TEA en les aules ordinàries d'ensenyament obligatori. Ens convé parlar sobre els coneixements, estratègies i recursos necessaris perquè els professionals de l'educació puguem dissenyar respostes educatives, especialitzades i individuals que garanteixin als alumnes amb TEA l'accés a una educació inclusiva de qualitat. Seria interessant parlar de la transformació que alguns centres d'Infantil i Primària estan realitzant per facilitar l'accessibilitat a l'alumnat amb diversitat funcional. Crec que cal donar visibilitat a aquests centres i a les iniciatives que proposen, atès que desenvolupen mesures universals encaminades a donar una resposta educativa oberta a diferents necessitats i singularitats.
El TEA vist per una mare. Susanna Puig Costa (Amer)
Família i mestres som un mateix equip. Ser mare és una experiència única i meravellosa. Ser mare d'un nen autista, la fa més única i més meravellosa, per aquest motiu, es necessita més suport. Necessitem mestres que facin equip amb la família. La meva família som uns privilegiats, perquè hem trobat en el nostre camí, mestres i professionals que han fet equip amb nosaltres. És l'única manera de tirar endavant, si no, pot ser una experiència única i meravellosa, però a voltes molt feixuga.
Família i mestres som un mateix equip. Ser mare és una experiència única i meravellosa. Ser mare d'un nen autista, la fa més única i més meravellosa, per aquest motiu, es necessita més suport. Necessitem mestres que facin equip amb la família. La meva família som uns privilegiats, perquè hem trobat en el nostre camí, mestres i professionals que han fet equip amb nosaltres. És l'única manera de tirar endavant, si no, pot ser una experiència única i meravellosa, però a voltes molt feixuga.
El dol i les pèrdues dins la comunitat educativa. Montse Mola (EAP Selva I)
Una oportunitat per restaurar les emocions i reactivar la resiliència. Desenvoluparem el concepte de dol i pèrdua. Reflexionarem sobre les possibles adversitats que poden afectar la comunitat educativa. Exposarem el concepte de resiliència i els factors protectors que se'n deriven. Analitzarem les xarxes de suport per tal de promoure un entorn educatiu més humà, resilient, segur i de confiança per totes les persones que en formen part. Responsabilització individual i col·lectiva per donar resposta a les adversitats i necessitats.
Una oportunitat per restaurar les emocions i reactivar la resiliència. Desenvoluparem el concepte de dol i pèrdua. Reflexionarem sobre les possibles adversitats que poden afectar la comunitat educativa. Exposarem el concepte de resiliència i els factors protectors que se'n deriven. Analitzarem les xarxes de suport per tal de promoure un entorn educatiu més humà, resilient, segur i de confiança per totes les persones que en formen part. Responsabilització individual i col·lectiva per donar resposta a les adversitats i necessitats.
Dol migratori en nens i adolescents. Cristina Alonso (CSMIJ Selva)
Estratègies d'intervenció i acompanyament en el procés d'adaptació.
Estratègies d'intervenció i acompanyament en el procés d'adaptació.
Parlarem de la definició i característiques del dol migratori així com de les estratègies d'intervenció psicològica i l'acompanyament emocional per aconseguir una bona adaptació i evitar un dol patològic en aquests menors. A més, s'establirà la importància de tenir present les diferències culturals a l'hora d'entendre la salut mental.
Parlarem de la definició i característiques del dol migratori així com de les estratègies d'intervenció psicològica i l'acompanyament emocional per aconseguir una bona adaptació i evitar un dol patològic en aquests menors. A més, s'establirà la importància de tenir present les diferències culturals a l'hora d'entendre la salut mental.
12.30 - 13.30 Franja 2
12.30 - 13.30 Franja 2
Dos espais simultanis. A cadascun d'ells hi ha propostes i temàtiques diferents que prèviament s'hauran escollit a través d'un formulari. Dos experiències de 30' cadascuna
Aula dels Gira-sols. ESC Pompeu Fabra
L’aula dels Gira-sols neix arrel de l’augment d’alumnes amb dificultats per estar a l’aula en certs moments del dia i que es manifesta amb conductes que creen malestar cap al grup i cap a la mateixa persona. Així mateix, requereixen d’una atenció més individualitzada i especialitzada on es pugui treballar per tal d’afavorir la seva millora a nivell personal i social.
