De lliris i de roselles
tinc plena la meva llar.
De malves i tarongines,
en tinc els camins sembrats.
Titània, m'anomeno,
sóc la fada del Garraf.
La meva màgia és escassa,
Però el meu cor és molt gran
i aquest clavell o un gerani
puc fer que t’estimi a tu.
Titània s’anomena,
és la fada del Garraf.
Dels caminants en tinc cura,
de perills el bosc n’és ple,
i darrere una ginesta
atenta els protegiré.
Titània s’anomena,
és la fada del Garraf. (bis)