El color dóna vida a la boira

(Sabadell, 1953)

Pintor de Sabadell, arrelat a Bellaterra on hi ha tingut un peu des de ben jove, es va començar a interessar per la pintura en els tallers de l’escola Tagore i des d’aquella experiència ha anat forjant el seu interès per l’expressió plàstica guardada durant temps dins seu. Va ser passejant per els camins de Can Vila Puig, quan es recuperava d’un dur accident el 1992, que va trobar, al bell mig de la vila universitària, el taller de pintura xinesa de la professora Xia Hang. A poc a poc es va anar obrint sobre el delicat paper d’arròs, les tintes xineses i els suaus pinzells xinesos. Li van permetre dir així, suaument, el to de les seves emocions i sensacions, influenciades pels colors entre els que habitualment passeja. Enamorat dels pintors més propers (Rafa Romero, Oriol Vila Puig, Ramiro Fernandez Saus...) i influenciat per altres per ell també màgics de l’art com Kandinski, Borrell, Tàpies i Barceló, dels que remarca la seva objectivitat i conjunció de formes, colors i densitats... Ha anat acoblant les imatges pròpies, els sentiments i els descolorits, sovint tenyits de negre xinès, a la creativa blancor llatina. Traços, roderes, vegetals a conjunt, tremolors, plors, passejades interiors en una asimetria total, “tal com sóc”.