Presentació a Bagà (11-2-2023) de: Entre els déus i el no-res

Fa molt temps que conec en Jordi Corominas: tots dos vam créixer al mateix poble, Balsareny. Vull recordar els anys que vam compartir als escoltes de Balsareny, en començar la nostra adolescència. Publicàvem la Gaceta escolta, una revista de l’Agrupament Escolta. En un article que hi va publicar a l’octubre de 1973, quan tenia 13 anys, el Jordi feia un resum d’un debat de la colla dels rangers sobre la vida després de la mort. Al final de l’article deia: “En fi, d’aquesta reunió no se’n va poder treure l’entrellat. Al final la vam deixar per un altre dia”.

Doncs bé, aquest “altre dia”... ha estat per al Jordi cada dia de la seva vida, perquè mai ha parat de pensar i debatre sobre les qüestions més importants de la vida i entre elles la pregunta pel Sentit, no sols el sentit particular de la vida de cadascú, sinó el de la Vida humana i de la Realitat, el “per què” últim” de tot el que fem, de  l’amor i la bellesa, dels nostres projectes vitals, de les nostres obligacions envers els altres, el per què viure malgrat la injustícia i el sofriment... A tots els seus amics i alumnes, el Jordi ens ha mantingut sempre en tensió constant en relació amb aquestes qüestions cabdals, no permetent, com feia Sòcrates amb els atenesos, que ens conformem amb qualsevol mena de resposta superficial o per quedar bé...

I així ha arribat fins a escriure aquest llibre Entre els déus i el no res, on ens repta un altre cop a mantenir viva i seriosa la reflexió sobre el Fonament i el misteri de la Vida.

El llibre és, segons el meu parer (i no és un elogi obligat per l’amistat que m’uneix al Jordi), una veritable joia per aquells que ens interessen aquells temes. Intentaré justificar aquesta valoració esmentant primer quatre continguts materials del llibre que, units, el fan diferent d’altres estudis semblants i, després, em referiré a tres actituds que impregnen tot el seu discurs i que també el fan un llibre especial i adequat al nostre temps.

En primer lloc, com diu el Jordi mateix, el seu llibre ofereix un “mapamundi” de les creences humanes. Els continents d’aquest mapamundi (les religions i creences atees, agnòstiques, etc. en diferents etapes històriques i geografies) hi estan ben delimitats i els seus aspectes principals queden clars per al lector. Aquí tenim un panorama general de les creences com a punt de partida perquè després cadascú aprofundeixi pel seu compte en allò que més l’atragui.

En segon lloc, el llibre ens presenta un altre mapa, però de conceptes imprescindibles per a interpretar les creences humanes: mite, símbol, religió, espiritualitat, misteri, màgia, ateisme, agnosticisme, etc. El Jordi ens proporciona aquest instrumental conceptual imprescindible, però ens avisa que cal fer-ne un “manteniment”: hem d’anar afinant aquests conceptes per adaptar-los a una realitat que és molt diversa, complexa i canviant.

En tercer lloc, Entre els deus i el no res ens descriu molt bé la nostra situació contemporània pel que fa a les creences religioses, atees, agnòstiques, indiferents... No s’ha acomplert el vaticini que el desenvolupament científic i tecnològic suposaria la fi de les religions; ans al contrari, les religions juguen avui  un paper rellevant en la vida social i política, neixen noves religions líquides, la màgia torna sota noves formes, l’oferta d’espiritualitats és molt diversa, convivim amb gent de tota mena de creences... El llibre en ajuda a situar-nos molt bé en el nostre propi paisatge històric.

Finalment, el Jordi ens presenta, al final llibre, per acompanyar les seves explicacions, un preciós conjunt de textos que poden ajudar al lector a entendre millor moltes idees exposades i a emprendre el vol pel seu compte. És un senyal d’honestedat i generositat cedir la paraula a d’altres autors i tradicions, perquè el lector els conegui també i se’ls prengui seriosament.

Tot això que acabo de dir ho fa el Jordi amb unes actituds intel·lectuals o teòriques que marquen el to de tot el llibre i li confereixen una actualitat més gran. No es tracta només del que diu, que acabo d’explicar, sinó de la manera com ho diu. Vull citar, en aquest sentit, tres actituds especialment rellevants.

Per començar, la seva coherència amb el principi de l’obertura inabastable del Misteri de la Vida i de la Realitat. Ningú té dret a clausurar aquesta obertura i imposar una perspectiva o una resposta. Per això el Jordi accepta totes les aproximacions al fenomen de les creences (de la filosofia, teologia, ciències socials, psicologia...) i presenta com a respostes igualment raonables i legítimes les respostes religioses, atees, agnòstiques o indiferents: les treballa totes amb el mateix respecte i rigor, mostrant-ne la versemblança i les dificultats. Deixa clar que totes elles són creences, que han de donar raó de si mateixes, i han de passar la prova de les vicissituds de la vida. A diferència de la majoría d'assaigs d'aquest tipus no intenta portar l'aigua al seu molí, ni acaba fent una apologia d'una determinada creença ni manera d'estar en el món. 

A continuació, ens mostra amb molta senzillesa que, pel que fa a les creences, tot és molt complicat, res és el que sembla d’entrada i cal mirar les coses amb lupa. Per això, ens fa veure que sovint hi ha molta racionalitat en els mites i elements mítics en els discursos racionals; o persones religioses que són molt atees i persones atees que són molt religioses; o gent religiosa poc espiritual, i gent atea, agnòstica o indiferent molt espiritual; o religions plenes d’idolatria, ateismes que també són idolàtrics, i religions anti-idolàtriques; o moltes pràctiques suposadament salvadores que ens esclavitzen,  etc.

Finalment, qui llegeix Entre els déus i el no res no té mai la sensació que és un estudi sense un destinatari concret, que parla per a un lector abstracte sense lloc ni temps. Ben al contrari: el llibre sempre es dirigeix a les persones del nostre temps, a qualsevol de nosaltres, en un moment marcat per la confluència de moltes religions i creences en un mateix espai social, de noves esperances posades  en religions líquides, tecnologies salvadores o nacionalismes identitaris; en l’època del feminisme, l’ecologia, la globalització...

Qualsevol de nosaltres pot trobar en el llibre del Jordi Corominas propostes de sentit amb les quals es pot identificar, o reflexions que el poden qüestionar i obligar-lo a repensar les bases ideals de la seva vida. En aquest sentit, el Jordi continua fent amb el seu llibre el que ha fet tota la vida: preguntar, proposar, obligar-nos a pensar i a dubtar d’allò que donàvem per suposat, fent que ens adonem que sempre estem a mig fer, sense “treure’n l’entrellat” de qüestions que mai tenen respostes definitives.