Joy Speed és un espectacle amb audiovisuals i música en directe. Una posada en escena a on una filla obliga al seu pare a pujar a l’escenari a trobar la manera de viure a dins l'absurditat del somni europeu. Però també, a moments, és un concert a on les protagonistes intenten ser el grup Aqua, el grup danès que els anys 90 ho va petar amb el seu hit Barbie Girl. I altres moments, és una versió millorada d’un pare gravant una filla de 7 anys mentre prepara un playback.

Joy Speed (Plaer Ràpid) neix d’un conjunt d’il·lusions, idees i necessitats i objectius que s’uneixen i van tro-bant-se des del 2018.El projecte es sustenta damunt els següents pilars:

El text de l’anarquista Hakim Bay, sobre les Zones Tem- poralment Autònomes i de com aquestes sobreviuen al marge de les estructures i convencions reguladores es- tatals.

L’univers dels anys 90’ i el 2000 i de com aquests van marcar una estètica, i una manera de viure per totes aquelles que les visquérem. Remarcant el grup Aqua com a símbol de música alienant que va marcar tota una generació.

La necessitat de treballar amb el meu pare i parlar sobre la vida, sobre la mort, sobre com amb els nostres 30 anys de diferències vivim de manera molt semblant, i sabent que el rellotge de la vida no sempre ens brindarà l’oportunitat de passar per la memòria ccionada, i alhora la realitat més íntima.

El Documental com a format, ja que desde fa temps, apareix la necessitat de mesclar disciplines, i entendre que les arts escèniques poden abraçar altres arts i altres maneres de narrar. El documental sempre navega entra la cció i la realitat i es obert a què la realitat modi qui l’estructura de la dramatúrgia.