Són el grup d'animals amb més èxit biològic (són la forma de vida predominant al planeta), adaptats a tots els ambients excepte a la mar oberta.

Tenen el cos dividit en tres regions ben diferenciades:

• Cap: Amb dues antenes tàctils i olfactives, boca, ulls compostos i ulls simples.
• Tòrax: Amb tres parells de potes articulades. A vegades amb ales.
• Abdomen: Segmentat i sense apèndixs.

Els insectes són animals molt importants per la pol·linització de les plantes, la majoria d'elles en depenen per reproduir-se. La importància dels pol·linitzadors.

Hi ha més d'un milió d'espècies descrites i en veurem 8 grups principals:

• Coleòpters (escarabats / marietes) - 350.000 espècies descrites.
• Dípters (mosques / moscards) - 160.000 espècies descrites.
• Lepidòpters (papallones / arnes) - 120.000 espècies descrites.
• Himenòpters (abelles / vespes / formigues) - 10.000 espècies descrites.
• Hemípters (pugons / xinxes / cigales) - 82.000 espècies descrites.
• Ortòpters (llagosts / grills) - 20.000 espècies descrites.
• Odonats (libèl·lules / espiadimonis) - 5.000 espècies descrites.
• Dermàpters (estenalletes o talladits) - 1.200 espècies descrites.

Dos parells d'ales.

Les de davant són dures i serveixen per protegir les de darrera, les cobreixen com si fossin un escut.

Un sol parell d'ales membranoses.

El segon parell d'ales ha quedat reduït a una estructura en forma de maça que els serveix per mantenir l'equilibri mentre volen.

Dos parells d'ales membranoses molt grans, amb escames de colors vistosos.

Tenen una trompa que s'enrotlla i els serveix per xuclar nèctar de les flors.

Lepidòpters polinitzadors.

Dos parells d'ales membranoses, excepte les formigues obreres.

Les ales posteriors són més petites que les anteriors.

Les abelles s'alimenten de pol·len i nèctar de les flors (són els millors pol·linitzadors).

Les vespes també s'alimenten de pol·len i nèctar, però no el transporten cap al niu (hi ha algunes espècies que sí). Algunes espècies cacen altres insectes per alimentar les seves larves.

Les formigues també recol·lecten nèctar, però també s'alimenten de llavors, altres insectes o fongs.

Poden presentar ales amb formes variables.

Tenen un aparell bucal xuclador que poden utilitzar per alimentar-se de saba o de sang.

Dos parells d'ales.

Les potes posteriors són més llargues i estan preparades per poder fer grans bots.

Dos parells d'ales grans, transparents, estretes i membranoses.

Dos parells d'ales membranoses.

Les anteriors són molt curtes i les posteriors semicirculars.