L’aula dels Gira-sols neix arrel de l’augment d’alumnes amb dificultats per estar a l’aula en certs moments del dia i que es manifesta amb conductes que creen malestar cap al grup i cap a la mateixa persona. Així mateix, requereixen d’una atenció més individualitzada i especialitzada on es pugui treballar per tal d’afavorir la seva millora a nivell personal i social.
Aula d'acollida a l'INS SCF. Montse Varas
L'aula d'acollida de l'institut de Santa Coloma de Farners funciona des del curs 2004-2005. Això vol dir que una bona colla de nois i noies han passat pel recurs. L'objectiu sempre ha estat acompanyar-los en la seva incorporació al nostre centre i fer-los sentir que també són a casa seva. Aconseguir el seu benestar emocional és prioritari per tal que acadèmicament puguin tirar endavant i arribar fins on ells i elles es proposin. Cada alumne és una història de superació, un camí. Aquesta mitja hora compartirem unes històries de les tantes i tantes que han passat dins les quatre parets de l'aula.
L'aula d'acollida de l'institut de Santa Coloma de Farners funciona des del curs 2004-2005. Això vol dir que una bona colla de nois i noies han passat pel recurs. L'objectiu sempre ha estat acompanyar-los en la seva incorporació al nostre centre i fer-los sentir que també són a casa seva. Aconseguir el seu benestar emocional és prioritari per tal que acadèmicament puguin tirar endavant i arribar fins on ells i elles es proposin. Cada alumne és una història de superació, un camí. Aquesta mitja hora compartirem unes històries de les tantes i tantes que han passat dins les quatre parets de l'aula.
Biblioteca Inclusiva. Mònica Badia
La biblioteca escolar, com a espai i com a servei, té unes especificitats que fan que sigui un entorn de treball i de gaudi que afavoreixi l'autonomia, l'autoconfiança i la personalització de l'aprenentatge. La biblioteca escolar pot ser un recurs potent per a la inclusió de l’alumnat.
La biblioteca escolar, com a espai i com a servei, té unes especificitats que fan que sigui un entorn de treball i de gaudi que afavoreixi l'autonomia, l'autoconfiança i la personalització de l'aprenentatge. La biblioteca escolar pot ser un recurs potent per a la inclusió de l’alumnat.
La Glosa escolar. Glòria Farré. Institut Escola d'Oliana
El projecte de glosa escolar a la classe de música transforma, calma, genera canvis òptims en l'alumnat , fomenta la creativitat, promou el benestar emocional, millora les habilitats cognitives i socials, estimula la psicomotricitat fina i sobretot vetlla per les oportunitats d'aprenentatge de tot l'alumnat, independentment de les seves capacitats, condició social o cultural, religió, diversitat sexual o identitat de gènere.
El projecte de glosa escolar a la classe de música transforma, calma, genera canvis òptims en l'alumnat , fomenta la creativitat, promou el benestar emocional, millora les habilitats cognitives i socials, estimula la psicomotricitat fina i sobretot vetlla per les oportunitats d'aprenentatge de tot l'alumnat, independentment de les seves capacitats, condició social o cultural, religió, diversitat sexual o identitat de gènere.
La glosa és un instrument excel·lent per a la inclusió social.
La glosa és un instrument excel·lent per a la inclusió social.
13:40 - 14:10 Cloenda taller emocional
De la reacció a la transformació. SEER, una entitat amb 19 anys d'experiència en l'acompanyament i formació de l'educació emocional i el bullying, proposa un espai on entendre tot allò que podem fer amb una emoció: reaccionar, controlar, gestionar, transformar. Un espai on sentir i comprendre de forma vivencial amb la metodologia vrt, metodologia que caracteritza totes les accions de SEER i que ajuda a integrar diferents aprenentatges significatius d'una forma didàctica, pràctica i útil.
De la reacció a la transformació. SEER, una entitat amb 19 anys d'experiència en l'acompanyament i formació de l'educació emocional i el bullying, proposa un espai on entendre tot allò que podem fer amb una emoció: reaccionar, controlar, gestionar, transformar. Un espai on sentir i comprendre de forma vivencial amb la metodologia vrt, metodologia que caracteritza totes les accions de SEER i que ajuda a integrar diferents aprenentatges significatius d'una forma didàctica, pràctica i útil.
Page updated
Google Sites
Report abuse